Els capellans de Tost a la Guerra Civil

Volem explicar aquesta història avui que va tenir lloc al mes de setembre de 1937, poc després d’iniciada la Guerra Civil, on la nostra Catalunya es va posicionar partidària de la República.

Eren temps confusos arreu. Es vivia la quotidiana pugna entre “bons i dolents”, entre “caçadors i preses”, entre “els que tenim la raó i els que no la tenen” i, en tot això, a Tost, com a totes les zones rurals, es començava l’espoliació de pagesos i ramaders que, lluny de la vida politica i dels conflictes, temien que els prenguessin el poc que tenien.

L’eufòria de l’exèrcit milicià republicà, sovint, abusava en aquestes zones frontereres sense perdó i la gent de Tost, vivia amb por, tement per la seva supervivència, i vigilant les falses denúncies d' alguns veïns rancuniosos.

Una de les atrossitats comeses durant aquests mesos, va ser la persecució indiscriminada de capellans. Els milicians republicans els cercaven perquè creien que estaven en contra del “moviment” i, sense dur-los a les presons, sovint es trobaven els cadàvers dels clergues prop dels cementiris. Els capellans s’amagaven a les masies, als cortals, a les muntanyes, ..on fós… i en molts casos eren ajudats per la població, que també rebien si els milicians els enxampaven amagant un mossèn.

A Tost n’hi teniem dos: el Guiu de Cal Fabrega i el Pubill de Cal Taberner. Aquests homes es repartien la feina de les 6 esglèsies de la vall on hi havia oficis religiosos, però vivien a Tost.

Un mati del setembre esmentat, Maria Calvet Fité, esposa d’Ignasi Pubill Arnau, de la Palanca de Noves, anava a visitar a la seva tia Maria a Cal Serradal. Ho feia sovint i aprofitava per portar xocolata, paper, diaris i altres coses que al Serradal no hi tenien tant accés com ella, que vivia a peu de carretera. Al passar pel pont del riu Tost, es va trobar a dos mosses que esperaven algún vehicle que anés a la Seu d’Urgell, i les va saludar. En aquell moment, els nostres dos capellans ja s’havien amagat a una cova que hi havia al Torrent Penjat (on avui està la cantera de Comacsa).

Poc després va passar un camió de milicians republicans, i les noies hi van pujar. Pel cami, els milicians es feien grossos explicant-les quants capellans indesitjables s’havien carregat i que, practicament el terme estava net. Les noies dels Hostalets, sense pensar massa, van respondre: “-No els heu matat a tots. A Tost n’hi ha dos. Precisament, la cunyada del mossèn Josep Pubill els hi portava menjar, fa una mitja hora…”-.

Al migdia, una colla nombrosa de milicians eren a la Palanca de Noves: volien saber ón eren els mossens de Tost. A les dones les van pregar que agafessin els nens i marxessin d’allà (van anar a la Borda de Noves). Els homes -el padrí Pere Calvet (de cal Puy), l’Ignasi, el Maties i el Tonet Pubill van restar-hi per l’interrogatori….que va ser llarg i estúpid. A mitja nit els milicians, que ja havien begut més del compte, s’enduien l’Ignasi cap al riu Segre i l’amenaçaven no tant sols a llençar-lo a Segre sino en fer la vida “impossible” a la seva familia.

Ningú sap si va “cantar” o no però al cap de tres dies, els milicians van trobar els capellans i els van empresonar a la Seu. A la Palanca de Noves, tenien clar que els havien matat a tots dos. Un any i mig després, el mossèn Josep Pubill trucava a la Palanca de Noves des de Mataró demanant que l’anessin a buscar que ja l’havien deixat lliure. Creiem que no el van matar perquè era gran i estava clar que no tenia cap idea politica definida. Del Guiu de cal Fabrega no n'hem sabut mai més res. Des de llavors, no hi ha hagut cap més capellà a Tost….