diumenge, 20 de desembre de 2009

Cal Vilarrubla

Cal Vilarrubla (foto 1990), a Torà de Tost, ha estat i és encara una de les cases més rellevants de Torà de Tost. Avui és propietat del Florenci Planavila i Puigdemasa. És una casa de la que en tenim documents del 1812 i el cognom estandart, Vilarrubla, és molt present a molts escrits sobre Tost: recordem que el famós secretari de Cal Solé de la Bastida de Tost, que va idear el “tinglado” de les nenes de Tost, s’en deia, i també tenim present aquest cognom a Cal Grau de Castellar, a Cal Giró de Sauvanyà i a Cal Planes de Mas d’en Planes. De totes maneres, el cognom Planavila és a la casa, com a minim, des d'abans del 1868 segons l'escriptura dels 24 hereus de confiança. Aquesta foto següent s'ha pres enguany.
La casa, com moltes a Tost, clavada a la roca, es conserva força bé: té tres plantes d’uns cent cuaranta metres quadrats cadasquna, un celler muntat a la penya amb una barrica de vi de cent vint litres, un trepitjador per a fer el vi, un rebost fresc, un safareig original on s’hi rentava la roba, una era amurallada i la cort dels porcs amb la seva menjadora també original. Fa uns tres anys es va arreglar el teulat i ara és completamente habitable.
Ens remuntem al 1890, quan es va pendre aquesta fotografia de Dolors Tarrés, de Call Guixa de Colldarnat. La Dolors va tenir 5 fills i dues de les seves filles, la Gertrudis que es va casar amb en Genís Planavila de Cal Vilarrubla i la Conxita ó Concepció que es va casar amb Felip Terrés de Cal Roqueta, se'n van anar a viure cap a Torà de Tost.
La Gertrudis Puigdemasa i Tarrés (Colldarnat 1911- La Seu 2002) i en Genís Planavila i Anell (Torà de Tost 1908 – La Seu 1998) van tenir quatre fills: l’Antònia, en Florenci, en Juanito i la Isabel. Aquests dos darrers han donat encara més vida al poble de Torà de Tost construint dues cases, de les que també tenim pendent parlar-ne aviat.
1958: Florenci i Juanito Planavila, amb el seu cosí Ignasi de Prullans

El Juanito Planavila dalt, abans de que marxés de Torà al 1961
I aquesta ens ha fet gràcia pel nom que tenia el gos del Juanito: "Xiquilín", que nosaltres també en teniem un que s'en deia i els de la Borda també. Deuria ser un nom típic...no hi havia unes galetes?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada