dimecres, 10 de febrer de 2010

Arnau Mir de Tost (2)

Resumirem, en varies entregues, un llibre que tenia el meu pare per casa: “Arnau Mir de Tost” escrit per Josep Lladonosa i Editat per Rafael Dalmau, l’any 1974, tot això perquè us aneu ambientant en el tema que ens ocuparà el proper dia 20 a la Nostra 3ª Trobada Tots x Tost a Àger. A la foto: figureta pintada per Daniel Serrano Casabón que hem trobat a www.alabarda.net.

La Senyoria de Tost va ser un feu muntanyenc creat, sembla ser, abans de l’any 948, sota la sobirania de la casa comtal de Barcelona. Quant, a les acaballes del segle X, s’inicia la dinastia dels Ermengol, ja amb el comtat d’Urgell, es troben documents de la relació d’aquest comtat amb el pare del nostre personatge, Mir de Tost.

Mir de Tost esposà Sança i van tenir quatre fills: l’Arnau (l’hereu), en Bernat, en Seniofred i la Geberga. Mentre que els nois mitjans van ser clergues destacats, la Geberga es va casar amb en Miró Guillem de Castellbó, vescomte d’Urgell. Els senyors de Tost tenien una estreta relació amb els vescomtes d’Urgell els de Castellbó ademés dels comtats de Pallars, Cerdanya, Rosselló i Ausona.

La mare d’Arnau, la Sança, era una dona molt rica i va influir per a col-locar el seu fill dins de l’èlid del moment, en especial al costat de sant Ermengol, bisbe d’Urgell i acompanyà al seu bàstag, en diversos actes que van tenir molta solemnitat, com la consagració de l’esglèsia de Sant Marti de Tost, on hi van assistir els nobles cavallers i la clerecia de la comarca.

Abans d’això però, l’Arnau s’havia casat amb Arsenda amb la que s’hi avenir sempre, a jutjar pels documents sempre signats pels dos esposos. Arsenda provenia d’una nissaga de reconcaridors i tenia dues germanes: Ermessenda i Quíxol. Arnau i Arsenda van tenir set fills dels que només van sobreviure els tres darrers: Guillem-Arnau, Valença i Letgarda.

L’any 1033, els comtes d’Urgell, Ermengol II i Constança, van vendre a Arnau i Arsenda el castell de Llordà situat a la conca de Tremp. Aqui comencem a sentir de les gestes d’aquest cavaller català que, com eren temps de reconquesta als musulmans, s’aderia a Ramón Berenguer i després combats incessants, l’Ermengol II i l’Arnau, confiant-se en l’audàcia i el talent del senyor de Tost, van anar prenent, un a un, tots els castells sarraïns del vessant medirional, fent fora a tots els musulmans qu van poder.

El castell i la vila d’Àger era una fortalesa inexpugnable que guardava el cami cap a Balaguer i Lleida i es tractava d’un bastió molt eficaç per assegurar la dominació musulmana, per això els comtes de Pallars, Urgell i Barcelona van confiar a Arnau aquesta empresa. Malgrat l’éxit inmediat, després d’aconsseguir Àger, marxà cap a Zaragoza amb les seues tropes i deixà la Noguera desprotegida, cosa que aprofitaren els musulmans. No obstant, després de cinc anys de lluites, l’Arnau aconsseguí de nou aquesta fortalesa i s’hi va quedar per protegir-la personalment, amb la seva familia.

2 comentaris:

  1. Juan Luis2/10/2010

    Yo como Asturiano, tenemos a nuestro colega, Pelayo, iniciador de la reconquista de la Hispania, por este motivo, decimos en Asturias, que España es Asturias y el resto es tierra reconquistada.
    No entiendo el porque la historia a omitido a este personaje como es Arnau Mir de Tost, dado que es conteporaneo de Pelayo.
    Y para colmo tenemos este precioso valle tan olvidado de la historia.

    ResponElimina
  2. El més delirant és que a Barcelona existeix un carrer cèntric dedicat al fantasma Pelai, mentre que cap ni un dedicat a Arnau Mir de Tost. Com que només s'explica la història colonial, què podem esperar?

    ResponElimina