La Bastida de Tost és el primer lloc habitat que trobem al entrar a la Vall de Tost des de la C-14. Pertany a una sola familia. Des de dalt de la roca, domina també bona part de la Vall i disfruta d'unes vistes extraordinàries. La cura amb la que la familia Pascuet ha arreglat aquest indret sorprén. La casa gran, de pedra, vigila una petita explotació ramadera i es diverteix veient cóm els alumnes de l'escola de Trial, fan l'animal dalt dels obstacles (veieu http://www.trialshows.com/).
Un pél més a munt, encara perduren dues de les cases més importants de la vall, fa un segle: Cal Vila i Cal Puy.
Cal Vila de Tost. Paula Viñoles, la meva besàvia per línia materna, n'era filla (la padrina velleta, com jo li deia).
ResponEliminaL'hereu de Cal Vila va emigrar al Uruguay. El meu avi Manuel Solanelles de Cal Rojo d’Adrall li cuidava la casa i portava les terres del seu oncle de Cal Vila. Un dia li va escriure dient-li que es quedaria a viure al Uruguay, que posés la casa en venda i la va comprar en Pascuet. L'actual edifici de la fotografia el va construir el meu avi.
montse ramon solanelles
En aquest catàleg de patrimoni que dieu que voleu fer, jo, deixant a part les esglésies romàniques, trobo molt important¡¡¡ el conjunt de 12 sepulcres megalítics documentats a Muntant de Tost. Aquest importantíssim conjunt de "dólmens" surt documentat en un catàleg arqueològic editat per la generalitat de Catalunya l'any 1982. CREC QUE AIXÒ ÉS FORÇA IMPORTAT.
ResponEliminaSORT.
Gràcies per l'informació Jordi. Tots treballem per aglutinar en un catàleg tot el patrimoni arquitectònic i arqueològic a Ribera d'Urgellet i la Vall de Tost. Qualsevol informació, fotografía, escrit, etc. es de gran ajut.
ResponEliminaBones, jo tinc redactades moltes fitxes de patrimoni arquitectònic rural del terme de Ribera d'Urgellet, descripcions tècniques dels edificis, fotografies, mapes de situació etc.. si convè quelcom, m' ho feu saber.
ResponEliminaJordi Seró, tota l'informació referent a Ribera d'Urgellet ens interessa molt. Volem donar la volta al nostre municipi i deixar de ser un municipi extractor-abocador de runa i crear rutes culturals i turístiques. Tenim un municipi de 104 km2. molt ric en vegetació, diferents paisatges d'un racó a l'altre. Si ara no ens donem pressa les plantes d'àrids ens ho destruiran tot. Molt agraïts per la teva informació i tota la documentació que ens vulguis passar serà ben rebuda i ben utilitzada. Necessitem ajuts com el teu. Moltes gràcies.
ResponElimina