Ja fa dies que ens queixem: que l'ambient és irrespirable, que el soroll és inaguantable, que la muntanya del torrent penjat és irrestaurable, que...en definitiva ja en tenim prou. Aquesta cantera que va començar fa vint anys de la mà dels 24 hereus de confiança i que ara, aconssegueix -no sabem cóm- adequació a la llei mediambiental, s'está fent insoportable pels veïns de Castellar de Tost...i no és per menys: encara ens queden 20 anys més!! cóm ho resistirem? ho resistirà la muntanya de Tost? qui ens arreglarà les nostres cases? Diversos medis es fan resó aquests dies del nostre problema a http://www.tv3.cat/videos/2130659 ...tela.. I per acabar-ho d'adobar, una altra empresa extractiva ja demana permís per extraure guix a l'altre costat de la vall...francament: creiem que a l'Administració tant local com central, s'ho haurien de mirar això.
Aquesta au rapinyaire i carronyaire, capaç de medir més d'un metre en vertical i dos metres i mig amb les ales en vol, tot i que ja ho sabem que és molt comú arreu, ens va impressionar ahir per la pau que respiraven prop de la Bastida de Tost. Tipes, amb el pap ben ple: ho dic perquè gairebé m'hi vaig poder acostar a tres metres amb la merda de càmera que portava...i elles ben panxes, guaitant-me, sense inmutar-se...alli s'estaven, com només per mi.
Aquesta foto, naturalment, no la vaig fer jo (ja m'agradaria). És d'un tal Angel Rollón i la hi he robat de la xarxa. No m'hi he pogut estar perquè, tot i que he vist aquesta volada mil cops, no la he pogut caçar amb el meu traste fotogràfic.
I aqui la teniu: ben quieta, esperant - segur - a que jo em fotés de cap pel penyat (bocata en una mà, càmera en l'altra...)
I aquests són alguns que van arribar més tard i també volien sortir a la foto...són impressionants..no em cansaria mai de mirar-les, encara que donin mal auguri..i una mica de por.
