diumenge, 26 d’abril de 2009

Torà de Tost (2)

Una de les localitats de Tost amb més encant és, sense cap dubte, Torà de Tost. Aquest poblet, situat a banda del Monsec de Tost a uns 1000 metres d’alçada es troba al pas entre Tost i Sauvanyà i ha estat un indret rural, sense aïgua fàcil ni llum, fins fa quatre anys que es va electrificar i es va concentrar l’aïgua en una bassa que absateix la vintena de cases que avui hi tenen habitables.

Creiem que una de les cases més antigues és Lo Plació, que ja s’esmenta al document de consagració de Sant Marti (1047) literalment: “Jo Sendred de Torà, dono una terra...que afronta amb la terra del difunt Plació...d’una altra amb la terra del difunt Singifret..d’una altra amb la dels fills de l’Altemir....pel bé de la meva ànima.”
També trobem que Cal Roca dóna una vinya que hi ha al puig afrontada amb la roca, però no estem segurs que es correspongui amb l’actual casa. El que sembla segur és que Lo Plació, que ja no existeix en un cens de 1790, havia estat una fortificació o torre de vigilàcia (de fet per la seva posició dalt del turó bé podria ser) de defensa contra els sarraïns.

Tot el poble està distribuit d’una forma desigual, aprofitant la roca i els clars que hi ha deixat la muntanya pedrosa. No hi una plaça de la vila ni un centre com a tal perquè l’espai ha estat aprofitat pel pas dels carros, la gent i els estris.

De fet, l’esglèsia de la Mare de Dèu de l’Esperança està construïda en un trocet que deuria quedar mort i el tipic cementiri que tots els temples de l’época tenen a banda dreta del mur, està situat en un altre lloc del poble. Ens han explicat que els difunts de Torà s’enterraven a Tost perquè no hi tenien cementiri però que, una vegada, baixant una caixa a enterrar a Tost, una trapuçada va fer que un mort matés a un viu i va ser llavors que es van plantejar tenir un cementiri propi.
Les cases en peu -si no ens en deixem cap- són : Cal Teixidó, Cal Jep, Cal Gravet, Cal Pobladó, Cal Plació, Cal Masover, Cal Roqueta, Cal Roca, Cal Vilarrubla, Cal Conill, Cal Canonge, Cal Fuster, Cal Piteu, Cal Sabater, Cal Gruel i, de cami a Sauvanyà, Cal Felip. De nova construcció, però preservant l’estil de pedra original, tenim Cal Juanito i Cal la Isabel.
L’any 1924 es construí l’Estudi que va ser l’escola de Torà fins l’any 1960 (¿). El primer mestre que la va habitar va ser l'escriptor Miquel Bosch i Jover, que va escriure sobre Torà i el seu folcklore i al qual debem moltes aclaracions a la nostra investigació constant.


Res en sabem de moment -si cap dels lectors hi té res a dir que ho faci- de cases que en tenim documentació de 1850 i que són: Cal Miquel, Cal Lluch, Cal Casanoves, Cal Colom, Cal Peguera, Ca la Beneta i Ca la Sisqueta.

Els veïns de Torà continuen cel-lebrant la Festa Major de Torà cada Setembre. Estarem pendents d’aquest esdeveniment.






3 comentaris:

  1. Torà
    Alguns autors conclouen que el topònim rau en una inaudita i poc rigorosa combinació entre un semitic OR “aigua” i l’àrab sobretot, ja que Torat en significat aràbig vol “dir riquesa o terra de riquesa”. Hi ha qui ho remet al substantiu aràbig tàur, “cercle, volta”.
    Una hipòtesi mes consistent entendría Torà, com una evolució del llatí TAURANUM (sufixació regular de TAURUS).
    Un hipotètic trasllat vindría del dit Torà de Tost (de l’Urgellet), ja que això coincideix amb el fet històric que va ser el comptat i bisbat d’Urgell el responsable de la reconquesta i repoblació d’aquest sector de la comarca segarrenca.
    (Taurani, Toran, Torani, Torano, Thorano, Thorani)

    Extracte del llibre Els topònims de la Segarra
    d'Albert Turull.

    Sembla, que el nom Torà, l'adquireix de nostre Torà de Tost l'altre Torá de la
    Segarra

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari Juan. Si ens envies la part d'aquest llibre que parla d'això intentarem esbrinar més sobre l'origen del nom de Torà i farem la entrada corresponent al blog: ets un crac!

    ResponElimina