L’actual terme es formà l’any 1968 quan diverses localitats de la zona que anaven quedant despoblades sentiren la necessitat de reforçar-se administrativament i van decidir que el Pla de Sant Tirs (amb Sant Pere i Codinet), La Parròquia d’Hortó (amb Adrall, Borda el Riu i Gramós), Arfa (amb La Freita, Nabiners, Les Bordes d’Arfa i la Coma) i Tost (amb Montant, els Hostalets, Torà, Castellar, la Bastida i Sauvanyà) s’apleguessin en un municipi d’administració única al que avui anomenen RIBERA D’URGELLET. Totes les poblacions esmentades i diverses masies del territori, completen aquest vast municipi que té avui una extensió total de aproximadament 110 km2. A la fotografia La Parròquia d'Hortó.
La vegetació de la banda de solana consta, entres d’altres, de festuga, lavanda, timó (farigola), argelaga, poa, juníper o ginebró, fenoll i en algun punt, s’hi troba encara té-roc, que es feia servir, junt amb la farigola i la lavanda, com a barreja medicinal per moltes dolències. Si anem pujant, trobarem garrics, alzines, roures de fulla petita i alguna ginesta, mentre que a la banda obaga la vegetació canvia considerablement (pinassa, pi roig, roure..) i a les parts de ribera s’hi trova algún bedoll, freixeres, verns i alguna moixera. De Sauvanyà fins a Coll de Creus es una llàstima destacar que fins a fa poc hi havia oms que han acabat morint a causa de la “grafiosi”. D'insectes, afortunadament, en tenim molts que estem catalogant.El puig de Serreïnes és el punt més alt del municipi amb 1687 metres i s’hi arriba o pel camí vell de Torà de Tost a Colldarnat o bé des de Castellà, passant per Colldarnat, fins al pic. Des del cim es pot contemplar una parts de les valls d’Aguilar, Noves de Segre, Sant Quiri, Argestues i bona part de la Vall de Tost. Aquesta excursió, si es coneix, és molt agradable de fer a peu, però s’ha d’estar en forma.
A part del boví de llet i del porc, que ja s’ha esmentat, és una de les activitats principals del terme, la fauna salvatge que s’hi troba tenim ocells com pardals, pit-roig, merles, garces, milans, aligots, perdius, esparvers, voltors, cucuts, ducs (quasi extingits per la predació dels anys 60) i, per la banda d’Adrall, trobarem fàcilment cormorants, bernats-pescaires, ànecs de coll verd...i de tant en tant es veu alguna cigonya. Òbviament, no només hi ha aus, sinó que també es troba porcs senglars, cabirols, guineus, alguna llebre, algun esquirol, serps (la verda, la d’aigua i l’escurçó) i últimament, cap a la banda més alta, es veu algun cérvol o isard atret cap a la població per la mancança de menjar a l’alta muntanya. El barb, la truita i el “vagre” són els peixos que es troben fàcilment fruit de la pesca controlada sense mort que s’hi pot practicar.
