L' Hostal de Tost (2)

El fotògraf-excursionista-amic-homecompromés David Manzanera, http://davidmsfoto.blogspot.com/, ens fa caure en el detall que l'hostal de Tost és el que els mapes de l'ICC marquen com "Casa de Coll de Creus" fent una comparativa entre el plànol de l'entrada anterior i aquest actual on s'ha marcat la ruta GR 7/150. Per tant corretgim l'error que aquest hostal ja no hi és, però jo no en tinc cap fotografia (no em sona de res aquesta casa...ho haurem d'anar a veure abans que caiguin les neus..).

Aquesta ruta ja la segueix en un reportatge detallat en Carles Danon del setembre de l'any passat, que val la pena veure a http://carlesdanon.blogspot.com/2009/01/gr-7-la-seu-durgell-tuixn-8-9-08.html.

L' Ermita de Sant Fruitós

L'Ermita de Sant Fruitós de Fontelles es pot visitar si prenem al Plà de Sant Tirs el cami que va a la Freita encara que també es pot fer a peu des de Torà de Tost. Físicament es troba a uns 350 metres de Cal Franc per sobre del cami que els separa. És del segle XI, d'estil romànic i una sola nau d'uns 40 metres als que afegim uns altres 30 aproximadament que fan de cementiri. El seu estat és força estable perquè el teulat de doble vessant ha estat reconstruït i està a estalvi de saquejadors gràcies als pins, esbarzers i roques que l'envolten. Una altra petita meravella de la nostra història..

L' Hostal de Tost

Diu en Francisco de Zamora en el seu diari “DIARIO DE LOS VIAJES HECHOS EN CATALUÑA” manuscrit de 1797 editat per “Curial Documents de Cultura” que:

“Desde Solsona, a buscar la carretera de Madrid, se ha proyectado un camino que es en sustancia el que han solido traer los ejércitos franceses cuando han entrado en Cataluña. Ha de empezar en Solsona bajando por orillas del Río Negre a Torà (de Biosca) e Igualada, ya sea por Pinós, ya por Ardévol. Desde Solsona ha de subir por el Puerto del Conde (Port de Comte) a El Aseo de Urgel (La Seu d’Urgell) y después a Puigcerdà. No pide grandes obras; corta casi por el medio a Cataluña y sólo hay de malo que el Puerto del Conde, en invierno, es intransitable por las nieves.”

Vist també el mapa del 1850 (¿) que també ens ha trobat el Juan Luis del Campo, podriem dir que el cami ral que anava de Solsona a Andorra, passava antigament per la vall de Tost en el seu traçat pel Coll de Creus, i prova d’això és que ademés HI TENIEM UN HOSTAL ¡! (aquesta sí que és bona: mireu el plànol), és a dir, que en ple cami maleït i pedregós, podies fer un repòs (ó el que fòs) al mateix Coll de Creus (quina llàstima que ja no hi és..).

Citem també, en un antic llibre de rutes (cóm es diu aquest llibre antic Juan Luis?) on hem trobat citada aquesta ruta de “L’ ANTIC CAMI RAL DE FERRADURA”, "...de gran importància en anteriors centúries. És trajecte interessant i d’alegre vista per les altes serres que s’atravessen i les belles valls que s’entrecreuen. La tirada és molt llarga (és clar, la ruta fa des de Solsona a la Seu a peu i s’hi tira vuit hores i mitja). Pot repartir-se en dos o tres jornades baixant des del coll de Jou a St Llorenç i remuntant el Cardener o baixant a Tuixent des de Port de Comte...(parla d’ una altra ruta)... També es pot fer nit a Fòrnols. Quan el trànsit era gros i s’hi feia amb matxos de bast (¿) la jornada es repartia fent-se nit en els hostals del cami.

La Festa Major de Tost

Avui, 11 de Novembre, St. Marti, al despoblat de Tost estàn d'aniversari. Potser els esperits i els animalots d'allà cel-lebraran la Festa Major de Tost que s'havia vingut celebrant en aquesta data però jo no sé si tinc més pena perqué Cal Planetes ja ha caigut, o perquè voldria ser allà i no puc (i cau en vers).
Publico aquesta bucòlica foto de 1988 de Cal Planetes presa per la nostra amiga Glòria on es pot veure a la seva gata tricolora a la que anomenaven (no us ho perdeu): Por los frondosos parajes de Wisconsin. A veure si l'any proper podem gaudir d'aquesta festa major...

Els camins de Tost

Heus aquí un mapa elaborat per la espanyola “Dirección General del Instituto Geográfico y Catastral” posat al día pel també espanyol "Servicio Geográfico del Ejército" al 1949. Aquest plànol ens l’ha cedit en Juan Luis del Campo, així com altra informació que anirem publicant aviat. És curiós el marcatge exacte dels camins, molts dels quals avui ja no hi són. Ens hem dedicat a resseguir en color rosa, els camins avui asfaltats, en color groc, els camins per on s’hi transita amb una certa facilitat i en verd, els camins que s’han perdut, total o parcialmente o bé, els que han variat el seu traçat.

Amb això ens hem adonat que, per exemple, l’antic cami de la Bastida que pujava per la Palanca de Noves, s’ha perdut. També s’ha perdut el cami antic des de Tost a Sauvanyà, o el de Fontelles cap a Torà de Tost, o el de Colldarnat cap a la Barceloneta... El caminet des de la C14 cap al Puig de la Torra, agafant el cami antic de Montant de Tost, tampoc l’hem sabut trobar.

Cal Grau (1)

Cal Grau, a Castellar de Tost, és una casa rellevant perquè és una de les poques cases de la vall de Tost (deixant a part les de Montant de Tost) que no ha quedat mai deshabitada i per tant, si parlés, podria explicar moltes coses.

La data més antiga la tenim prop del 1870 quan Jaume Baraut Obiols de Casa Joan Grau de Montant de Tost es casa amb Maria Vilarrubla Avis (potser d'aqui vé el nom de la casa) i tenen un sol fill: en Joan Baraut Vilarrubla que acaba casant-se amb Maria Dayna Obiols, de la vall de Lavansa (no en sabem la casa), cap a 1895.

Aquesta parella tenen dues filles, la Ramona i la Concepció.

A la foto anterior veiem la parella més velleta (en Joan Baraut i la Maria Dayna) amb la seva pubilla, la Ramona Baraut Dayna, que es va casar amb Venanci Guitart Casafont, de Cal Guitart de Sorribes, i van tenir tres fills: en Salvador, en Joan (Juanito) i la Montserrat. L'hereu, en Salvador, es casaria amb la Carme de la Palanca de Noves i tindrien set fills (però aquesta ja és una altra història que explicarem un altre dia).
Aqui veiem els mateixos, el Juanito és dalt de l'ase, i la senyora del vestit de flors i la nena, que no sabem qui son (suposem que veïnes de Castellar de Tost). Les dues fotos es prenen el mateix dia d'estiu de 1942.

La Ramona Baraut Dayna, pubilla de cal Grau, el dia 7 de Desembre de 1918 en que es va casar amb Venanci Guitart a Castellar de Tost.

La primera nevada de l'hivern de Tost

"-Reees.." que diria mon pare. I és veritat: quatre flocs malparits de neu cap a les set i mitja del mati, constituien el que podem dir que és la primera "nevadeta" d'enguany a Tost. Cap a quarts de deu, un cop esbaida l'amenaça del mal temps, apareixia l'arc de St. Marti mentre el St. Quiri s'ho guaitava des de Noves de Segre (merda de càmera..quan pugui m'en compro una altra..). Amb això, una trentena de carronyaires voltors sobrevolaven La Bastida de Tost: alguna bestiola moribunda, segur...