dimecres, 5 d’agost del 2009

Els 24 Hereus de Confiança (1)


La desamortització de Mendizàbal va començar -a tota Espanya- cap a l’any 1820. La idea era bona: es tractava de treure a subhasta les terres improductives d’Esglèsia, nobles i municipis per posar-les en disposició de ser explotades agrícolament i, al mateix temps, crear riquesa per al creixement general del país. El problema del sistema de Mendizàbal va ser que no va tenir temps de controlar que el procés es fes de la forma que ell ho havia plantejat. Molts nobles van aprofitar per vendre’s grans areas a les que no van tenir-hi accés els camperols i els municipis van veure la via oberta per manipular els lots de la forma que en van treure més profit. La desaparició de les terres comunals (conreus, boscos i pastures) va empitjorar la situació dels camperols provocant, entre altres greuges, el gran éxode cap a Amèrica.

La desamortització va afectar moltíssim a Tost. La població havia crescut i els terrenys comunals que els pagesos usaven per malviure, van ser venuts pel municipi. Molta gent va veure com les seves possibilitats de subsistència menguaven i això va crear una gran angoixa col.lectiva.

L’any 1868, els 24 propietaris amb més terres (que no els més rics), sacrificaren part de les seves terres -la majoria boscos- en benefici de tota la vall, amb la creació d’una associació legal que tenia com base el següent (extraiem de l’escriptura original de l’associació anomenada “Els 24 hereus de confiança o com s’ha dit també, Mancomunitat de Tost - Sant Germé”):

“....por cuanto se ha aumentado bastante la población de este Distrito de cincuenta años a esta parte y con la desamortización y venta de los terrenos comunales que tenia, han quedado muchos de sus moradores reducidos a las mayores penurias y apuros y para apacentar sus ganados ya también por verse privados de desmontar algunos terrenos en los cuales sembraban trigos, legumbres y otros granos y plantaban patatas y otras hortalizas sin saber a dónde ir, sin perjudicar a las propiedades particulares, para hacerse con las leñas indispensables para sus usos domésticos y hacer alguna madera, hallándose los otrorgantes con algunos terrenos de los que pueden prescindir, por tanto al efecto de fomentar la agricultura y buscar el bien de la clase proletaria en su distrito, de su libre y espontánea voluntad, por ellos y sus respectivos herederos o sucesores, mediante el exacto cumplimiento de los pactos que se dirán y quedando en poder de los cedentes la propiedad de los terrenos que se dirán y que en ningún tiempo podrán pasar a ser ni considerarse comunales, ceden gratuitamente y durante su voluntad a....”

Parlem que a la Vall de Tost hi viurien en aquell any unes 500 persones en situació més que difícil i aquesta generositat per part d’uns quants va dir molt a favor de la gent de Tost.

6 comentaris:

  1. Anònim8/05/2009

    Com pot ser que els 24 puguin arrendar terres propietat de terceres persones per l'explotació d'una guixera?
    Exemple: Dins dels plànols de la guixera hi ha la Ganaderia del Carmen, Cal Tu Tries, el Pont de Noves de Segre i la casa d'en Josep Mª Loan.
    Tots els seus edificis i terrenys els han inclós dins de la prospecció i plànols de la guixera.

    ResponElimina
  2. Assumeixo, que no sóc de confiança, per filosofia pròpia surto per peus de tot protocol establert, per tant no sóc de confiar, però reivindico la meva part proporcional de dret a decidir que em donen le meves humils propietats a la Vall de Tost.

    ResponElimina
  3. Anònim8/06/2009

    Qui es l'hereu de confiança de Cal Vila de Tost?
    Algú pot esbrinar-ho?
    montse

    ResponElimina
  4. Montse,
    Efectivament Antonio Viñoles y Solanelles de Cal Vila és un dels 24 hereus de confiança al 1868. No sabem qui ha "heretat" els seus drets però sí sabem on són les terres que va cedir gratuïtament. Si n'ets parenta, potser tens dret a ser dels 24? no?

    ResponElimina
  5. Anònim8/07/2009

    Si, soc descendent per línia materna de Cal Vila de Tost. Antonio Viñoles Solanelles es el pare o el avi de la meva besàvia materna, Antonia Viñoles Escales casada a Cal Rojo d’ Adrall. La venta de Cal Vila la va fer el meu avi per ordre de l’hereu que havia marxat a Amèrica i tinc entès que el comprador la va vendre posteriorment al Pascuet. El meu avi era la persona de confiança del Vila, ell deuria conèixer la situació de la persona que va quedar com hereu de confiança, però va morir fa 15 anys. Si algú en sap alguna cosa agrairia m’ajudés a esbrinar-ho, es pura curiositat per part meva, però si en alguna cosa us pogués ajudar, seria bo saber-ho.
    montse

    ResponElimina
  6. Anònim8/14/2009

    Al fil de l’article anterior us he d’explicar una noticia que m’arriba’t sobre la Associació dels 24 de Sant Germè.
    Tenen un local a La Seu, on celebren les assemblees.
    El que m’ha sorprès es el dia de la setmana d’aquestes, els DIUMENGES A LA TARDA!!!
    L’Ordre del dia generalment es: JUGAR A CARTES
    Però lo mes sorprenent de tot:
    Aquestes assemblees son pagades, cobren a raó de 30€ l’hora cada membre de la Junta Directiva, es veu que son 6 càrrecs. Les reunions tenen una durada d’unes 4 hores ó més.
    El meus càlculs son de 120€ per cada un d’ells, però el que m’ho ha explicat m’ha dit, COBREN UNS 300€ CADA DIUMENGE. TENIEN UN COMPTE AMB 30 MILIONS I ES VEU QUE HA BAIXAT MOLT. TOTS AQUESTS CÀRRECS SON PASSATS COM GASTOS DE GESTIÓ DE L’ASSOCIACIÓ. NO HI HA MAI BENEFICIS, NI REPARTOS PELS ALTRES MEMBRES DELS 24.

    Ignoro si han canviat la filosofia inicial d’aquesta associació...
    Se li podria canviar el nom: ASSOCIACIÓ MASSÒNICA DE.......

    ResponElimina