Una comunicació del mateix artista plàstic Vicens Cassassas Canals ens porta a aquest projecte anomenat TOST'00 que va tenir lloc al despoblat de Tost l'estiu del 2000 amb una desbroçada general i l'intenció de crear un espai artístic amb camins de comunicació de fusta entre les cases. Va rebre una subvenció de CajaMadrid però aquests diners van ser insuficients. El projecte es cumplimentava amb un espai web. Veieu la galeria a http://www.alt-urgell-virtual.net/tost_galeria.html i el projecte a http://www.alt-urgell-virtual.net/urgellpedia/index.php?title=Tost%2700.
Les paraules de l'autor ens han agradat especialment: "Hi ha temps de tot. Tost és un projecte: no és una obra ni un event. Res succeirà repentinament, res d'impacte ni de ràpid consum, res de grandiloqüència ni personalisme. Tost és de tots i no és de ningú, i aquesta és la seva grandesa. És un projecte i un futur que s'ha d'anar fent a sí mateix. Quaranta anys després de la partidade l'últim habitant, Tost és avui un espai estrany, enigmàtic: la vegetació s'ha anat apoderant del que queda de les construccions humanes. Un treball de neteja, tallant bardisses i males herbes, fa sorgir sota l'abundant vegetació vestigis d'un passat recent que es remonta alhora a la nit dels temps. És un passat que ens observa, i existeix, crec, la possibilitat d'un futur diferent. Tost és un present extraordinari: alguna cosa així com el jardí de la història. La idea que empeny aquest treball és conservar-lo. Hem treballat durant mesos. Ara, al novembre, el fred ha arribat i el dia s'escurça. L'any que ve seguirem. Aquestes paraules potser facilitin alguna cosa; el canvi que pot observar-se al poble potser encoratgin algú a continuar. Mireu-vos aquestes imatges, i encara que que els plaers del lloc, del seu pos i del seu pes, dels seus llocs i de les seves estones són de difícil transcripció, potser capten la densitat del lloc, del seu present i del futur que podrem donar-li... I després preneu el camí dels cents i cents de llocs com aquests que hi ha al llarg i ample de la nostra geografia. Nosaltres, de moment, hem tornat a celebrar la Festa Major del poble, el mateix dia de sempre, l'11 de novembre, Sant Martí".
I mireu, aquesta "escudellada" per St. Marti, sí que és una bona idea que m'apunto pel proper any.
La MariCarmen i jo vam estar allà.
ResponEliminaMai ens ho havies explicat Joan. Tens fotos?
ResponEliminaYo no fui, pero mis padres si, fui bastante critico con lo que estaban realizando, pues no le veia ningun futuro a todo aquello que estaban haciendo. Y el tiempo me dio la razon, al cabo de dos años estaba todo lleno broza.
ResponEliminaLo siento es lo que pienso, cuando alguien realiza un proyecto, es para mantenerlo y no permitir que el trabajo se pierda.