divendres, 27 de febrer del 2009

Cal Solé, Cal Vila, Cal Puy

Vista de la casa gran de la Bastida, Cal SOLÉ, des de Castellar de Tost

La Bastida de Tost és el primer lloc habitat que trobem al entrar a la Vall de Tost des de la C-14. Pertany a una sola familia. Des de dalt de la roca, domina també bona part de la Vall i disfruta d'unes vistes extraordinàries. La cura amb la que la familia Pascuet ha arreglat aquest indret sorprén. La casa gran, de pedra, vigila una petita explotació ramadera i es diverteix veient cóm els alumnes de l'escola de Trial, fan l'animal dalt dels obstacles (veieu http://www.trialshows.com/).
Un pél més a munt, encara perduren dues de les cases més importants de la vall, fa un segle: Cal Vila i Cal Puy.

Vista de la Vall des de Cal PUY



Cal VILA
Coneixem la història d'aquestes tres cases, però ja us la explicarem més endavant.






dijous, 26 de febrer del 2009

Torà i Sauvanyà: De nou amenaçats

Després de passar per una primera volta en la que l'Associació de veïns de Torà i molts altres relacionats i no relacionats amb Tost, ja es van manifestar en contra del Monodipòsit de Terres i Runes (l'abocador) que l'empresa SOPDIT preten instal-lar al Solà de Besses - entre Torà i Sauvanyà - aquest industrial torna a la càrrega demanant la obtenció de llicència ambiental. Estem preparant les al-legacions. Les podeu demanar a salvem.tost@gmail.com. El termini finalitza el 19 de març 2009.




Vista de Torà des de Cal Poblador el passat cap de setmana
36 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA NÚM. 25 - 19 DE FEBRER 2009 -AJUNTAMENT DE RIBERA DE L’URGELLET - EDICTE 1550 -

El Sr. Juan Vendrell Pérez, en nom de Sopdit, SL, va demanar a aquesta Alcaldia la tramitació d’expedient per obtenció de llicència ambiental per a l’activitat de monodipòsit controlat de terres i runes de la construcció a les parcel·les 9 i 105 del polígon 12 del cadastre de béns immobles de naturalesa rústica de Ribera de l’Urgellet. Amb data 2 de febrer de 2009 ha aportat annex informatiu al projecte d’instal·lació d’un monodipòsit controlat de terres i runes. Atès el que disposen els articles 23.1.b) i 57.2.a) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, s’exposa l’expedient a informació pública durant el termini d’un mes, perquè qui es consideri afectat per l’activitat esmentada pugui efectuar les observacions i reclamacions que cregui convenients. Es podrà examinar l’expedient a la Secretaria de l’Ajuntament durant les hores d’oficina.
- El Pla de Sant Tirs, 4 de febrer de 2009. L’alcalde, Antoni Capdevila Tarradellas -

dimecres, 25 de febrer del 2009

Bones notícies




L'alcalde de la Seu d'Urgell i L'alcalde de Sort han proposat avui al Parlament la restauració de l'esglèsia parroquial de Sant Marti de TOST !!!http://www.elperiodicdandorra.com/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=590042&idseccio_PK=263&h=090225. Dèu meu: pensàvem que això no arribaria mai. Veiem qué en pensa el Parlament...
També dir-vos que hem entrat tantíssimes al-legacions contra l'ampliació de la pedrera de Comacsa, a Castellar de Tost, per evitar que les constants voladures, pas continuat de camions i extraccions incontrolades - sense cap mena de restauració del terreny -continui fent malbé les nostres estimades munyanyes.

divendres, 20 de febrer del 2009

Sant Germé

Aquesta capella, d'origen pre-romànic, consta d'una nau trapezial, coberta amb volta que és sotinguda per arcs torals. L'edifici ha estat allargat cap a ponent i aquest troç es cobreix amb encavallades de fusta. L'absis és rectangular. Está situada, a l'esquerra del riu de Tost, seguint el cami antic de Castellar de Tost a Muntant de Tost, però està físicament més prop de la Vall de La Vansa que de la de Tost. Els habitants de Tost no li diuen Sant Germà, sino Sant Germé, possiblement influenciats pel nom francès Germain i pel fet de que Sant Germà fós francés, bisbe de París i màrtir. La rodejen unes boixeres fantàstiques i està al mig d'un pla que permet la celebració de l'Aplec anual, cada 26 de Maig.
De ben segur que l'Associació de Propietaris de la Mancomunitat de Tost-Sant Germé prengué el seu nom d'aquesta esglèsia, perqué es trobava en terreny més o menys neutral. Aquesta associació es formà al 1868 amb l'esperit de vetllar i protegir els interesos de Tost, repartint-se entre els veïns els boscos que llavors hi tenien. Aquesta associació avui existeix encara, però ben pocs dels seus membres viuen a Tost. L'esperit modern, solidari i original que els portà al s. XIX a agrupar-se sembla que s'ha perdut per sempre: ara es dediquen a cedir els seus boscos per als negocis extractius. Una verdadera llàstima!


Foto: Interior de St Germé al 1979, presa per Josep Mª Gavin.



Els pacifistes de Tost

Molts de nosaltres ens considerem pacifistes. Però aquesta no és una qualitat que haguem hagut de cultivar gaire: no hem viscut cap guerra propera. Però a Tost, hem trobat dos persontages - n'hi deuen haver més, segur - que en el seu temps, ja van tenir un parell de pilotes.

Semba ser que cap a l'any 1600, hi havia un jove originari de Torà de Biosca pastorant a Tost, que va ser cridat pels exèrcits del rei (suposem que els Àustria, però no n'estem segurs). Com ell no volia anar a cap guerra, va desertar, es va amagar al bosc, on avui és Torà, es va construir una caseta i es va canviar el cognom. A la casa li va dir "Cal Torà". Aquest és el nostre primer pacifista: no sabem cóm es deia realment.

Un germà seu, per la mateixa raó, va anar a estar-s'hi amb ell i va construir la segona casa de Torà: Cal Gravet, i més tard hi van arribar d'altres, com els de Cal Poblador. Tots dos van fer familia allà i en honor al seu poble d'origen, li van posar el nom de TORÀ DE TOST. Sabem que es deurien canviar els cognoms perquè al 1868, el Joan Albós i Torà de Cal Gravet, és un dels signants de la famosa agrupació de la Vall de Tost, els 24 hereus de confiança. Fonts: La nostra família i els escrits de Miquel Bosch i Jové, datats de 1927.

L'altre cas de pacifisme és el de l’últim alcalde de Tost : en Maties Pubill, de Cal Maties (Palanca de Noves). Quan per la Guerra Civil el van cridar, amb 34 anys, ell va dir que no havia “pegat” mai un tiro (ni per caçar) i que no ho faria ara. Abans de preparar la fugida, van cridar també a files al seu germà Josep, que tenia només 18 anys. En Maties va intentar convèncer al seu germà que fugís amb ell, però en Josep va marxar amb “la Quinta del biberón” i el van matar a Zaragoza a la primera batalla. En Maties es va escapar cap a Andorra, a peu, atravessant la munyanya i s’hi va estar, fins que va acabar la guerra. La familia del Maties, dona, fills, pares, avi..es van amagar a Cal Puy a la Bastida de Tost. No tenia cap idea política: era simplement un pacifista.

Foto Arxiu Gavin: "Esglèsia de la Mare de Dèu de l'Esperança" de Torà al 1961.


dijous, 19 de febrer del 2009

Santa Innocència

Cas 1: Vaig sentir que els nens (6-7 anys) de casa s'explicaven perquè estavem reunits. La nena - com és natural - va ser la primera d'explicar als altres de qué discutiem: "- Estem intentant salvar una muntanya que volen enguixar...ja ho veus-" va dir molt compromesa. "-Enguixar? vols dir com al Josep?" va dir l`altre assenyalant un cosí que s'havia trencat un braç...
Cas 2: A un amic de Suïssa, algú li va preguntar si havia llegit el blog. Va respondre: "- Si, és que no sé si ho entés massa bé. Voleu fer una cantera i els cabrons dels ecologistes no us deixen...és això, no?

dimecres, 18 de febrer del 2009

La necròpolis de Tost

A Tost, avui ja no viu ningú. És fàcil entendre perquè. En aquest lloc àrid, penjat sobre la ladera de la muntanya de pedra i guix, sense aigua i sense camps de forratge, la vida no deuria ser gens fàcil.
Però algú encara recorda detalls. Sabem que a l'any 1900 hi habitaven una cinquantena de persones. Les cases eren de construcció molt humild: fetes amb pedra i cal. Per això, només trobem restes de cal Antich, cal Collet, cal Rita, cal Taberner, cal Sastret, cal Fàbrega...l'única que està actualment en peu perquè ha estat reconstruïda és cal Sastre Gros i, de moment, l'esglèsia parroquial de St Marti de Tost.
Cóm s'ho manegaven aquesta gent tant humild per sobreviure en aquestes condicions?..doncs cultivaven blat, vinya, oliveres i atmellers (tot de secà i per consum propi) i criaven porc, gallines i conills. No hi havia ni vaques, ni cavalls, ni horts de regadiu perquè el terreny i la manca d'aigua no ho permetien. Els homes de Tost anaven a la sega a d'altres pobles a l'estiu (hi teniem bons garbers i lligadors) i es dedicaven a buscar llenya pel caliu i pels forns de guix que hi tenien prop de Palanca de Noves, a l'hivern. L'única ajuda que tenien eren un grapat de burrets de raça catalana i molta voluntat. Realment, en el dibuix que ens ha cedit molt amablement en Llorenç Pubill, les condicions eren molt més esquerpes que les que reflexa, però com ell és fill de fill de Tost, la passió li pot.
Com expliquem en una entrada del mes de Gener, l'últim habitant de Tost va ser l'Antonio Olmos, un camperol andaluç que va marxar d'allà cap al 1970.
La Necropolis de Tost està inventariada per la Direcció General de Patrimoni Cultural.

dimarts, 17 de febrer del 2009

Més temps al-legar contra la Guixera !!

El passat 13 de Febrer, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, amb núm 5318 va posar en coneixement, un altre cop, que s' està tramitant permís d'investigació minera a Tost al Departament d'Economia i Finances, Servei d'investigació i recursos minerals, i per tant tenim fins al 13 de Març de 2009 per fer al-legacions.

Veieu document a http://www.gencat.cat/diari/5318/09019156.htm

Tenim les al.legacions preparades: tant pel Dpt d'Econocia i Finances, com per la Direcció General de Polítiques Ambientals, com per la Direcció de Patrimoni y cultura. Demaneu-nos les si no us les hem fet arribar per una altra via. Es poden entrar a qualsevol província (no cal anar ni a LLeida ni a Barcelona).

Gràcies a tots.

diumenge, 15 de febrer del 2009

Les noies de Tost

Cap al 1890 la població de Tost era limitada i els homes que treballaven els camps eren necessaris per a la supervivència de les poques cases que eren habitades. El servei militar era - en aquell temps - massa llarg perquè la mancança de la mà d’obra perjudiqués a la zona.

El Secretari de l'ajuntament de Tost va idear que quan era un noi el que neixia a una casa, fos censat amb nom de noia, de forma que no fos cridat a fil-les i, a canvi, la “noia” havia d'anar a treballar tres mesos de franc a les finques del Secretari. Al cap dels anys, l'administració de l'estat s'adonà que en aquest municipi no hi neixien nois i van enviar uns inspectors. Com a consequència de la inspecció, les “noies” de Tost que tenien menys de cuaranta dos anys van ser cridades a fil-les amb servei a la Seu d'Urgell, on la gent del carrer, al veure els reclutes envellits els identificaven com “les noies” de Tost.


Del espavilat Secretari es sap que, abans de que el jutgessin, el van enterrar a Tost ( tot i que n’hi ha que ho dubten..). Una versió semblant la trobeu a "les filles de TOST a un blog que seguim: http://www.strongboli.BLOGSPOT.COM/
A la foto: la Palanca de Noves de l'epoca.

L'abocador de Torà de Tost

Un cop més, a Salvem Tost denunciem el projecte de l'abocador de Torà de Tost.
Aquesta llicència en curs de monodipòsit controlat de terres i runes, impactarà, segons l'estudi d'impacte ambiental, a la zona de Torà els següents barems:
- Destrucció del sòl: SEVER
- Destrucció de la flora: SEVER
- Desplaçament de la fauna: COMPATIBLE (és clar: poden anar a viure a un altre lloc)
- Degradació del paissatge: SEVER
- Sorolls: COMPATIBLE (per a qui? per cal Felip? i els demés: no compten?)
- Alteració de l'entorn: SEVER
- Visibilitat: Des de Cal Felip, i els camions des de Cal Serradal, Torà, Tost, La Bastida i Castellar
15 anys = 8.000.000 m3 de runa (no controlada) i terra.
i qué hi diuen els polítics?

El grup de PSC-Progrés a l’Ajuntament de Ribera d’Urgellet ha presentat al•legacions per tal de sol•licitar que es denegui la llicència municipal per a la construcció d’un abocador de runes i terres al seu terme municipal per part de l’empresa SOPDIT S.L. En concret, si les al.legacions no prosperen s’ubicaria a la zona del Solà de Besses, a sota el camí de Cal Franc, i per un període de 15 anys.
Progrés destaca que el projecte de l’abocador contempla que descarreguin runa entre 100 i 150 camions cada dia a través d’una carretera de poc més de 3 metres d’amplada. Tampoc es detalla la necessitat ni la justificació de l’abocador, ni la procedència d’aquests residus. Els veïns afirmen que "aquest fet els ha impossibilitat a poder presentar al•legacions i expressar la seva opinió com a afectats". ....tot a
http://www.viurealspirineus.cat/opinió/general/Parlem+de+deixalles 16 gener 2009


I qué hi diuen els veïns? Doncs, ja es van manifestar en contra el gener passat i estàn amb les atxes (com diu el nostre amic Marc) preparades per al 2on round...veurm cóm va això. Ànims!!

I qué hi diem nosaltres? qué no! (collons que ja n'hi ha prou..)



Melancolia

http://www.youtube.com/watch?v=OZN1FLum0dU

dissabte, 14 de febrer del 2009

La Reula


La Reula és una casa pairal situada al terme de Figols i Alinyà, molt propera a l'Hostalets de Tost, i emplaçada en mig del pla, tocant el riu Segre.
La casa està tant ben conservada i és tant elegant com la pròpia mestressa de la casa. La gent de la Reula, creuava el riu Segre muntants en una cistella que lliscava per una cirga. L'avi de l'actual propietari, amb el mateix nom, anava a jugar a la brisca els diumenges a la Palanca de Noves, petés el que petés. Aquest sistema de creuar el riu tan particular, va ser substituit fa uns trenta anys per l'actual pont penjat. La pau i la bellesa d'aquest indret, prou lluny com per no ser perjudicada per la C-14, únicament la destroça la cantera de Comacsa, situada just davant, a l'altre costat del riu.

Escola de Trial a la Bastida de Tost


Des de Salvem Tost volem donar suport a l'escola de trial d'en Francesc Pascuet, un altre afectat molt directament per la possible apertura de la guixera de Tost i per l'abocador de Torà. La tramitació d'aquesta escola va ser demanada el passat Abril i l'estudi d'impacte ambietal cita textualment:

"El projecte comporta l’ocupació d’unes 11 hectàrees en sòl classificat com sòl de protecció especial de valor natural i de connexió segons el Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran, anomenat Conca del riu Tost caracteritzat pel seu paper de connector fluvial entre el Segre i el Cadí amb diversos hàbitats d’interès comunitari prioritari i dos Reserves Nacionals de Caça: la de Boumort i la del Cadí. Tanmateix no s’afecta cap superfície de conreu ni zones forestals i els àmbits directament afectats pels circuits no contenen hàbitats d’interès comunitari definits segons la Directiva 97/62/CE, i per tant, l’afectació a la vegetació natural i als camps de conreu de l’entorn tenen un impacte menor i permeten mantenir l’ús agroforestal."

Creiem que aquesta activitat ens ajuda a que molts més coneguin la nostra terra i la respectin i per això veiem l'activitat des d'un punt de vista positiu per a la vall de Tost, sempre i quan es limiti al seu propi radi d'acció.

divendres, 13 de febrer del 2009

La premsa ens continua donant suport



i ademés

Periodic d'Andorra:

Pedrera a Montant de TostL'alcalde de Ribera d'Urgellet assegura que les actuals concessions ja hi eren abans que entrés a l'equip de govern
L'Associació de Veïns de Tost també al.legarà ara contra un projecte d'abocador de runesL'alcalde de Ribera d'Urgellet, Antoni Capdevila, ha negat que el consistori hagi concedit cap nova autorització per a la instal.lació de pedreres al municipi. Segons Capdevila, en el cas de l'empresa alemanya Knauf només s'ha rebut la petició per a un estudi d'investigació, que en última instància no decideix el consistori sinó la Direcció General de Mines de la Generalitat.En declaracions a RàdioSeu, Antoni Capdevila s'ha defensat de les acusacions de permissivitat amb la proliferació d'activitats extractives, tot assegurant que "les pedreres que hi ha actualment ja hi eren quan vaig arribar a l'Ajuntament" i que, de fet, en el seu moment va retirar una de les llicències a una explotació de Comacsa a Tost, perquè estaven malmetent la llera del riu. En aquest sentit, Capdevila puntualitza que "les pedreres existents fa trenta anys que tenen autorització i disposen de tots els papers en regla". L'alcalde hi afegeix: "Personalment potser també m'agradaria que no hi fossin, però com a alcalde ho he de respectar; aquest equip de govern no ha donat res perquè això ja hi era".Pel que fa a les al.legacions impulsades contra el projecte de Knauf a la vall de Tost, el cap municipal de Ribera d'Urgellet es mostra comprensiu amb la preocupació dels veïns, si bé creu que la denúncia s'està anticipant als esdeveniments, ja que actualment només hi ha vigent un estudi informatiu per a aquest projecte.Capdevila afirma que vol sondejar quin és el nivell de rebuig dels veïns que viuen a la vall abans de posicionar-se a favor o en contra que la nova prospecció pugui tirar endavant si l'empresa ho veu factible. Tot i així, l'alcalde alturgellenc ha assegurat que dubta "de l'interès real per dur a terme cap projecte, perquè aquests estudis els duu a terme Knauf de forma periòdica".Al rebuig a aquesta sol.licitud, l'Associació de Veïns de Tost hi va afegir ahir l'anunci d'al.legacions contra un altre projecte a la zona: el d'un abocador per a residus de construcció, que compta amb el suport d'una altra entitat veïnal de la zona, l'Associació de Veïns de Sant Germè. Aquest col.lectiu sí que defensa que es permeti l'activitat extractiva. Per això, han fet la consulta al consistori conjuntament amb l'empresa interessada a tirar endavant l'abocador. L'administració està obligada a admetre el tràmit i estudiar si la proposta és adient a la normativa.

dijous, 12 de febrer del 2009

Torà de Tost



Torà de Tost és un petit i preciòs poblet situat 906 metres d'alçada i a la Ribera d'Urgellet, concretament a la Vall de Tost, entre Lo Serradal i Cal Felip. Els propietaris de les antigues cases i d'altres de nouvinguts han estat fent molts esforços per tornar a aixecar aquest indret d'una forma sostinguda i d'acord amb el paissatge original. Torà divisa tota la Vall i és el natural guardià dels tresors de Tost.


Malaudarament, a part de la amenaça de la Guixera projectada, Torà s'ha fet resó d'un projecte d'abocador de runa presentat per l'empresa Sopdit, SL.


La PLATAFORMA DE VEÏNS DE TORÀ DE TOST ja va presentar el passat 11 de gener un recurs a l'Ajuntament del Plà en contra d'aquest projecte que té una durada de 15 anys i està situat a les terres de Cal Franc, al Pla de Besses i està preparat per tornar a recòrrer que, una vegada més, deixin de destruir el nostre territori amb salvatjades.

Argument contra la Guixera

Aquesta informació ens l'ha cedit molt amablement l'associació ecologista IPCENA, a qui donem les gràcies.
A la Vall de Tost, on s’està tramitant la petició d’investigació minera, existeixen espècies gipsòfiles úniques que estan protegides per la Comunitat Europea, concretament per la Directiva 97/62/CE, d’hàbitats, éssent aquesta vessant de la muntanya de tost un hàbitat d’interès comunitari prioritari, gipsòfil, per la seva singularitat dins la unió europea i la seva representativitat en aquest territori. Aquest hàbitat, per la seva catalogació com hàbitat d’interès prioritari, mereix una especial protecció i atenció per part de l’administració, en tant que la Unió Europea determina explícitament la seva necessitat de protecció.

D’altra banda, el Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran (PTPAPA), aprovat definitivament en data 25 de juliol de 2006 pel el Govern de Catalunya, ha protegit tota la conca del riu Tost com a espai obert “de protecció especial”: El Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran crea una xarxa de sòl no urbanitzable de protecció especial que té com a objecte la connectivitat territorial i ecològica entre els espais naturals protegits a nivell nacional (PEIN i Xarxa Natura 2000) i que inclou, d’una banda, els espais de major valor natural a nivell comarcal i regional i, de l’altra, els connectors territorials i ecològics necessaris per acabar d’assegurar la connexió i continuïtat territorial del conjunt de la xarxa.

La selecció dels espais naturals de valor comarcal o regional de l’Alt Pirineu i Aran s’ha fet a
partir de:

• Els seus valors naturals i/o físics intrínsecs.
• El seu potencial natural com a espai a restaurar.
• El seu caràcter d’amortiment d’espais naturals ja existents (franja tampó).
• La seva funció de connexió ecològica entre dos o més espais naturals.

En tot cas, hi ha espais que tenen valor pel seu interès ecològic intrínsec i n’hi ha d’altres que a més tenen valor de connector entre espais naturals. Trobem que la conca del riu Tost acumula aquestes dues virtuts, i el Pla cita textualment:

20C*. Conca del riu de Tost. Connector fluvial entre el Segre i el Cadí amb diversos hàbitats
d’interès comunitari prioritari entre els quals una extensa verneda.
Interès regional.

Com a element important volem destacar que el propi Pla reconeix que per tal de seleccionar aquests espais “s’ha considerat, també, l’existència de factors pertorbadors com les infraestructures linears o les activitats extractives”: és a dir, que una activitat extractiva és un factor limitant per poder donar aquesta categoria a un sòl en concret. Com a exemple tenim al mapa 1 l’activitat àrids la Vansa, que ha condicionat que tota una àrea al nord d’aquesta indústria no sigui catalogada com a sòl de protecció especial a l’espera que sigui una futura ampliació seva.

Segons l’ACORD GOV/78/2006, de 25 de juliol, pel qual s’aprova definitivament el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran i n’estableix la vinculació a les normes d’ordenació territorial, es cita:

Article 2.6
Sòl de protecció especial: regulació

1. El sòl de protecció especial haurà de mantenir la condició d’espai no urbanitzat, i amb
aquesta finalitat serà classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal, llevat que convingués incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic, que poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent. En els sòls de protecció especial determinats pel Pla s’hi aplicarà el règim que estableix aquest article.

2. En relació amb les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l’emparadels apartats 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), s’entendrà que el sòl de protecció especial està sotmès a un règim especial de protecció al qual fa referència l’apartat 5 de l’esmentat article, i que seran incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial. Els plànols distingeixen, dins del sòl de protecció especial, aquell que es protegeix principalment pel seu interès natural i ecològic –en el qual l’ús agrícola i ramader sovint juga un paper rellevant a preservar– i aquell que ho és principalment pel seu elevat valor agrícola productiu.

Sauvanyà

Sauvanyà es troba a 1090 metres d'alçada dins de la Vall de Tost dins del municipi de Ribera d'Urgellet. La característica principal d'aquest poblet és la seva implantació directament sobre la beta de terra vermella que creua tota la vall. L'esglèsia de Sant Esteve de Sauvanyà, com moltes a la Ribera d'Urgellet és d'estil romànic, d'una sola nau i absis semicircular.
El poblet està essent reconstruït amb molta cura i poc a poc, preservant la seva estructura original i el seu encant natural, sec i àrid.



Sauvanyà està també afectada pel projecte en curs de l'abocador de Torà, planejat al Solà de Besses, a Cal Franc, carretera a munt de Torà de Tost.



En aquesta població no hi arriba l'electricitat encara.

dimarts, 10 de febrer del 2009

Esquerdes a les cases de Tost per culpa de les canteres

A la foto, vista al Pirineu des del Mas d' Planes (Ribera d'Urgellet)
Mireu al link del Diari Segre, sobre qué estàn provocant aquestes canteres existents a la zona.

http://www.segre.com/index.php?id=225&no_cache=1&tx_ttnews[tt_news]=24163&tx_ttnews[backPid]=244&cHash=bab0b3efd6

dissabte, 7 de febrer del 2009

Anunci Perillós de l' Ajuntament de Ribera d'Urgellet!!!

.
Ull a l'anunci publicat ahir a Ribera d'Urgellet demanant tramitació per proves mineres a la Vall de Tost. Amics: això va endavant!!! Hem d'actuar..










Localització destrucció muntanyes de Tost i rodalies

A la foto aèrea següent podem observar que, en menys de 6 km, hi tenim localitzades les canteres d' ARIDS LA VANSA (a Montant de Tost), COMACSA (a Castellar de Tost), PROMSA (davant la Palanca de Noves, a Valls d'Aguilar), PROMSA (al Pla de St Tirs) i PROMSA (a Monferrer). A la taca groga hem marcat qué suposaria la guixera de Tost per part de la empresa KNAUF. Totes les explotacions estarien en mans de capital extranger i per tant ens preguntem: -qué ens queda a nosaltres? treball: no, diners: no, desenvolupament: no. Tant sols podem veure com ens destrueixen, ens deixen la merda, el soroll, la contaminació, la polució i la destrucció massiva de les nostres muntanyes. No cal dir res més.
L'abocador de Torà de Tost, projectat per la empresa SOPDIT està també en tràmit.

Denunciem públicament que ja en tenim prou

Les publicacions següents s'han fet resó de la denúncia pública presentada per diverses asociacions als projectes en curs de la Guixera de Tost, L'abocador de runa de Torà i l'Aeroport de la Seu.

La Seu Digital http://www.seudigital.cat/index.php?/2009020649989/societat-i-pirineus/mobilitzacio-a-l-alt-urgell-contra-la-concentracio-de-pedreres.html+a+l’Urgellet

La malla http://www.lamalla.cat/infolocal/alt_pirineu/article?id=239595

Avui.cat http://www.avui.cat/article/barcelona/53083/veins/la/vall/tost/alerten/greu/impacte/ambiental/la/planta/dextraccio/guix/projectada/la/zona.html

el periodico andorra http://www.elperiodicdandorra.net/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=549849&idseccio_PK=263&h=

directe.cat http://www.directe.cat/acn/veins-de-la-vall-de-tost-alerten-del-greu-impacte-ambiental-de-la-planta-dextraccio-de-gui

ACN http://www.acn.cat/webACN/detallNoticia.do?idNoticia=474326

" El Periódico d'Andorra", 6 de febrer 2009









"La Mañana" 5 febrer 2009
















"Segre", 16 de gener 2009

divendres, 6 de febrer del 2009

El Patrimoni Geològic de la Vall de Tost


Aquesta informació ens l'ha cedit molt amablement el geòleg Joan Flinch, al qui donem les gràcies.

La Vall de Tost a l'Alt Urgell representa la zona de contacte entre la anomenada zona de les Nogueres , aflorant des de el Pirineu d'Osca fins al Montsec de Tost i el Mantell del Cadí. Aquesta zona te doncs un interès especial pel que fa al estudi de la formació dels Pirineus doncs permet analitzar la zona basal y de contacte sobre la que els Mantells d'encavalcament s'han relliscat.


A la Vall de Tost es troba una varietat de materials geològics impressionant que comprenent 440 Milions d'any de la història geològica des de el Silurià fins a la actualitat. Trobem materials d'edat Paleozoica, Silurians i Devonians principalment, i sobretot roques d'edat triàsica. La Vall de Tost presenta un dels afloraments més complets i a la vegada complexos de edat triàsica, es tracta del anomenat triàsic de fàcies Germànica, composat per tres unitats : Buntsandstein, Muschelkalk i Keuper . Els gresos del Buntsandstein afloren a la característica "veta roja o vermella" com anomenen els habitants de la regió. Aquestos gresos intersecant la carretera de Lleida a la Seu d'Urgell a la Palanca de Noves, estenent-se cap a l'oest fins al flanc nord de la Serra del Cadí i a l'est fins al Pirineu d'Osca. Es tracta de depòsits de gresos vermells rics en quars dipositats fa 240 Milions d'anys per rius entrellaçats provinents de la erosió dels materials Paleozoics .


A la vall de Tost trobem afloraments de gran qualitat. Les calcàries del Muschelkalk son també força presents a la Vall de Tost presentant nivells de depòsits volcano-clàstics associats a episodis de vulcanisme explosiu únics als Pirineus i que es troben aflorant al nord de la carretera dels Hostalets de Tost a Tost. Finalment els Guixos i argiles bandejades multicolors del Keuper mostren al Solà de Tost plecs de gran dimensions associats a la deformació Pirenaica. Aquestes unitats es troben recobertes per "klippes" o unitats cavalcants de petites dimensions més antigues d'edat Paleozoica que son encara presents a la Vall de Tost especialment al Solà de Tost i la zona de La Bastida.


L'erosió pot fer-les desaparèixer ràpidament i son els últims vestigis preservats d'unitats Paleozoiques equivalents al Montsec de Tost a la vall del Segre. Aquestes unitats continuen a l'est del Riu Segre al Massís de Taus on es troba l'ermita de Sant Quiri. Al nord dels conglomerats basals del Buntsandstein, base de la veta vermella, es troben depòsits d'edat Permiana que en alguns indrets dels Pirineus presenten fòssils dels predecessors dels dinosaures, traces fòssils de dessecació, marques de pluja de fa 270 Milions d'anys !! a més a més de depòsits volcànics. Aquestos depòsits estan ben presents a l'antiga duana on es troba la Transa i a Sauvanyà. Més a l'oest cap a la Serra del Cadí aquestes unitats es troben recobertes per depòsits costaners i deltaics de la Formació Adraén de edat Cretàcica , Santonià 85 milions d'anys, i descrita a la localitat d'Adraén, es tracta de una unitat única als Pirineus.


Aquesta zona va estar estudiada ja a principis de segle per geòlegs francesos i alemanys, algun van resultar ser geòlegs que també eren espies Nazis. Geòlegs de d'Institut francès del Petroli i de diverses universitats d'Alemanya, Anglaterra o d'arreu de l'estat espanyol han contribuït als treballs més moderns atrets per la singular geologia d'aquest paratge.

diumenge, 1 de febrer del 2009

La Guixera de Tost


La Guixera de Tost és un projecte, en boca de tots, que l'empresa alemanya Knauf intenta fer a Tost, explotant una extracció de guix que afectaria des de la Palanca de Noves fins a la Bastida de Tost, i que el propi batlle de Ribera d'Urgellet ja ha anunciat públicament que el projecte ha entrat als Departaments d' Indústria i de Medi Ambient de Barcelona. Diverses associacions del terme s' han manifestat contra la ubicació d'aquesta possible instal.lació amb la recollida de signatures que lliuraran properament i amb l'entrega de diverses queixes i instàncies a les administracions. L’ Associació de Veïns de Castellar de Tost, amb el suport de Ipcena, Fundació Pirineu Cultura, Plataforma per a la defensa del Segre, Coordinadora pel territori de l’Alt Pirineu, Associació en Defensa de l’Alt Urgell, Associació Cuca de Llum i Associació Amics de Monterrós estan a l' espera d'una resposta clara a aquest projecte, a a d'altres com els abocadors del Pla de Beses i el del Mas d'en Planes, per part dels responsables municipals i comarcals .


En el mapa de Ribera d'Urgellet on al propi terme o a ubicacions properes es troben en explotació sis canteres, és ja rellevant. Emmarcat en vermell, hem fet un fotomuntatge de com quedaria la zona si la cantera de guix s'aprovés. Una llàstima!


La Palanca de Noves

La Palanca de Noves està situada a la dreta de la C-14 a un escàs km dels Hostalets de Tost cap a la Seu d'Urgell. Comercialment se la coneixia com a Cal Maties. En Maties Pubill i Calvet i la seva entranyable esposa la Josefa Llach i Viladrich, també coneguda com la Pepeta hi van viure prop de 60 anys. L' Antonio Pubill Arnau va comprar l'antiga casa de Cal Carmo i la va arrendar al seu germà Ignasi en marxar, amb tota la família, cap a l'Argentina (1920 ). L'Ignasi, que vivia a Tost, va anar a viure a la Palanca amb el seu fill Maties i més tard va tenir al Tonet (el tio de Manresa) i a la Carmeta (la tia de Castellar). Poc després, en tornar l'Antonio li va vendre la finca que va acabar heretant el seu primogènit, en Maties.
En Maties va tenir cinc fills: l'Ignasi, El Josep (en Pepito), l'Àngel, la Maria i la Montse. En Pepito es va casar l'any 1966, amb la Montse Pociello i van continuar a la Palanca fins fa un any i mig.
La Palanca era una casa que centralitzava les comunicacions i els queviures de tots els pobles de l'antic Tost. Tant l'Ignasi, com en Maties, com el Pepito van ser els carters de tots els pobles i pujaven les cartes a peu..! Cap al 1960, també tenien la centraleta telefònica que distribuïa les trucades a la zona. El Maties va ser l'últim alcalde de Tost, activitat que va deixar quan al 1968, es va crear Ribera d'Urgellet i l'administració se'n va anar cap al Pla de Sant Tirs.
La Palanca de Noves tampoc ha tingut sort amb la localització de les canteres de la zona. Si veieu la foto anterior a aquesta, trobareu la vista de la casa abans de canviar el curs de l'antiga carretera. Al fons, es divisa La Borda (on va néixer la Pepeta) i la Transa, a Sant Pere i Codinet. A la foto posterior ja es veu l'extractora passat el riu, que avui encara hi és.

Els Hostalets de Tost


Els Hostalets de Tost és un minúscul poblet que queda a l'esquerra de la C-14 i està tocat directament pel riu segre. El paisatge que domina és ple de fantàstics camps i pastures. S'hi explota un negoci de ramaderia de producció de llet que és un dels més importants de la Ribera d'Urgellet. Un cop més, a darrere de la finca de La Reula ens trobem amb una cantera en explotació. La fotografia està presa des de Castellar i mostra la cantera de Comacsa i, al fons, la cantera de Promsa.

Davant els Hostalets, llueix impassible, el bosc de Noves de Segre.




Montant de Tost


El primer que sorprèn de Montant de Tost és el seu accés: en direcció a la Seu d'Urgell, i passat Organyà es divisa el forat dels Tres Ponts - pas del Segre entre les dues valls on hi havien tres ponts consecutius de pedra que van ser destruïts a la Guerra Civil - .



Trenquem a la dreta i comencem a ascendir per una sinuosa carretera asfaltada que et porta a un preciós pla a aproximadament 1.150 metres d'alçada . La vida rural d'aquest poblet de muntanya és ben tranquil·la . El soroll del camp només es veu afectat pel treball motoritzat d'algún pagès i pels camions d'Àrids La Vansa que s'emporten la muntanya dia a dia.

L'església de Santa Coloma de Montant de Tost guarda l'antiga campana del Segle XI, del temple de Sant Martí de Tost i ha estat reconstruïda amb molta cura. Cap a Colldarnat, s'hi troba una alzina que està catalogada com a patrimoni de l'estat.
En aquest poblet neixen diferents rutes a peu i en bicicleta cap a Colldarnat i a les Aixerques.