dijous, 19 de novembre de 2009

Els ruquets guixaires de Tost

És cosa sabuda que a Tost hi tenim guix, i molt. Però això no és pas nou perquè els nostres avantpassats ja traginaven amb el guix i el coien als seus propis forns dels quals ens queden, al menys, una trentena a la vall de Tost.

El mineral (el guix) es recollia en forma de pedra de la pròpia muntanya on aflora. La gent de Tost construia els forns fent un gran forat en una pendent (a mà o dinamitant-lo) que cobrien amb rocs resistents (el guix cou a 200ºC), de forma que el foc quedés a la part baixa i des de la part alta es pogués carregar el material. Calien tres dies d’alimentació del forn en continu per coure el material que, un cop cuit i fred, era més lleuger i per tant més senzill d’esmicolar i triar. Sabem que alguns forns tenien molins sota la fogata, però no n’hem trobat cap de moli.

Quan el guix estava als sacs, aquests es carregaven en els burrets que ajudaven a portar la càrrega a vendre-la. És per això que molts anomenaven a la gent de Tost: “Els ruquets guixaires de Tost”.



L’empresa alemanya Knauf coneix el procés molt bé, però ells ho fan de forma moderna. Investiguen, s’instal-len, dinamiten i s’ emporten el mineral a la planta de tractament. Això és el que vol fer ara a Tost i per això ha demanat una Concessió d’Explotació minera de 8 quadrícules (unes 240 hectàrees) localitzades sobre l’ermita de St. Genís de Torà de Tost (expedient CD Tost nº 4232/1). També, i de cara a l’ampliació futura d’aquesta mina a cel obert que segur li otorgaràn, ha demanat d’investigar (expedient Tost-2 nº 10254bis) en 14 quadrícules (unes 420 hectarees més) de cara a emportar-se tot el guix que hi tenim.

Però Knauf no baixarà el guix a la planta de St. Llorenç de Morunys a peu i carregant ruquets. Això també ho farà de forma més moderna: de 15 a 25 camions de gran tonatge circularan diariàment per les muntayes de Tost per fer aquesta extracció de la que tant sols es beneficiaran els 24 hereus de confiança - St Germé (que li han llogat les terres de Tost) i ells mateixos.

2 comentaris:

  1. Juan Luis11/19/2009

    Para detener esta cuestion, solo hay un camino,facil y rapido, solicitar al ajuntament del Pla de Sant Tirs, que inicie las conversaciones con la Diputacion de Lleida, seccion parques Naturales y solicitar que toda la vall de Tost se declare zona de preparque de la Serra del CadiMoixero, esto es una via muy rapida, claro esta, hace falta que nuestro alcalde este por la labor.
    De esta manera evitaremos, explotaciones mineras, vertederos y como no, parques eolicos, que nuestros amigos de Sant Germain tambien lo intentaron.
    Estos son estos nuestros verdaderos enemigos y es necesario, ya y en serio, tomar medidas legales contra esta asociacion, ya sea denunciando sus verdaderos fines sociales, que no tienen nada que ver en lo refleja sus actas fundacionales,o, por medio de la Hacienda publica, denunciando que algunos de sus mienbros cobran por las reuniones, y seguro que hay mas cosas, sobre todo cuando la llevan 4 personas, es algo normal.
    Contratar un buen bufete de abogados y por ellos.

    ResponElimina
  2. Anònim11/20/2009

    Si es contractés el servei a Legalitas sortiria molt econòmic. Cobren una quota de menys de 200€ anyals, en cas d'una societat, entren gratuïtament totes les consultes, redacció de documents i supervisió. En cas de judicis cobren les taxes del col•legi i poca cosa mes, quasi la meitat o menys del que cobraria un advocat baratet. En aquest cas s'ha d'actuar ja. No es pot deixar prendre les decisions del nostre Municipi a quatre persones, que gairebé no hi viuen i que no son propietaris del que lloguen. Si no, que abusen d'un acord pres fa 150 anys, per motius sol.lidaris a la gent de Tost que tenia pocs medis econòmics. Si els meus avantpassats aixequessin el cap s’esgarrifarien!!!!

    ResponElimina