dimecres, 28 d’abril de 2010

La Festa Major de Sauvanyà al 1925

Aquesta fotografia presa a la plaça de Sauvanyà entre el 1920 i el 1930 (?), durant una festa major o una festa de "quintos" (perquè sembla que es veuen soldats ballant amb els uniformes), està feta davant Cal Miquel de Sauvanyà que feia una miqueta de plaça. Avui aquesta casa està un pél diferent, com es veu a la foto de sota que és actual.

Si us hi fixeu, es veu la gent ballant, els músics darrere, les dones mudades, la vida passada.

diumenge, 25 d’abril de 2010

El nostre jovent, amb Tost

Sota el pseudònim La Bubita, nom que li han plantat els amics del rugby de son pare al que diuen Bubu, la Dolça Pérez i Pubill va guanyar el segon premi en els jocs florals que s'ha cel-lebrat a Premià de mar aquest cap de setmana amb aquesta redacció curteta sobre els fantasmes de la vall de Tost. Felicitats Dolça! i gràcies per pensar en nosaltres....

I si voleu veure l'entrega del premi, punxeu el play

video

dimarts, 20 d’abril de 2010

La queixa dels nostres ramaders



Ja és prou dura la feina de pagès o ramader com perqué, al damunt, els números no surtin. Veieu l'opinió d'un dels ramaders de Tost, en Joan Guitart, que s'ha deixat entrevistar per "Les Mesures" de la Seu d'Urgell...

diumenge, 18 d’abril de 2010

Avui a Tost





A voltes, no calen les paraules...

dimarts, 13 d’abril de 2010

Travessia

Extraordinària fotografia presa pel JL de Campo a Tost d'aquests nois que feien una caminata per Setmana Santa amb cavalls de tir. Van fer la Pobla de Segur, la serra del Boumort, Cabó, Organyà, Montant de Tost, Colldarnat, Torà de Tost, Sauvanyà, Coll de Creus, Adraén, Querforadat, i la Tour del Querol. Uns valents!

diumenge, 11 d’abril de 2010

L' orientació de les esglèsies de Tost

Avui us presentem un descobriment que no sabem si és fruit de la casualitat o és un fet exprés. A mi m'havia sobtat que l'orientació de les façanes principals de moltes de les nostres esglésies no miressin cap al poble on eren ubicades però mai no li havia donat importància fins ahir.
Vam caure en que les vuit esglésies de Tost miren cap a la Parroquial de Sant Marti de Tost, fixeu-vos-hi en el mapa. Totes elles, la majoria mil-lenàries, podrien respondre a una orientació que tindria com a objectiu el rendir homenatge, o el protegir amb l'ull espiritual de la façana, a l'església mare de St. Marti de Tost.
Sant Marti, l 'icone principal de Tost, inmutable al seu protagonisme.

Mare de Dèu de l'Esperança de Torà de Tost

St. Joan Baptista (molts li diuen també St. Marti), a Castellar de Tost
St. Germé, de Montant de Tost
L' ermita de St. Genís de Torà de Tost
L' imponent església de St. Esteve de Sauvanyà

La reformada esglesieta dels Hostalets de Tost
L' església de Santa Coloma de Montant de Tost
L' ermita de St. Fruitós de Fontelles

dimecres, 7 d’abril de 2010

Les flors dels fruiters - endevinalla

No us penseu que estem perdent l'interés per la vall de Tost perquè últimament el bloc està poc actiu: estem fent altres coses que ja veureu més endavant....entretant, us proposem una endevinalla. Aquests quatre arbres fruiters estàn a Tost però són diferents, és a dir, tenen fruits diferents. Algú sabria dir-nos quins arbres són?







dilluns, 5 d’abril de 2010

Empeltant els fruiters a Tost

Amb l' inestimable ajut del Ramon de Cal Felip (Torà de Tost) que té possiblement els millors fruiters de la vall i també el precedeix la fama de que: "arbre que empelte: arbre que dóna fruit", el passat cap de setmana el Nasiet de Cal Maties (Hostalets de Tost), es va aventurar a empeltar alguns dels arbres bords de Cal Serradal. Veiem el procés:
Això suposem que és un cirerer jove i bord. Cerquem una branca baixa i sana i el desbrossem, deixant-lo peladet de fred. Aquesta operació es sol fer als voltants de Sant Josep.
Netegem el tronc on empeltarem. Convé assegurar-se que sigui ben viu perquè li transmeti a l'empelt tota l'energia.
Amb el ganivet fem un tall al mig del tronc i l'entrem amb l'ajut del martell. Ull al detall: tant ganivet com martell és bo que tinguin més de cinquanta anys (no sé massa bé perqué...).
Una falqueta de fusta ens ajudarà a obrir una mica el tronc per introduïr-hi després les agulles (els empelts).
Agafem les agulles triades per Ramon de Cal Felip (si no és així es veu que no pillen..). Aquestes branquetes de cirerer que donen fruits a Cal Felip han de tenir, com a mínim, un trocet nascut aquest any i el tram que va néixer l'any passat. D' aquesta forma s' assegura un que la branca ja té la prou solidesa com per aguantar l' operació.Es fa una falca a l' agulla (la branqueta de cirerer bo) amb el gavivet de més de cinquanta anys (el ganivet, no l' agulla). Fixeu-vos que l'empeltador també té més de cinquanta anys. Es deixa el cor a la vista en pendent amb l' escorça original a l'agulla.
S' introdueix l 'agulla del cirerer bó (el de Cal Felip) dins el cirerer bord (el de Cal Serradal) intentant que l'escorça del nou quadri perfectament amb la del vell perquè es puguin soldar juntes.
Ja que hi sóm, si el tamany del tronquet ho permet, en posem dues per assegurar el tret. A voltes, totes dues enganxen però és clar, s'ha de ser bon empeltador i tenir també una mica de sort.
Bé, doncs ja ho tenim. Ara cal tapar les ferides fetes al pobre cirerer.
Agafem cinta de 20 cm aïllant, de plàstic i enrrotllem l'empelt.
Convé que quedi ben estanc, com si emvenessim una cama.
Després, perqué no es mulli si plou i es podreixi amb la solana, li posem pasta cicatritzant amb una branqueta.
"Buenu..pues ja està" que diria l' Antoni...A veure si d' aqui a tres anys tenim cireres..