dimarts, 29 de setembre de 2009

Crònica de la IIa Trobada TOTS x TOST

Bé, m’han demanat que escrigui la crònica de la II Trobada Tots x Tost. Què havia de fer? Doncs dir que si, és clar. Som-hi doncs:
El dia es va aixecar brumós, com gairebé sempre. Peró això no va ser pas obstacle perquè uns quants esforçats ciclistes arrenquésin des de La Seu fins a Sant Germé. Vint-i-cinc quilòmetrets de res. Alguns membres del club ciclista TuPedala ,
www.tupedala.cat també ens van acompanyar.
La resta, uns anàvem a peu i altres, els més porucs, van decidir agafar el cotxe escombra, una espectacular furgoneta Volkswagen vermell teula, de l’any de la picor, que el senyor Miranda, de Cal Poblador de Torà, condueix amb una perícia tal que el Carlos Sainz es moriria de vergonya. Això si: a vint per hora, és clar.
Després que els més menuts es van cansar de caçar capgrossos a la bassa de Torà, es va iniciar la caminada. Uns havien sortit abans, ja que això de la puntualitat no és pas una virtut de la vall, segons sembla.
El camí, malgrat la distància, no va ser gens pesant, tret d’alguna pujadeta fotudeta; tot era ben marcat, era difícil perdre’s. Entre pins, boixos i alzines vàries, a mig camí ens vam trobar a la penya de tupedala.com, els que venien de La Seu. Estaven ben cascats, amb la llengua fora, però van continuar sense aturar-se fins al punt de destí, l’ermita de Sant Germé.
Entretant, la fragoneta del Miranda anava amunt i avall, recollint penya, bolets i més coses, com per exemple a lo Bernat, que es va voler fer el xulo i va sortir de La Seu, en bici, per un trajecte més fotut i llarg, i va punxar a mig camí: no portava manxa.
Bé, doncs finalment ja érem a Sant Germé. Els de les bicis i els altres estaven esparracats a l’herba, i ja havien obert l’aperitiu, abans de la carn que va anar a buscar el Josep Maria de Cal Castell expressament de l’Espunyola (a la vora de Berga) per a l’ocasió.

Allà hi havia la Carmeta de Castellar amb la seva descendència, nets i fills; l’Ignasi de la Palanca de Noves també amb fills i nets; el Joan de Cal Poblador, La Mari de Cal Plassó, alguns dels membres de Cal Felip de Torà; la Mercè de Castellar i les seves inseparables amigues, el Miquel de Ca la Isabel, i en Miquel, la Pili, el Josep Mª,i l’Albert del TuPedala, en Josep Mº Colell, la meva xicota Gràcia, l'Emilia, l'Albert i d'altres.... Total unes cinquanta persones, entre els que hi van ser sempre o només una estona.
Un éxit impressionant. Als prats del voltant de l’ermita de Sant Germé no hi cabia un ànima. Les mosques havien de fer-se lloc i tot.
Ens vam fer les fotos de rigor, i llavors, a pesar dels núvols amenaçadors (plourà, va dir més d’un..), vam fer la carn, un carn boníssima, gustosa, com calia per a l’ocasió i uns quants bolets.Tot ben barrejat amb vi, evidentment, i primers plat varis que la Raquel i no sé qui més van preparar amb molta cura.Després de dinar i fer el rotet, au, tots cap a casa (que plourà).

Al final no va ploure: una llàstima, ja que no m’havia dutxat aquell matí..
– Texte: Ll. Pubill -

Més fotos les podeu veure al Facebook, fent-vos del grup "Salvem la Vall de Tost".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada