La casa del Pastor també coneguda com "La Barraca" pertany a la cal Serradal però es troba a la banda de La Bastida de Tost, a un km escàs de Cal Puy i Cal Vila. S'hi pot accedir pel despoblat de Tost o per La Bastida, tot seguint l'antic cami de Sauvanyà. Consta de dos mòduls: un és on hi vivia la familia - de la que en tenim la última constància escrita en el cens de 1817 - i l'altra és on hi dormia el ramat. Construïdes totes dues amb pedra i masoneria, encara s'hi por veure una vella màquina de ventar que ha caigut des del tercer pis de la casa gran. Aquesta finca té un manantial propi que neix de terra.
divendres, 28 d’agost del 2009
Cal Serradal
Cal Serradal, també coneguda com “Lo Serradal” o “El moli de Seranyà” es troba entre el despoblat de Tost i Torà de Tost i per tant, havia estat una de les cases grans de Torà. Des d’allà es dominen unes vistes de part de la Vall i les muntanyes de Tost que colpegen els ulls per la seva grandària i bellesa. Disposa de prats que havien estat conreats, arbres fruiters i font. La casa del s. XVIII és força gran i encara s’hi poden veure les establies, les habitacions, el paller i els corrals. Tenia una premsa de vi i també una de blat (d’aqui en deu venir el nom del moli). El seu estat és parcialment dolent: només conserva una part en la qual un s’hi pot un aixoplugar. No li arriba la corrent elèctrica.
En Pere Betriu (nat a Cal Serradal) i la Carme Grau (filla de Cal Poblador de Torà) van ser els últims a viure-hi permanentment fins que s’ho van vendre l’any 1977. Els propietaris actuals, també amb arrels a Tost, començaran a reconstruir-la quan la masia entri definitivament a catàleg de masies i l’ajuntament pugui donar un permis d’obres.
En Pere Betriu (nat a Cal Serradal) i la Carme Grau (filla de Cal Poblador de Torà) van ser els últims a viure-hi permanentment fins que s’ho van vendre l’any 1977. Els propietaris actuals, també amb arrels a Tost, començaran a reconstruir-la quan la masia entri definitivament a catàleg de masies i l’ajuntament pugui donar un permis d’obres.
Etiquetes de comentaris:
Les Masies de Tost,
Torà de Tost
dimecres, 19 d’agost del 2009
Cal Xiquet
Aquesta caseta seria -si estigués arregladeta- un lloc igeal per viure dins de la Vall de Tost i al mateix temps fora d'ella. Es troba pràcticament tocant al pont dels Hostalets de Tost i de la C-14 i per tant, té el millor accés de la zona. No en sabem res de la seva història. Està en venda: en demanen 180'000 Eur.
Un decret d'alcaldia atura una cantera
dimarts, 18 d’agost del 2009
Cal Marroi (2)
Era central i vista dels pallers i estances del bestiar
Donat dels comentaris de la Clé, hem anat a Cal Marroi i hem estat preguntant i consultant documentació. Creiem que, efectivament, aquesta finca (una de les més maques de Sauvanyà) s'ha anomenat en algún moment "Cal Mariné" o "Cal Mariner", però estem quasi segurs que es tracta de la mateixa propietat que avui anomenem Cal Marroi.
Entrada Principal a la vivenda
Etiquetes de comentaris:
Les Masies de Tost,
Sauvanyà
Cal Peirot
Cal Peirot es troba a la cota 1108 prop de Sauvanyà. Allí neix el torrent del Solà que rega, a vegades, el riu de Tost. Aquest dia que hi vam anar era sec. Les planúries de pastures que aquesta casa compartia amb Cal Marroi i el seu voltant són encisadores. La pau que es respira en aquest entorn és absoluta: no hi ha cap indici de vida humana allà on miris!
La casa té tres parts, probablement dues d’elles dedicades al paller i al cortal, i la vivenda té tres plantes. Tot sembla construït cap a finals del s. XVIII si ens hi fixem en una incripció a la porta de la casa. Com totes les cases de Sauvanyà, Cal Peirot està aixecada amb la massoneria vermella de la zona. És possible que l’any proper (si tenim la sort de que sigui tant moll com enguany) se l’hagi menjat la vegetació.
La casa té tres parts, probablement dues d’elles dedicades al paller i al cortal, i la vivenda té tres plantes. Tot sembla construït cap a finals del s. XVIII si ens hi fixem en una incripció a la porta de la casa. Com totes les cases de Sauvanyà, Cal Peirot està aixecada amb la massoneria vermella de la zona. És possible que l’any proper (si tenim la sort de que sigui tant moll com enguany) se l’hagi menjat la vegetació.
Etiquetes de comentaris:
Les Masies de Tost,
Sauvanyà
dilluns, 17 d’agost del 2009
L' àliga calçada i la serp d'aigua
Abans de que arrivi el Setembre i aquesta bestiola fascinant deixi als seus petits, veieu l'àliga calçada, ó àguila calçada (Hiperaaetus Pennatus) en fase de canvi de color, sobrevolant la bassa de Torà de Tost el passat dissabte. Aquesta amiga, que viu majoritàriament en muntanyes no massa altes d'alzina i pi i que podria caçar sense problemes algún mamífer o altres aus, probablement en aquest moment preferia les serps joves d'aigua (Natrix Maura) que es dediquen a transitar pel canal de la font a la bassa de Torà. Debem la foto al Jordi Borrull que té un troç de càmara que ja m'agradaria...
divendres, 14 d’agost del 2009
L' alzina de Comacervera
Aquesta descomunal alzinera, Quercus Ilex, es troba a Montant de Tost a la finca de la familia Baraut i està catalogada per la Direcció General del Patrimoni Natural i del Medi Físic. El tronc té un perímetre de més de quatre metres, li calculem una alçada de vint metres i la seva soca fa unes formes fantàstiques que es perden a la terra.
Sota l'ombra d'aquest monumental exemplar no hi ha calor que no es pugui soportar. El seu estat de salut sembla bo i estem segurs que els porcfers la visiten a diari oxigenant el sòl on hi viu. Una autèntica meravella que cal preservar!
Etiquetes de comentaris:
Ecologia a Tost,
Montant de Tost
Sant Antoni de Pàdua dels Hostalets
Poc en sabem d'aquesta esglèsia (1752?) dels Hostalets de Tost on tantes misses del gall hem celebrat. Alguns la recordem com era abans d'aquesta reconstrucció que s'hi ha fet fa uns quinze anys...llavors era freda, fosca, humida, intimidatòria.. Hi entravem en silenci, pelats de fred, mig adormits....avui convida a entrar-hi: és senzilla, coqueta i més lluminosa que abans. La seva estructura amb una sola nau, recorda l'estil de les esglèsies de Torà, Castellar i Montant.
Etiquetes de comentaris:
Els Hostalets de Tost,
Les esglèsies de Tost
Cal Castell
A la part alta del poble de Montant de Tost, trobem Cal Castell ó Casa Castell, on encara hi ha força activitat agrícola i humana. Hi hem conegut al Josep Mª Collet Boix, que fa de Tresorer a l’Associació Mancomunitat de Tost – Sant Germé i ens ha explicat alguns punts de vista que estem analitzant i que us explicarem més endavant. La casa és força gran: sembla que hi ha habitatge, paller, magatzems, corrals i una era central: tot en estat acceptable i en peu. En Josep Mª està experimentant amb l’agricultura ecològica (blat de tipus antic, patates i altres) amb molta paciència i dedicació. Li desitgem molta sort!
Etiquetes de comentaris:
Les Masies de Tost,
Montant de Tost
Cal Collet
En la nostra recerca de trobar vida en aquesta vall, hem conegut a la Lurdes Planavila i al seu marit l’Aquilino Martinez, a Cal Collet de Tost. Aquesta parella que sua passió per aquesta terra, s’ha anat arreglant a pols aquesta casa amb coberta de doble vessant, dues plantes i orientació al sud. Els seus fruiters, camins, accessos, hort diuen molt a favor d’aquesta familia que ha fet tot per gaudir d’un espai tranquil on hi viuen dia si i altre també. És la casa habitada més propera al desploblat de Tost.
Torà de Tost (3)
En aquesta fotografia presa a Torà de Tost als voltants de 1930 i que ens ha cedit la Lurdes Planavila (filla de Cal Gravet) observem el Poblador, Cal Plassó, Cal Jep i en primera linea Cal Gravet.
Sabem, per les notes que facilitaren els fills de Miquel Bosch i Jover, que l'any 1957 les cases de Torà de Tost de Cal Serradal, Cal Sabater, Cal canonge, Cal Gravet, Cal Teixidor, Cal Jep, Cal Fuster, cal Poblador, Cal Vilarrubla, Cal Roqueta, Cal Cruel, Cal Masover i Cal Felip, encara eren habitades. Intentarem fer una mica d'història de cadascuna d'elles.
Etiquetes de comentaris:
Història de Tost,
Torà de Tost
Baralla pels diners fets a Tost
El periodista que va redactar aquesta notícia ha obviat que en Jesús es va reunir amb l'alcalde Capdevila en qualitat d'associat de St. Germé i la picabaralla que va tenir lloc va succeïr al local que aquesta associació té a la Seu d'Urgell. No comentarem aquesta notícia: tots els que coneixem aquestes dues persones i el tema que els ocupa, ja en tenim d'opinió pròpia.
Etiquetes de comentaris:
Els 24 hereus de confiança,
Premsa sobre Tost
divendres, 7 d’agost del 2009
On és Tost? Qué és Tost?
La paciència informàtica d’en Joan (el "hippy Mirinda" com el coneixen els nostres petits) ens regala aquest tall de la Vall de Tost que ell ha sàpigut extraure de la pàgina web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Està datat de 1608 i és un dibuix a mà del mapa de la zona.
Podem localitzar els pobles més importants de Ribera d’Urgellet: Arfa, Adrall, El Pla de St Tirs (l’anomena Loplà que a mi personalment m’agrada més), la Parròquia d’Hortó (Perroquia, que tampoc està mal) i, naturalment, la Vall de Tost.
Podem localitzar els pobles més importants de Ribera d’Urgellet: Arfa, Adrall, El Pla de St Tirs (l’anomena Loplà que a mi personalment m’agrada més), la Parròquia d’Hortó (Perroquia, que tampoc està mal) i, naturalment, la Vall de Tost.
Aprofitem per clarificar que quan parlem de TOST al blog, ens estem referint a l’antiga agrupació municipal del terme de Tost, és a dir que ens referim als pobles o despoblats de Tost, Castellar de Tost, Els Hostalets de Tost, La Bastida de Tost (també coneguda com Masos de Tost), Montan de Tost, Torà de Tost, Fontelles i Sauvanyà, tots ells avui dins del terme municipal de Ribera d'Urgellet.
dijous, 6 d’agost del 2009
El Jutjat Municipal de Tost (2)
dimecres, 5 d’agost del 2009
Els 24 Hereus de Confiança (1)
La desamortització de Mendizàbal va començar -a tota Espanya- cap a l’any 1820. La idea era bona: es tractava de treure a subhasta les terres improductives d’Esglèsia, nobles i municipis per posar-les en disposició de ser explotades agrícolament i, al mateix temps, crear riquesa per al creixement general del país. El problema del sistema de Mendizàbal va ser que no va tenir temps de controlar que el procés es fes de la forma que ell ho havia plantejat. Molts nobles van aprofitar per vendre’s grans areas a les que no van tenir-hi accés els camperols i els municipis van veure la via oberta per manipular els lots de la forma que en van treure més profit. La desaparició de les terres comunals (conreus, boscos i pastures) va empitjorar la situació dels camperols provocant, entre altres greuges, el gran éxode cap a Amèrica.
La desamortització va afectar moltíssim a Tost. La població havia crescut i els terrenys comunals que els pagesos usaven per malviure, van ser venuts pel municipi. Molta gent va veure com les seves possibilitats de subsistència menguaven i això va crear una gran angoixa col.lectiva.
L’any 1868, els 24 propietaris amb més terres (que no els més rics), sacrificaren part de les seves terres -la majoria boscos- en benefici de tota la vall, amb la creació d’una associació legal que tenia com base el següent (extraiem de l’escriptura original de l’associació anomenada “Els 24 hereus de confiança o com s’ha dit també, Mancomunitat de Tost - Sant Germé”):
“....por cuanto se ha aumentado bastante la población de este Distrito de cincuenta años a esta parte y con la desamortización y venta de los terrenos comunales que tenia, han quedado muchos de sus moradores reducidos a las mayores penurias y apuros y para apacentar sus ganados ya también por verse privados de desmontar algunos terrenos en los cuales sembraban trigos, legumbres y otros granos y plantaban patatas y otras hortalizas sin saber a dónde ir, sin perjudicar a las propiedades particulares, para hacerse con las leñas indispensables para sus usos domésticos y hacer alguna madera, hallándose los otrorgantes con algunos terrenos de los que pueden prescindir, por tanto al efecto de fomentar la agricultura y buscar el bien de la clase proletaria en su distrito, de su libre y espontánea voluntad, por ellos y sus respectivos herederos o sucesores, mediante el exacto cumplimiento de los pactos que se dirán y quedando en poder de los cedentes la propiedad de los terrenos que se dirán y que en ningún tiempo podrán pasar a ser ni considerarse comunales, ceden gratuitamente y durante su voluntad a....”
La desamortització va afectar moltíssim a Tost. La població havia crescut i els terrenys comunals que els pagesos usaven per malviure, van ser venuts pel municipi. Molta gent va veure com les seves possibilitats de subsistència menguaven i això va crear una gran angoixa col.lectiva.
L’any 1868, els 24 propietaris amb més terres (que no els més rics), sacrificaren part de les seves terres -la majoria boscos- en benefici de tota la vall, amb la creació d’una associació legal que tenia com base el següent (extraiem de l’escriptura original de l’associació anomenada “Els 24 hereus de confiança o com s’ha dit també, Mancomunitat de Tost - Sant Germé”):
“....por cuanto se ha aumentado bastante la población de este Distrito de cincuenta años a esta parte y con la desamortización y venta de los terrenos comunales que tenia, han quedado muchos de sus moradores reducidos a las mayores penurias y apuros y para apacentar sus ganados ya también por verse privados de desmontar algunos terrenos en los cuales sembraban trigos, legumbres y otros granos y plantaban patatas y otras hortalizas sin saber a dónde ir, sin perjudicar a las propiedades particulares, para hacerse con las leñas indispensables para sus usos domésticos y hacer alguna madera, hallándose los otrorgantes con algunos terrenos de los que pueden prescindir, por tanto al efecto de fomentar la agricultura y buscar el bien de la clase proletaria en su distrito, de su libre y espontánea voluntad, por ellos y sus respectivos herederos o sucesores, mediante el exacto cumplimiento de los pactos que se dirán y quedando en poder de los cedentes la propiedad de los terrenos que se dirán y que en ningún tiempo podrán pasar a ser ni considerarse comunales, ceden gratuitamente y durante su voluntad a....”
Parlem que a la Vall de Tost hi viurien en aquell any unes 500 persones en situació més que difícil i aquesta generositat per part d’uns quants va dir molt a favor de la gent de Tost.
Etiquetes de comentaris:
Els 24 hereus de confiança,
Història de Tost
dimarts, 4 d’agost del 2009
L'inventari del col.legi al 1889
Subscriure's a:
Missatges (Atom)