La Camila i l’Ignasi es van casar a St Marti de Tost el 5 de Juny de 1963. Plovia. El capellar - en Josep Isús - va pujar des de Montant de Tost. Un amic del nuvi - en Josep Serres- cercava un generador elèctric que tingués cabuda en el seu Renault Dauphine i el va trobar finalment a la vall de Mura. En Ramón Nogué va amenitzar tota la cerimònia tocat música sacra amb el seu celo. A la porta de l’esglèsia s’havien preparat unes llangonisses, butifarres, pa i vi, que, degut a les dificultats de transport de la gent en aquell dia de pluja constant, quan van acabar les noces, ja no hi quedava res. El Seat 600 del nuvi, conduït, pel seu germà Àngel va ser l’únic que va poder fer una desena de viatges des de la Palanca de Noves, donat de la seva tracció trasera. La resta dels 100 convidats, i els nuvis, van poder pujar amb els unics dos Jeeps que es van trobar en aquell dia de pluja. Entretant, quatre o cinc vehicles, van quedar atrapats pel fang.
Aquell dia, enterraven a Joan XXIII, i no sabem per quina raó, el capellà no podia fer missa passades les dues. Així que a les dues i quart, saltant-se l’ordre eclesiàstica, va començar la misa amb el nuvi sol a l’altar. Ningú sabia si la núvia també s’havia quedat atrapada al fang. Total que, quan la cosa ja estava a punt d’eucaristia, comença la sonar la “marxa nupcial” i entra la núvia xopa de cap a peus.
L’esglèsia en aquell moment ja estava bastant feta pols. Hi quedaven però, les imatges de sant Marti, sant Ponç, sant Pere, santa Maria i sant Pau. En una de les parets laterals també hi havia l’escut d’Arnau Mir de Tost. A banda i banda de la porta d’entrada es llegien dos versos dedicats a st. Pere i st. Pau, un dels quals es veu a la foto principal dels nuvis : « Tu ets Petrus et super hanc petram edificabo eclessiam meam » (vé a dir alguna cosa semblant a.. « Tu ets Pere i sobre la teva pedra edificaré la meva esglèsia »). També hi havia la pila baptismal i la campana de la que ja hem parlat. L’Antonio Olmos (l’últim habitant de Tost) va fer d’escolà del capellà durant la cerimònia. 
La pluja, el fang, el dia lleig i les difícils condicions per arribar a l’esglèsia no van impedir que aquesta parella i els seus convidats disfrutessin de les seves noces, que va ser l´últim ofici en aquesta parròquia. La baixada de Tost cap al banquet que es celebrava al paller de la Palanca de Noves, la van fer molts a peu i van començar a dinar cap a les 6 de la tarda. Avui, amb set fills criats, els dol veure cóm l’edifici s’ha anat deteriorant, i per això, són membres actius d’aquesta plataforma.
Els dos padrins dels nuvis, Josep i Ignasi, la iaia Consuelo i altres convidats. Al fons, les quatre imatges de st. Ponç, st. Pere, st. Pau i sta. Maria. A dalt a la dreta l'escut d'Arnau Mir (?). 
La Camila i l'Ignasi a la Rectoria, casa que estava enganxada al Castell de Tost 
El generador "dels collons"que li deien: va fallar més que una escopeta de fira. 
Creiem que són els nens de cal Grau, de Castellar de Tost. Identifiquem en Salvador, l'Ignasi, el Jesús, la Carmeta i potser la Montse de Manresa..però no n'estem segurs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada