Sant Marti de Tost (5) - Les reliquies de Tost

Durant el ritu de consagració de l’església de Sant Marti de Tost (1040) es va dipositar dins l’altar una lipsanoteca o petit reliquiari. Es tractava d’una arqueta o cofret de fusta, amb tapa corredissa, que contenia una creu-reliquiari, en la qual segons la tireta de pergamí coetània es guardaven fragments de la creu i del sepulcre del Senyor així com teles del vestit i del calçat de la Mare de Déu.

L’estoig, que sembla una versió en fusta de la tipologia bizantina de reliquiaris metàl·lics de la Santa Creu, anava precisament folrat d’un teixit bizantí decorat amb dos senmurvs, un animal fantàstic d’origen persa, mig gos, mig ocell. Una carta de l’abat Oliba de Ripoll adreçada a Arnau Mir de Tost informava que les relíquies havien estat prèviament adquirides pel mateix abat i trameses al senyor de Tost com a prova d’amistat i agraïment. De fet, amb tota probabilitat aquestes relíquies procedien del mateix lot que havia servit a les consagracions de Ripoll (1032) i Cuixà (1040). Tant la lipsanoteca com la carta –la qual es conserva en una còpia del segle XIII– van ser trobades l’any 1922 per Pere Pujol i Tubau a l’antiga Rectoria de Tost, i van ingressar al MEV l’any 1930. Extret del “Cel Pintat: El baldaqui de Tost”, Judit Verdaguer, Museu Episcopal de Vic (MEV).

A la foto:

1.- Còpia del s. XIII, del pergamí que el bisbe Oliba va enviar a Arnau Mir de Tost oferint-li el reliquiari abans de la consagració de la Parròquia el 7 d'Octubre de 1040

2.- Teixit bizantí que folrava el reliquiari de la Vera Creu de Tost

3.- Reliquiari de la Vera Creu

4.- Certificat en pergamí manuscrit que autentificava les reliquies

Totes aquestes reliquies van entrar al MEV al 1930 i es troven exposades avui allà mateix.