Marc: si senyor, això són bones notícies! Mireu les publicacions en premsa:
http://www.elperiodicdandorra.com/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=595761&idseccio_PK=263&h=
http://www.avui.cat/article/barcelona/56233/esglesies/sant/marti/tost/santa/maria/dorganya/lalt/urgell/rebran/aportacions/l/cultural.html
http://www.radioseu.cat/notÃcies/Cultura/Sant+MartÃ+de+Tost+i+Santa+Maria+d
Això és una molt bona notícia. Aquesta esglèsia era el pal de paller de tota la Vall de Tost. El meu pare hi anava a l'escola, al metge ... tot i que calia caminar una bona estona, des de Castellar. Recordo un dia em va assenyalar la drecera que seguia per estalviar-se uns minutets. Hi enterraven gent d'arreu. Recordo una mica, era molt petit, la cerimònia d'un enterrament des de cal Sarradal, que està a més d'una hora a peu.
ResponEliminaQuan observàvem, des de Castellar els antiquaris depredadors, que malmetien tot, ,tant a fora com a dins de l'esglèsia, ens sentíem malament i motls cops ens hi havíem traslladat per foragitar-los. Era una lluita perduda, però ens queda la sensació que no t'havies quedat a veure-les venir. Consideraves que era part de la teva història.
El que lamento és que la campana ara no hi sigui. Era una campana que ressonava i se sentia per tota la Vall,Pot ser s'haurà de replantejar, si es restaura l'esglèsia, el tornar-la-hi. Es va traslladar per la delicada situació del campanar. Hi havia perill d'enderroc.
Apa siau.
Ostres! Gràcies pel missatge, anònim de Castellar...o de Cal Serradal; a veure si ens podem conèixer el dia 11 a la nostra trobada..
ResponEliminaAlbert