dilluns, 5 d’abril de 2010

Empeltant els fruiters a Tost

Amb l' inestimable ajut del Ramon de Cal Felip (Torà de Tost) que té possiblement els millors fruiters de la vall i també el precedeix la fama de que: "arbre que empelte: arbre que dóna fruit", el passat cap de setmana el Nasiet de Cal Maties (Hostalets de Tost), es va aventurar a empeltar alguns dels arbres bords de Cal Serradal. Veiem el procés:
Això suposem que és un cirerer jove i bord. Cerquem una branca baixa i sana i el desbrossem, deixant-lo peladet de fred. Aquesta operació es sol fer als voltants de Sant Josep.
Netegem el tronc on empeltarem. Convé assegurar-se que sigui ben viu perquè li transmeti a l'empelt tota l'energia.
Amb el ganivet fem un tall al mig del tronc i l'entrem amb l'ajut del martell. Ull al detall: tant ganivet com martell és bo que tinguin més de cinquanta anys (no sé massa bé perqué...).
Una falqueta de fusta ens ajudarà a obrir una mica el tronc per introduïr-hi després les agulles (els empelts).
Agafem les agulles triades per Ramon de Cal Felip (si no és així es veu que no pillen..). Aquestes branquetes de cirerer que donen fruits a Cal Felip han de tenir, com a mínim, un trocet nascut aquest any i el tram que va néixer l'any passat. D' aquesta forma s' assegura un que la branca ja té la prou solidesa com per aguantar l' operació.Es fa una falca a l' agulla (la branqueta de cirerer bo) amb el gavivet de més de cinquanta anys (el ganivet, no l' agulla). Fixeu-vos que l'empeltador també té més de cinquanta anys. Es deixa el cor a la vista en pendent amb l' escorça original a l'agulla.
S' introdueix l 'agulla del cirerer bó (el de Cal Felip) dins el cirerer bord (el de Cal Serradal) intentant que l'escorça del nou quadri perfectament amb la del vell perquè es puguin soldar juntes.
Ja que hi sóm, si el tamany del tronquet ho permet, en posem dues per assegurar el tret. A voltes, totes dues enganxen però és clar, s'ha de ser bon empeltador i tenir també una mica de sort.
Bé, doncs ja ho tenim. Ara cal tapar les ferides fetes al pobre cirerer.
Agafem cinta de 20 cm aïllant, de plàstic i enrrotllem l'empelt.
Convé que quedi ben estanc, com si emvenessim una cama.
Després, perqué no es mulli si plou i es podreixi amb la solana, li posem pasta cicatritzant amb una branqueta.
"Buenu..pues ja està" que diria l' Antoni...A veure si d' aqui a tres anys tenim cireres..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada