dissabte, 18 d’abril del 2009

L'éxode cap a l'Argentina

Hem parlat alguna vegada de qué va portar a Tost a la despoblació pràcticament absoluta. Les difícils condicions del clima, l’orografia, la manca d’aigua, els accessos impossibles, la vida desprotegida i dura del pagès...tot plegat era ben diferent de cóm és ara. Hi ha però un éxode que val la pena mencionar com a dada significativa i part important de l’història de Tost: l’emigració a les Amèriques.

A principis del s. XX, a Tost hi vivien 369 habitants a 135 cases ( Bastida: 24 habitants, Castellar: 16 h, Hostalets: 44, Montan: 123, Sauvanyà: 22, Torà: 57, Tost: 58 i disseminats: 25) segons l' Enciclopèdia Espasa, Cens 1910. Dels catalans que havien marxat buscant fortuna ja se’n parlava des de feia trenta anys. La crisi de primers de segle era aterridora i a les zones rurals, la sentida es multiplicava per deu.

Els primers valents, fruit de la necessitat i la precarietat, i animats per la promesa d’una vida més rica i més fàcil, ja van fugir de Tost cap al 1910. Una segona tongada la van protagonitzar gent de la vall que ens són propers i que avui encara ens alimenten amb un contacte més o menys llunyà, al 1930, i la tercera desbandada la va provocar l’identitat republicana davant la guerra civil al 1939.
L’Argentina, pais que avui aplanyem per la seva situació economico-social dificil, era el somni d’una gent que no tenia res més que la terra i les seves mans: eren en gran part analfabets. I els argentins ens van acollir amb els braços oberts i els van donar feina i recolzament. Recordem a la gent de cal Tinet (Castellar), cal Puy (La Bastida), cal Taberner (Tost), cal Bissarro (Tost).... i molts altres que van emigrar cap a les amèriques en poc menys de trenta anys (més de cent persones al menys).

Pere Calvet (Tost) i Maria Ponsà (Lavansa)


Antonio Pubill Arnau (Cal Taberner de Tost) i Elvira Calvet Fité amb els fills Rosa i Joan



Ignasi Calvet i Verònica Sabattini (Cal Puy de la Bastida de Tost)

3 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Anònim4/18/2009

    El cognom Fité ve de Cal Rosa de La Freita. Possiblement la mare de l'Elvira Calvet Fité ho fos. El meu besavi, per part de pare, era Bartomeu Fité de Cal Rosa de La Freita casat a Cal Bernat de Montferrer.
    A casa, m'han explicat el que li van fer els foragits al Cantó quan prenien els diners de la venda del bestiar als que venien caminant de la fira de Sort. Al veure’l venir, li van dir, “tu Rosa baixa”, hi va anar i al arribar li van dir, “deixa tot els diners que portis”. Els va deixar al mocador de farcell que tenien ple del botí que havien robat. Un de la colla va dir, “no veus que es el Rosa, i el pobre te molta canalla, au Rosa agafa tot el que vulguis i marxa, però no diguis a ningú que ens has vist”. Ell va dir, “només agafo lo meu, lo dels dames no ho vull”.
    montse ramon

    ResponElimina
  3. Una història que ens diu quan difícil hauria de ser la cosa...Fité, estàs segura que ve de la Freita? Espera la propera entrada el blog i em dius...gràcies pel comentari!

    ResponElimina