Sant Marti de Tost (1) - El famós baldaquí

Farem una serie d'entrades seguides sobre l'Esglèsia Parroquial de Sant Martí de Tost. Les farem curtetes, per no avorrir amb detalls que no interessen a tothom. Aquest va dedicada al Jordi (només ell i jo sabem a quin Jordi em refereixo).

Un baldaquí era un element romànic que intentava accentuar la importància de l' Eucaristia, o del representant d'aquest acte, dins l'esglèsia. Direm que era una espècie de cobertura de l'altar que intentava magnificar aquest fet. S'en feien de diversos tipus: de roba, folrats en or o plata, amb marbre, fusta...En el cas de les esglèsies més humilds (com és la de Tost), es tractava d'un plafó de fusta pintat al tremp, col-locat damunt l'altar i aguantat sobre una biga travessera i dues de laterals. Sovint, es rivetejava amb una cresteria, també pintada al tremp.

Aquest baldaqui creiem que deuria lluir a l'antiga esglèsia de Tost, fins que aquesta va ser ampliada (cap al 1750?) i llavors deuria ser arreconat en algún lloc fins que l'Oleguer Junyent, se'l va emportar, cedint-lo en algún moment al col-leccionista, Lluis Plandiura. Aquest últim el va vendre al Museu Nacional de Catalunya al 1932. És possible que en aquell moment, el Museu Episcopal de Vic, s'acopiés també les bigues, la cresteria i altes reliquies com la "vera creu de Tost" i la roba bizantina que la envoltava.

L'il-lustració de l'instal-lació que publiquem la va dibuixar Jordi Ballonga, en motiu de l'exposició "El Cel Pintat" del MEV. El catàleg d'aquesta exposició és un document recomanat pels amants de l'art romànic i l'hem trobat a la venda al MEV: una obra molt interessant!