dissabte, 31 de gener del 2009

Castellar de Tost

CASTELLAR DE TOST està situat a la banda dreta de la vall de Tost i des de la seva posició excepcional, domina Tost, Torà, La Bastida, i fins i tot veu els Hostalets i la Reula. Aquest poblet, arreglat darrerament pels membres d'una mateixa família, es dedica a la ramaderia i és una de les productores de llet més importants del municipi.
Castellar està molt afectat per les activitats de les canteres pròximes. Comacsa, que va començar les seves excavacions a nivell de la C-14 ja fa uns anys, ja està arribant al nivell de la població que es troba a 800 metres d'alçada. Per acabar-ho d'agreujar, el projecte de la Guixera de Knauf, extrauria guix just davant de Castellar, malmetent-li tot el seu patrimoni paisatgístic, geològic i natural. A la fotografia, al fons, es veu la finca de La Reula.





Tost

TOST va ser una població, cap de municipi, que aplegava Montant de Tost, els Hostalets de Tost, Castellar de Tost, la Bastida de Tost, Tost, Torà de Tost, Sauvanyà i moltes masies desplegades
per la zona fins que es van adherir, a l'any 1968, a l'actual terme de Ribera d'Urgellet.
El poble de Tost està avui deshabitat i en runes. L'últim habitant de Tost va ser un camperol andalús que hi va arribar tísic buscant el clima sec i beneficiós de Tost. El metge li havia donat sis mesos de vida i, quan va marxar, ja feia trenta anys que hi era. Hem de pensar que a Tost, a l'hivern, les condicions de vida no eren massa còmodes. A la plaça, encara s'hi troba un dipòsit de recollida d'aigua de pluja del segle XV que els habitants usaven per beure i regar. A baix, en una zona més escarpada, també es pot veure la minicentral hidràulica que utilitzaven per produir electricitat.
Imponent, i construïda sobre la roca pura, s'alça l'església de SANT MARTÍ DE TOST coneguda també com SANT PONÇ DE TOST. El temple ha estat canibalitzat en diverses ocasions i es troba en un estat deplorable. Per sort, el seu baldaquí original està guardat al en dos museus diferents: el Museu Episcopal de Vic i el Museu Nacional d’Art de Catalunya i una de les seves campanes originals, llueix a l'església de Sant Esteve de Montant, al mateix municipi. El temple va ser construït l'any 815 i fundat pel cavaller ARNAU MIR DE TOST i la seva esposa ARSENDA, l'any 1030.

divendres, 30 de gener del 2009

El Riu de Tost



El riu de Tost, neix a Cal Giró, fruit de les escorrialles del Cap de Creus i desemboca al riu Segre. L'alimenten els torrents del Soler, Saül, Riu Roig de Sauvanyà, el de la Manyada, el de la Font Roja i el de Rotes. El color que pren l'aigua gràcies a l'argila vermella característica de la zona i que la creua de punta a punta, és una constant a totes les excursions que s'hi poden fer a la Vall de Tost. El contacte amb la natura, en molts punts del seu recorregut, és quasi primitiu donat de la seva situació poc accequible. Ens consta que aquest riu encara no el contamina res que sàpiguem...un luxe avui en dia!

Ribera d'Urgellet

L’actual terme es formà l’any 1968 quan diverses localitats de la zona que anaven quedant despoblades sentiren la necessitat de reforçar-se administrativament i van decidir que el Pla de Sant Tirs (amb Sant Pere i Codinet), La Parròquia d’Hortó (amb Adrall, Borda el Riu i Gramós), Arfa (amb La Freita, Nabiners, Les Bordes d’Arfa i la Coma) i Tost (amb Montant, els Hostalets, Torà, Castellar, la Bastida i Sauvanyà) s’apleguessin en un municipi d’administració única al que avui anomenen RIBERA D’URGELLET. Totes les poblacions esmentades i diverses masies del territori, completen aquest vast municipi que té avui una extensió total de aproximadament 110 km2. A la fotografia La Parròquia d'Hortó.

La vegetació de la banda de solana consta, entres d’altres, de festuga, lavanda, timó (farigola), argelaga, poa, juníper o ginebró, fenoll i en algun punt, s’hi troba encara té-roc, que es feia servir, junt amb la farigola i la lavanda, com a barreja medicinal per moltes dolències. Si anem pujant, trobarem garrics, alzines, roures de fulla petita i alguna ginesta, mentre que a la banda obaga la vegetació canvia considerablement (pinassa, pi roig, roure..) i a les parts de ribera s’hi trova algún bedoll, freixeres, verns i alguna moixera. De Sauvanyà fins a Coll de Creus es una llàstima destacar que fins a fa poc hi havia oms que han acabat morint a causa de la “grafiosi”. D'insectes, afortunadament, en tenim molts que estem catalogant.

El puig de Serreïnes és el punt més alt del municipi amb 1687 metres i s’hi arriba o pel camí vell de Torà de Tost a Colldarnat o bé des de Castellà, passant per Colldarnat, fins al pic. Des del cim es pot contemplar una parts de les valls d’Aguilar, Noves de Segre, Sant Quiri, Argestues i bona part de la Vall de Tost. Aquesta excursió, si es coneix, és molt agradable de fer a peu, però s’ha d’estar en forma.
A part del boví de llet i del porc, que ja s’ha esmentat, és una de les activitats principals del terme, la fauna salvatge que s’hi troba tenim ocells com pardals, pit-roig, merles, garces, milans, aligots, perdius, esparvers, voltors, cucuts, ducs (quasi extingits per la predació dels anys 60) i, per la banda d’Adrall, trobarem fàcilment cormorants, bernats-pescaires, ànecs de coll verd...i de tant en tant es veu alguna cigonya. Òbviament, no només hi ha aus, sinó que també es troba porcs senglars, cabirols, guineus, alguna llebre, algun esquirol, serps (la verda, la d’aigua i l’escurçó) i últimament, cap a la banda més alta, es veu algun cérvol o isard atret cap a la població per la mancança de menjar a l’alta muntanya. El barb, la truita i el “vagre” són els peixos que es troben fàcilment fruit de la pesca controlada sense mort que s’hi pot practicar.






LES CANTERES DE TOST I RODALIES

En un radi de menys de 10 km a la rodona, és a dir a la Ribera d'Urgellet i a d' altres municipis propers, patim la constant destrucció de muntanyes, contaminació acústica, polució, impacte ecològic i d'altres molèsties provinents de les 6 canteres que hi tenim en funcionament. Denunciem que TP LA VANSA (al Pla de Sant Tirs), PROMSA (a Fígols i a Montferrer), COMACSA (a Castellar de Tost), VIDAL-ROCA (a les Valls d'Aguilar) i ÀRIDS LA VANSA (a Montant) ens canvien el paisatge dia a dia i ens amoïnen amb el seu soroll i la seva pols. Tot el medi, en alguns llocs encara verge, se'n veu perjudicat per aquesta agressió constant.












Per acabar de rematar el perjudici, l'empresa KNAUF ha presentat un projecte per explotar una nova cantera de guix, a la qual anomenen LA GUIXERA DE TOST, i que esperem no sigui ni aprovada. En aquest muntatge fotogràfic podeu veure com ens quedarà aquest punt en el futur, si no aconseguim parar-lo.