En aquesta imatge del poble de Tost de 1961 veiem Cal Antich, la Rectoria i l'Estudi des de la carretera cami cap a Torà.
En aquest temps, aproximadament, els conills eren un bé de Dèu: ens expliquen que n'hi havien tants en aquest temps...que quan els caçadors de Tost sortien a buscar-ne només els calia esperar deu minuts per carregar-ne un, dos o tres cap a casa.
Malhauradament la mixomatosi es va produïr als voltants d'aquesta época i la proteïna natural de Tost es va fondre en molt poc temps. Ja fa dies que veiem lleures a Tost però abans d'ahir vam descobrir conillets fugint del nostre vehicle cap al vespre.
Hem de pensar que abans de l'última glaciació ja se sap que a Europa hi ha havia una gran quantitat de conills que eren part important de la cadena tròfica de la fauna ibèrica. Aquest animal que s'alimenta d'herva, gramínea, arrels, escorça i fruits silvestres trobava un excel-lent hàbitat a Tost i ademés era part de la cadena alimentària de mamífers, aus i rèptils que avui tornen a veure's a la zona i sembla que s'estiguin recuperant després de tanta sequera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada