La matança del porc (1)

La matança del porc ha estat sempre un dels rituals festius de la vall de Tost. Com a molts pobles de la Catalunya central, el porc és la base de l'alimentació i per tant, l'eix de la gastronomia de la zona. En aquesta feina, tots els presents tenen una tasca que ha de ser finalitzada el mateix dia de la mort de la bestia i l'activitat en grup té idèntic procés (aprofitant les eines d'avui) que fa cinc segles.

Crònica de la 3ª Trobada Tots x Tost

Una cincuantena de persones, la gran majoria vinculades a Tost, s'han aplegat avui a Àger per conèixer millor qui va ser i qué va fer l'Arnau Mir de Tost, cavaller català nat a les nostres terres que va desplegar tot el seu potencial a Àger i les seues rodalies.

L'Ajuntament d'Àger ens ha cedit la sala de premsa i el seu Regidor de Cultura ens ha acompanyat molt amablement en nom del seu batlle.

El protagonista indiscutible de la jornada ha estat el professor i historiador Francesc Fité, Paquito, que ens ha endinsat en el personatge en una xerrada molt complerta de la que n'hem gaudit tots i que ens ha servit per saber quan important va ser Arnau Mir de Tost en aquestes contrades i en l'història de la Catalunya medieval.
Després de la lliçó, Àger ens ha obert les portes de la Col-legiata de Sant Pere, obra impulsada pel cavaller de Tost, parcialment restaurada, on hem disfrutat d'un mati ben assoleiat.

L'esglèsia, avui en desús, es fonamenta en antigues runes ibériques i conté molts detalls que et traslladen al segle XI.

La cripta ha estat un dels elements on en Francesc s'hi ha aturat més perqué ha costat força treball la seva reconstitució.

La nau principal de les tres que composen la planta principal és també impressionant.

Aquesta part de la Col-legiata és posterior a Arnau: del segle XIV. Les columnes contenen petites escultures de gran qualitat que evoquen episodis religiosos, ornaments florals, i escuts de les cases que les van encomanar.

No és gens extrany que l'Arnau s'encantés amb aquesta vall inmensa i estratégicament ben situada i programés la seva obra més important en aquest punt de guaita: aquest conjunt arquitectònic és preciós i el lloc on està situat el magnifica.

Com al castell de Llordà, les estances de la familia Mir encara es poden veure parcialment en dues cobertes.

L'entrada principal, coronada amb aquesta torre-campanar de finestres allardades, mira la població des de dalt.

Tots ho hem passat bé: des de els més xics (3 i 4 anys) fins al més gran (86 anys).

La casa anexa a la Col-legiata amaga la base d'una torre de guaita que ja és parcialment a terra.

L' esglèsia de Sant Vicenç, on es van trobar les despulles d'Arnau Mir de Tost i on encara hi ha el seu sepulcre, no l'hem pogut visitar perqué no s'ha trobat al capellà.

Però cap problema, segur que tornem un altre dia.

En Paquito es mereix això i molt més. Li hem regalat un quadre-foto de les terres de Tost com a recordatori.

Hem dinat molt bé al restaurant LO POBLE, on en Josep i la seva gent ens han fet sentir com a casa.

Gràcies Àger. Ha estat una jornada fantàstica.

Arnau Mir de Tost (4)

(continua d'entrades anteriors) La reconquesta d’Arnau Mir de Tost no es va reduir a la zona d’ Àger únicament. També va batallar per Santa Linya, Montmagastre, Fet, Finestres, Viacamp, Bellmunt, i Estanyà, entre d’altres.

Tampoc es va limitar a només concarir: també va organitzar la repoblació i el restabliment de la societat cristiana.

Sant Pere d’Àger és la culminació de la seva obra tot i que també es va dedicar a reconstruir castells i casals i en va fer de nous. També va portar gent de fora per a repoblar, resembrar i repasturar sota la condició de fidelitat. Així, abans que Arnau morís, els pobles de Àger, Agulló, Aspremont, Torres de Cas, Claramunt, Corçà, Espadella, St Llorenç d’Espinalt, Font de Pou, Mallabecs, Millà, Montclús, Montesquiu, Nascomú, Montlleó, Oronerr, Pedra, La Régola, L’Ametlla i Colobó pagaven delmes i primícies a les esglèsies de St. Pere d’Àger, St. Vicenç i St. Salvador, i rebien a canvi la protecció del senyor o els seus descendents. D’aquests pobles i també dels que ja eren del comtat d’Urgell, com Castellnou, Rubió, Artesa i Cubells, sortirien més endavant unes centúries a conquerir Lleida, i més tard, València i Múrcia.

Quan, ja entrat en anys, el jove comte Ramon III de Pallars Jussà el cridà per ajudar-lo en la reconquesta de la Conca de Tremp, l'éxit va significar que desaparegués la frontera lleidatana amb els musulmans.

Quan Arsenda, la seva dona, va morir, Arnau Mir es tornà a casar amb Almondis, que va morir tràgicament pocs mesos abans que ell.

L'any 1064, se'n va de croada contra Barbastre on Ermengol III va trobar la mort. Aquestes serien les darreres batalles d'Arnau Mir de Tost, que va regir el comtat d'Urgell amb el vescomte de Castellbó, mentre Ermengol IV va assolir la majoria d'edat.

Nota de Tost any 1918

Veieu aqui aquestes fotocòpies extretes del ICC del llibre del Ceferí Rocafort on es poden veure algunes dades censals i d'altres informacions de Tost als inicis del S. XX.

Arnau Mir de Tost (3)

Figureta de Latorre, pintada a mà per Daniel Serrano Casabón que podeu trobar a www.alabarda.net.

(continua de l'entrada anterior)

L'any 1035, l'Ermengol II i l'Arnau Mir de Tost prenen Santa Linya i n' ofereixen part a l'esglèsia de Santa Maria d'Urgell, conjuntament amb els cavallers: Trasuer de Capolat, Ricard Altemir, Guitart Arnau, Bernat Borrell, Mir Gillem i Isard Ramón. Durant els deu anys que Arnau Mir de Tost va tenir la senyoria alodial de la vall d'Àger va estar continuament foratgitat pels musulmans. Tot i així, això no el va privar de que aspirés a formar una unitat política i religiosa en plena guerra i va fundar l'abadia de Sant Pere d'Àger.

Quan l'Ermengol II morí al 1038 en Terra Santa, l'Arnau ja era un autèntic sobirà a aquelles terres. Això no va impedir que els musulmans cavalquessin des de Zaragoza fins a Àger per rependre un altre cop aquesta vall de tanta valua estratégica, cosa que aconsseguiren l'estiu de 1046.

Arnau Mir de Tost, en la plenitud de la seva vida de combatent i organitzador, no va acceptar de grat el perdre les terres guanyades. Va reunir les seues hostes i aprofitant una desavinença entre les tropes sarraïnes, va anar foratgitant els àrabs fins que l'any 1050 i ajudat per Ramon Berenguer IV va aconsseguir la definitiva expugnació d'Àger, continuant després amb les rodalies i la Conca de Tremp i creant una poderosa senyoria que va ser la base militar dels Ermengol i que l'associà també amb els comtes del Pallars Jussà.

Al 1064 Ermengol III inicià la reconquesta de Barbastre i l'Arnau Mir de Tost el va acompanyar. També va acabar lluitant amb el seu jove fill, l'Ermengol IV, tot i que no va poder realitzar mai el seu somni de conquerir Balaguer i Lleida, ja que morí inesperadament l'any 1071.

El prestigi d'Arnau Mir és notat tant per Ermengol III com per Ermergol IV, que no dubtaven en deixar-li el govern del país quan s'absentaven. Era també molt ambiciós però, cosa que el va fer regnar com un autèntic sobirà i casar les seves filles Letgarda i Valença amb dos nobles destacats: el comte Ponç Guerau de Cabrera i el comte Ramon IV del Pallars Jussà.

Arnau Mir de Tost (2)

Resumirem, en varies entregues, un llibre que tenia el meu pare per casa: “Arnau Mir de Tost” escrit per Josep Lladonosa i Editat per Rafael Dalmau, l’any 1974, tot això perquè us aneu ambientant en el tema que ens ocuparà el proper dia 20 a la Nostra 3ª Trobada Tots x Tost a Àger. A la foto: figureta pintada per Daniel Serrano Casabón que hem trobat a www.alabarda.net.

La Senyoria de Tost va ser un feu muntanyenc creat, sembla ser, abans de l’any 948, sota la sobirania de la casa comtal de Barcelona. Quant, a les acaballes del segle X, s’inicia la dinastia dels Ermengol, ja amb el comtat d’Urgell, es troben documents de la relació d’aquest comtat amb el pare del nostre personatge, Mir de Tost.

Mir de Tost esposà Sança i van tenir quatre fills: l’Arnau (l’hereu), en Bernat, en Seniofred i la Geberga. Mentre que els nois mitjans van ser clergues destacats, la Geberga es va casar amb en Miró Guillem de Castellbó, vescomte d’Urgell. Els senyors de Tost tenien una estreta relació amb els vescomtes d’Urgell els de Castellbó ademés dels comtats de Pallars, Cerdanya, Rosselló i Ausona.

La mare d’Arnau, la Sança, era una dona molt rica i va influir per a col-locar el seu fill dins de l’èlid del moment, en especial al costat de sant Ermengol, bisbe d’Urgell i acompanyà al seu bàstag, en diversos actes que van tenir molta solemnitat, com la consagració de l’esglèsia de Sant Marti de Tost, on hi van assistir els nobles cavallers i la clerecia de la comarca.

Abans d’això però, l’Arnau s’havia casat amb Arsenda amb la que s’hi avenir sempre, a jutjar pels documents sempre signats pels dos esposos. Arsenda provenia d’una nissaga de reconcaridors i tenia dues germanes: Ermessenda i Quíxol. Arnau i Arsenda van tenir set fills dels que només van sobreviure els tres darrers: Guillem-Arnau, Valença i Letgarda.

L’any 1033, els comtes d’Urgell, Ermengol II i Constança, van vendre a Arnau i Arsenda el castell de Llordà situat a la conca de Tremp. Aqui comencem a sentir de les gestes d’aquest cavaller català que, com eren temps de reconquesta als musulmans, s’aderia a Ramón Berenguer i després combats incessants, l’Ermengol II i l’Arnau, confiant-se en l’audàcia i el talent del senyor de Tost, van anar prenent, un a un, tots els castells sarraïns del vessant medirional, fent fora a tots els musulmans qu van poder.

El castell i la vila d’Àger era una fortalesa inexpugnable que guardava el cami cap a Balaguer i Lleida i es tractava d’un bastió molt eficaç per assegurar la dominació musulmana, per això els comtes de Pallars, Urgell i Barcelona van confiar a Arnau aquesta empresa. Malgrat l’éxit inmediat, després d’aconsseguir Àger, marxà cap a Zaragoza amb les seues tropes i deixà la Noguera desprotegida, cosa que aprofitaren els musulmans. No obstant, després de cinc anys de lluites, l’Arnau aconsseguí de nou aquesta fortalesa i s’hi va quedar per protegir-la personalment, amb la seva familia.

La Festa Major dels Hostalets de Tost, 1971

Encara que no és temps de festes majors, volem començar a recordar al Joan Solé (no direm el sobrenom) cóm eren i qué es feia als Hostalets de Tost fa quasi cuaranta anys perquè s’ho comenci a rumiar i després no li vingui de cop quan s’acosti la darrera setmana de Setembre.

La festa major d’aquest poble és recordada per tots els altres pobles de Tost perquè era l’última de l’any i baixaven molts dels veïns dels pobles colindants. En aquest cartell de 1971 notem que veuen una cosa que es diu “Mirinda”, ademés del rom, és clar….i anuncien que faràn grans balls (¿) i la missa solemne.

Joan: tú organitza-la que nosaltres ja vindrem (i, si cal, aniré a cercar el Climent a Madrid…), apa, que tens temps per pensar-hi…

El farcit de Carnaval

Aquest cap de setmana, entre altres coses, hem estat aprenent sobre la gastronomia de la zona. Un dels plats més apreciats l'hem fet amb la Montse Pociello: es tracta del Farcit de Carnaval, un àpat no apte per a malalts de colesterol, i típic al mes de Febrer.

Com totes les cuineres de Tost, la cosa de les mides no va amb elles, però fixant-nos-hi bé podriem establir les següents proporcions per 5 farcits (no feu cas de les fotos perquè aquestes es corresponen amb 23 bulls...).

- 5 mosses (és el budell ceg del porc), també conegut com bisbe o ceg.
- 1/2 kg de pa
- 23 ous (uaaalaa...!, doncs si, perquè per fer 23 bulls, va posar 90 ous la tia...)
- 1/2 kg de panxeta de porc
- 1/2 kg de papada
- 1/4 kg de panses
- 2 cabesses d'alls
- un bon grapat de julivert
- sal
- cansalada grassa per l'aigua de bullir

3ª Trobada Tots x Tost, 20 de Febrer 2010, Àger (2)

Estimats amics/gues:

Ens complau convidar-vos a Àger, el proper dissabte dia 20 de Febrer, celebrant la nostra 3ª Trobada TOTSxTOST, que està dedicada íntegrament al nostre personatge més il.lustre: ARNAU MIR DE TOST.

L' Arnau va ser un cavaller medieval que va neixer a Tost l'any 1000 i va dedicar la seva vida a fer fora als sarraïns de diversos punts de Catalunya i Aragó. El nostre persontage està molt lligat a Àger perquè ell s'hi va quedar, després de reconcarir-la, i va ser responsable de la construcció de diverses obres, entre les que destaquem la Col.legiata i l'esglèsia de Sant Vicenç d' Àger.

L'historiador Francesc Fité, fill d'Àger, ens esperarà allà el dia 20 per guiar-nos en la vida, obra i particularitats d'aquest home que està lligat a la nostra terra i del qual no en sabem masses coses.

El programa de la trobada és el següent:

10.00 hores

Trobada a l'entrada d'Àger, davant del Forn de pà "Mauri" on podeu aparcar els vehicles.

10.30 hores.

Presentació de Francesc Fité sobre Arnau Mir de Tost, la seva vida, conquestes i dades rellevants del personatge.

11.30 hores

Visita a la Col-legiata d'Àger i esglèsia de St. Vicenç d'Àger.

13.30 hores

Dinar al Restaurant "Lo Poble" i clausura de la trobada.

Si algú està interessat en assistir-hi és bó que ens ho feu saber per email per coordinar la reserva del dinar. També podeu emprear la tarda en assistir a un planetari molt xulo que hi tenen a Àger.

Animeu-vos, ens ho passarem bé!

Acta de defunció als Hostalets de Tost 1925

Fa alguns dies un anònim ens va demanar sobre una família concreta dels Hostalets (no en direm la casa) i donat d'aquesta petició publiquem la còpia de l'acta de defunció que creiem que té relació amb la seva consulta. Seria més fàcil si no fós anònim, és clar....