Copiem aqui un article publicat a "La Manyana" ahir que fa referència al lloc on és enterrat el nostre persontage ilustre més destacat de Tost: L'Arnau Mir de Tost.
A veure si les acaben les obres i ens hi en podem anar aviat...
Ultiman la restauración de la Col·legiata d’Àger con la colocación de las cubiertas
Àger - Los trabajos de restauración de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger, que comenzaron en junio de 2008, han entrado en su fase final con la colocación de las cubiertas de la nave central de la iglesia, la nave lateral norte, la zona de la nave transversal y la galilea.
Hasta el momento, en la zona del crucero había una cubierta provisional con un cilindro metálico, una estructura que ahora se ha construido con madera y tejas, como en el resto de las cubiertas que se han colocado en esta fase de la restauración del monumento. La elección de la estructura de madera con acabado de tejas se ha elegido, según explicó la responsable de la obra, Núria Laplaza, para que las cubiertas se adapten mejor al contexto, puesto que la cubierta del claustro también se ejecutó con estos materiales que han dado una buena respuesta de integración. Paralelamente, Núria Laplaza también justificó la elección de estos materiales porque permiten una separación clara de lectura entre las partes originales del monumento y las restauradas, además de conservar la unidad de materiales colores y texturas del conjunto.Con la colocación de las cubiertas, la Col·legiata cobra un nuevo carácter, puesto que da una visión renovada del conjunto creado por Arnau Mir de Tost. Paralelamente, durante la restauración también se han colocado unos accesos de madera que marcan un recorrido de visita para los visitantes. Otro de los aspectos destacados de esta fase de restauración, como ya avanzó LA MAÑANA, es la reconstrucción de la cripta de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger tal como la describió Jaime Villanueva en el Viaje literario por las iglesias de España.
...i ahir dia 2, diversos diaris espanyols publicaven al país veï que les obres de l'aeroport ja estàn adjudicades i que començaran aquesta tardor per a reobrir-lo al 2010. Alguns municipis de Ribera d'Urgellet estàn directament afectats per aquesta infraestructura que pot variar la tranquila vida de molts habitants, especialment a Adrall, Arfa i Monferrer, però amb el tamany que diuen que tindrà, tampoc sembla gran cosa...bé: ho veurem l'any vinent. Veieu les notícies als següents links:
Bé, m’han demanat que escrigui la crònica de la II Trobada Tots x Tost. Què havia de fer? Doncs dir que si, és clar. Som-hi doncs:
La resta, uns anàvem a peu i altres, els més porucs, van decidir agafar el cotxe escombra, una espectacular furgoneta Volkswagen vermell teula, de l’any de la picor, que el senyor Miranda, de Cal Poblador de Torà, condueix amb una perícia tal que el Carlos Sainz es moriria de vergonya. Això si: a vint per hora, és clar.
Després que els més menuts es van cansar de caçar capgrossos a la bassa de Torà, es va iniciar la caminada. Uns havien sortit abans, ja que això de la puntualitat no és pas una virtut de la vall, segons sembla.
El camí, malgrat la distància, no va ser gens pesant, tret d’alguna pujadeta fotudeta; tot era ben marcat, era difícil perdre’s. Entre pins, boixos i alzines vàries, a mig camí ens vam trobar a la penya de tupedala.com, els que venien de La Seu. Estaven ben cascats, amb la llengua fora, però van continuar sense aturar-se fins al punt de destí, l’ermita de Sant Germé.
Entretant, la fragoneta del Miranda anava amunt i avall, recollint penya, bolets i més coses, com per exemple a lo Bernat, que es va voler fer el xulo i va sortir de La Seu, en bici, per un trajecte més fotut i llarg, i va punxar a mig camí: no portava manxa.
Allà hi havia la Carmeta de Castellar amb la seva descendència, nets i fills; l’Ignasi de la Palanca de Noves també amb fills i nets; el Joan de Cal Poblador, La Mari de Cal Plassó, alguns dels membres de Cal Felip de Torà; la Mercè de Castellar i les seves inseparables amigues, el Miquel de Ca la Isabel, i en Miquel, la Pili, el Josep Mª,i l’Albert del TuPedala, en Josep Mº Colell, la meva xicota Gràcia, l'Emilia, l'Albert i d'altres.... Total unes cinquanta persones, entre els que hi van ser sempre o només una estona.
Un éxit impressionant. Als prats del voltant de l’ermita de Sant Germé no hi cabia un ànima. Les mosques havien de fer-se lloc i tot.
Ens vam fer les fotos de rigor, i llavors, a pesar dels núvols amenaçadors (plourà, va dir més d’un..), vam fer la carn, un carn boníssima, gustosa, com calia per a l’ocasió i uns quants bolets.
Tot ben barrejat amb vi, evidentment, i primers plat varis que la Raquel i no sé qui més van preparar amb molta cura.Després de dinar i fer el rotet, au, tots cap a casa (que plourà).
.jpg)
.jpg)
.jpg)