Fontelles es troba al terme de Ribera d’Urgellet, a 1150 metres d’alçada aproximadament i es pot pujar des del trecant del Pla de St Tirs, passant pel Mas d’en Planes, o també des del cami a Nabiners, entre d’altres accessos. No té una condició de poble reunit, com a tal. Identifiquem les cases aïllades (pràcticament totes en runes) i creiem que el formen les cases anomenades cal Franc, cal Pauet, cal Gros, cal Vila, el castell de Briançó i la capelleta de St. Fruitós. Diversos torrents el regaven (alguns encara ho fan), entre ells el de Fontelles, que va a morir al riu de Tost.
De les masies que avui encara es veuen en un estat més o menys acceptable, hem quedat impressionats per la de Cal Franc. El lloc on està situada, les vistes de la vall de Tost que domina i la seva pròpia grandària, ens fa pensar que havia sigut, juntament amb Cal Vila, una de les cases més importants de la vall ja fa dos segles. De fet, ja trobem a Mariana Viles i Barber i a Maties Iscla i Franch en l’escriptura de la Mancomunitat de St. Germé de 1868, com a 2 membres dels 24 hereus de confiança. Aquests drets, que segur ha heretat l’actual propietari de Cal Franc, són els que s’estarien utilitzant per construir un abocador de runa controlada al Solà de Besses, just davant de Fontelles, i mirant a la vall de Tost.
De les masies que avui encara es veuen en un estat més o menys acceptable, hem quedat impressionats per la de Cal Franc. El lloc on està situada, les vistes de la vall de Tost que domina i la seva pròpia grandària, ens fa pensar que havia sigut, juntament amb Cal Vila, una de les cases més importants de la vall ja fa dos segles. De fet, ja trobem a Mariana Viles i Barber i a Maties Iscla i Franch en l’escriptura de la Mancomunitat de St. Germé de 1868, com a 2 membres dels 24 hereus de confiança. Aquests drets, que segur ha heretat l’actual propietari de Cal Franc, són els que s’estarien utilitzant per construir un abocador de runa controlada al Solà de Besses, just davant de Fontelles, i mirant a la vall de Tost.
Hem entés quan difícil ha de ser la preservació d’aquest territori i aquestes magnífiques construccions del segle XVIII i podem entendre parcialment qué deu haver portat al Sr. Barber a deixar-se fer un abocador de runa amb la destrucció que aquest podria comportar a aquest paratge tant preciòs. No entenem però, en base a quins arguments els altres membres de St Germè o el propi Ajuntament de Ribera d’Urgellet podria haver-se pres aquesta decisió que no sols posaria en perill la vall (verge en bona part), el seu paisatge, el riu de Tost, els accessos, sino que ademés posaria en perill el valor de tot el conjunt col-lindant. 
La petita capella romànica de St Fruitós, d’una sola nau amb absis rodó, on davant hi descansen alguns dels avantpassats de Fontelles, s’ho mira tot en silenci. Agraïm al Sr. Barber la sensibilitat d’haver-la preservat en peu. 
Un article molt digne!! Ens veiem dissabte!
ResponEliminaDes de Torà, tenim un vista idílica d'aquesta zona. Esperem continuar amb aquesta esplèndida visió.
ResponEliminaTots per Tost