Un megàlit és una construcció sepulcral o monumental que es va produir en la época dolmènica (Neolític, a Catalunya entre el 5000 i el 4000 abans de Crist i l’Edat de Bronze, entre el 1800 i el 1500 abans de Crist) i poden ser túmuls sepulcrals, dólmens, menhirs, círculs lítics, paradólmens, tholois, cistes, sepulcres de fosa, coves artificials, etc.
A Tost en tenim molts però només citarem els que els experts han inventariat, de moment, (no direm on són per raons obvies) i els han donat nom :
. El Cucut
. El Dolmen de Colldarnat
. La Cabana del moro dels bedolls
. El Serrat de l’Ase
. La Roca foradada del serrat del trutxeu
. El Serrat de la Pedra de la Foguera
. El Tarter del cap del bosc
. El Tarter del Cataplà
. El Tarter del Clot de les Basses
. El Tarter de Passiró
. El Tarter del Serrat
. El Tarter del Serrat de Vent
. El Tarter del tossal del Jovell
Si voleu més informació: "Inventari dels Megàlits de l'Alt Urgell" de J. Serra i Vilaró
També és molt interessant la cova del marrà negre, al cim del Montsec de Tost. En aquest forat hi vivia un maligne marrà negre que feia estimbar al seu cau els ramats d'ovelles que hi passaven a prop. A mi me la va ensenyar un padrí de Montant. Al visitar-la vaig observar a l'interior un conjunt de murs i estructures, ben segur de gran interès arqueològic.
ResponEliminaAquesta cavitat és també coneguda com els bboret del Montsec.
Salut companys.
A veure si ens podem veure el dia 11.
ResponEliminaCom heu quedat? Quins plans teniu?
Gràcies per tots dos comentaris. Jordi: buscarem la cova del marrà. Reflexions: ja tèscric a part..
ResponEliminaJa fa dies que segueixo el vostre bloc però avui no em puc estar de fer el comentari. Està molt bé que lluiteu per la vostra terra però feu-ho documentats. En primer lloc els megàlits dels quals parleu es troben tots a Montant de Tost, zona a uns 5 km. de l'àrea afectada per la zona d'estudi de guix de l'empresa Knauf. En segon lloc durant la prehistòria no existeix una època dolmènica sinó que simplement existeixen una sèrie d'enterraments, com en l'actualitat,que es realitzen en el que hom anomena megàlits. Per la vostra informació també us diré que tots els megàlits que citeu es troben catalogats en l'inventari de patrimoni arqueològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural i que foren reexcavats als anys 70 pels arqueòlegs Miquel Cura i Rosor Vilardell, per tant són sobradament coneguts.
ResponEliminaEspero que tingueu molta sort en la vostra lluita però abans intenteu conéixer millor l'entorn on viviu.
Perdó, jo també m'equivoco, no tots són a Montant però malgrat ser a la Ribera d'Urgellet no són a la zona de Tost.
ResponEliminaAmic anònim: en primer lloc gràcies pel comentari. Ja ho sabem que els que esmentem estàn a Montant de Tost (per tant Vall de Tost..) i no ho deiem per no provocar que ens els canibalitzi cap desalmat. Ì precisament, esmentem els que Miquel Cura i Rosor Vilardell va trobar al lloc "fàcil" (perquè Montant és pla) perquè aquests són els "reconeguts· per l'estat". Però n'hi ha d'altres, no només a la Vall de Tost, sino a tot el territori pedregós del voltant. Si tú els vols visitar, potser ens pots dir de quina época són (dolmènica o no, són megàlits o dit d'una forma sepulcres prehistòrics, que no dolmens com tothom els coneix, encara que de la mateixa época). No sabem que hi té a vure la guixera en la nostra recerca de memòria històrica, però repeteixo, gràcies per seguir-nos i gràcies pel comentari. A veure si trobes alguna cosa més no sigui certa (és un repte..)
ResponEliminaEl meu repte no és trobar coses que no siguin certes sinó només aportar el poc que jo sé i així entre tots formar-nos una idea més clara del territori, entenc que el defenseu pq. l'estimeu.
ResponEliminaGràcies per entendre-ho, ara estàs en linea. Salvem Tost
ResponEliminaDentro de la Vall de Tost,existen muchas zonas no exploradas y cerca de las zonas afectadas he localizado muchos restos de epoca Neolitica y especialmente destrals pulidas.
ResponEliminaAsi que cuidado con los comentarios, de en la Vall de Tost no hay nada, es un territorio con mucha historia, y con muchas sorpresas.
Saludos
Un vecino de Tora.