dijous, 30 de juliol del 2009

La Festa Major de Castellar de Tost 2009

El passat 25 de Juliol es va celebrar la Festa Major a Catellar de Tost. Hi deuria haver pel cap baix, un centenar d’assistents.

La cel-lebració va començar a la tarda fent una escalada a unes de les parets de pedra del poble on petits i grans van poder gaudir d’aquesta activitat de forma segura i divertida.

Seguidament, la canalla va trencar tres o quatre olles plenes de « ruqueries » que es van col-locar estratègicament damunt d’un “traste agricola” que servia per evitar les garrotades dels nens.

Al final de la tarda, els ganàpies es van organitzar un partit de fútbol al camp del “F.C. Recreatiu de Castellar de Tost”. Els locals van jugar contra els foranis en un molt igualat joc que va acabar amb el resultat de Locals 6 – Foranis 5 ó, vist d’una altra manera, “Menisc Tocat” 1 – “Tormell Reblincat” 2. La desitjada dutxa la va proporcionar el reg generós de l’hort de Castellar de la que van gaudir quasi tots. Tenim pendent de penjar el vídeo...

Un cop nets i pulits, tots van sopar a l’aire lliure una ristra de pa, embotits, formatges, coques, vins, fruita i altres que van preparar els ventres i els ànims pel que venia després.






























































El moment més emotiu el protagonitzaren la Genisa (que feia de Pubilla-Portaveu) i la Margarita (que feia de vaca). La Genisa -la Margarita és analfabeta- va llegir el manifest a la “Vaca Lletera” que tantes ventures i desventures porta diariament al poble, i encara que el sotatexte parlés exclusivament d’amor.., l’actuació de la Margarita va ser entranyable.






























La festa va acabar amb un fantàstic dúo-orquestra que va oferir música, ballaruca, acudits... i el “botellón” que van muntar els nois i noies del lloc va contribuïr a més que alguna “trompa casposa”. La cosa va durar fins gairebé les quatre de la matinada…

Que no decaigui Castellar! Això s’ha de repetir!

divendres, 24 de juliol del 2009

Les Masies de Tost al 1868 - Montant de Tost

A continuació veiem propietaris i cases de Montant de Tost al 1868 que farien un total de 100 persones aproximadament.

Juan Cortina i Tarrés
Cal Marti
Pablo Betriu i Collell
Cal Costa
Juan Baraut i Pallerola
Cal Marques
Juan Torà i Solanelles
Cal Castell
Jacinto Ribes i Marcelo
Casa sense nom
José Viñal i Vives
Cal Jep
Juan Coll i Prat
Cal Parrutxo
José Marcelo i Ficapal
Cal Soldat
José Augué i Terrés
Cal Contalé del Ton
Julian Caminal i Culties
Cal Cap Blanc
Francisco Marcelo i Janot
Cal Simonet
Juan Caminal i Culties
Ca l'Andorrà
Pedro Obiols i Marques
Ca lo Sort
José Coll i Prat
Cal Canbrevell
Pedro Augé i Vila
Cal Pere
Antonio Cortina i Tarrés
Cal Ton del Martí
Francisco Ribó i Calvet
Cal Llució
Domingo Ribes i Canals
Cal Masià
Juan Picoy i Torà
Cal Francisco
Antonio Solanelles i Subirana
Cal Rocamarti
Miguel Torà i Viñoles
Cal Pauet
Francisco Canal i Ribes
Cal Sastre
José Obiols i Augé
Cal Josep Valentí
Francisco Terrés i Viñal
Cal Francisquet del Marti
Domingo Terrés i Viñal
Cal Minguet del Marti
Juan Piñana i Hortonoves
Cal Xiquet
Juan Boronat i Solé
Cal Baró Jove

Les Masies de Tost al 1868 - Fontelles

Llistem a continuació les cases i propietaris de Fontelles, Mas d'en Planes i part de Lavansa, que apareixen en aquest registre de 1868 i que podrien fer un total de 20 persones.
Mariana Viles i Barber
Cal Franch
Matias Iscla i Franch
Cal Vila
Maria Ana Castellar i Franc
Cal Grausa de Fontelles
Juan Solé i Obiols
Cal Pauet de Fontelles

Les Masies de Tost al 1868 - Castellar de Tost

Llistem a continuació el nom de les cases i els seus propietaris al 1868 a Castellar de Tost, a raó de 3 membres per casa, tindriem unes 50 persones.

Juan Esteve i Bregolat
Cal Altimir
José Vilarrubla i Ubach
Cal Grau
Juan Navinés i Sabater
Cal Carreral
Antonio Vilarubla i Marqués
Ca l'Escolà
Gabriel Viñoles i Vives
Cal Gabriel del Po
Pablo Cerdà i Franc
Cal Porta
Andrés Cortina i Sala
Cal Po
Antonio Marqués i Vila
Cal Tinet
Antonio Serradell i Escales
Cal Joan
José Lluch i Dayna
Cal Moixó
José Cerdà i Torrent
Cal Xulló
Martin Vilarrubla i Ubach
Cal Tonet
Joan Bellveure i Sabaté
Cal Capdevila
Joan Cerdà i Obiols
Cal Xico
Jaume Ribes i Solé
Cal Music
Joan Torà i Solanelles
Cal Masover de l'Altimir

Les Masies de Tost al 1868 - Els Hostalets de Tost

Llistem a continuació els noms del propietaris de les cases dels Hostalets de Tost al 1868 que, a raó de 3 membres per casa, farien un total de 42 persones.


Pablo Ribo i Augé
Cal Toni
Josep Ribes i Sabaté
Cal Miqueló
Joan Cerdà i Carreras
Cal Sastre
Joan Vilarrubla i Canturri
Cal Masià
Martin Casanovas i Cerdà
Cal Tomàs
Ciprià Costa i Marqués
Cal Tomás
Antonio Vilarrubla i Ubach
Cal Manuel
Pablo Bellveure i Sabaté
Cal Xiquet
Juan Calvet i Viñals
Cal Joan de Montan
Jacinto Bullich i Franc
Cal Pere
Anonio Cornella i Lluch
Cal l'Isidro
José Bellveure i Sabaté
Cal Pona
Ignasi Puy i Rispa
Ca l'Ignasi
Joan Vilarrubla i Marqués
Cal Joan de l'Escolà

Les Masies de Tost al 1868 - Sauvanyà

Llistem a continuació noms de propietaris i cases de Sauvanyà al 1868 que si calculem a raó de 3 persones per casa, farien un total de 30 persones.

Ramon Fontdevila i Riu
Cal Ramón
Esteban Viñal i Pons
Cal Peirot
Francisco Sala i Vilarrubla
Cal Giró

José Pons i Franc
Cal Peirot de damunt
Marti Pons i Franc
Cal Besa
Jaume Pons i Franc
Cal Jaume del Besa
Francisca Fondevila i Riu
Cal Peretona
Pablo Viál i Ficapal
Cal Peirot de davall
Cipriano Pons y Viñoles
Cal Cortalé
Maties Ribes i Fuster
Cal Mariner

Les Masies de Tost al 1868 - Tost

Llistem a continuació noms de propietaris i cases de Tost al 1868 que si calculem a raó de 3 persones per casa, farien un total de 45 persones.

Martin Parramon i Ortado
Cal Antich
Josep Pubill i Vilella
Cal Josep del Fabrega
Matias Obiols i Gravet
Cal Sastre Gros
José Puy Marqués
Cal Masover
Pablo Casanovas i Parramon
Cal Sastre
Mariano Pubill i Vilella
Cal Fabrega
Martín Puy i Lluch
Cal Moliné
Rosa Vilarrubla i Anell
Cal Benito
Francisco Cornella i Castells
Cal Masiana
Ignasi Costa i Marqués
Cal Sastre Music
Josep Roca i Salvadó
Cal Cornella
José Franc i Fabrega
Cal Collet
José Espuñes
Cal Planes
Maties Puy i Franc
Cal Bissarro
Joan Casanoves i Pobladó
Cal Planetes

Les Masies de Tost al 1868 - La Bastida de Tost

Llistem a continuació una llista de les cases habitades de La Bastida de Tost al 1868 que, a raó de tres membres per cases farien un total de unes 40 persones.

Jaime Villarrubia i Vila
Cal Solé
Martin Fiter i Marquet
Cal Puy
Antonio Viñoles i Solanellas
Cal Vila
Buenaventura Dayna i Font
Cal Gaset
Joan Puy i Franc
Cal Gració
Martin Vila i Cerdà
Cal Poblador
Antonio Janot i Farras
Cal Canyeta
Sebastian Puy i Viñoles
Cal Collet
Francisco Piquer i Roger
Cal Ermità
José Pons i Franc
Cal Mitjà
José Font i Feliu
Cal Ponet
Juan Vilarrubla i Vilarrubla
Cal Cunilleres
Andres Puy i Viñoles
Cal Barracaire del Serradal

Les Masies de Tost al 1868 - Torà de Tost


Llistem a continuació una llista de les cases habitades de Torà de Tost al 1868 que, a raó de tres membres per cases farien un total de unes 65 persones.

Martin Pubill i Guitart
Cal Felip
Francisco Planavilla i Hoste
Cal Vilarrubla
Juan Albos i Torà
Cal Gravet
Andres Hoste i Pol
Cal Canonge
Francisca Piqué i Aromir
Cal Masover
Miguel Vidal i Piqué
Cal Miquel
Pablo Vives i Costa
Cal Lluch
Miguel Fusté i Franc
Cal Cruel
Esteban Pous i Gatnau
Cal Casanovas
Agustín Caminal i Vilarrubla
Cal Piteum
Francisco Prat i Gravet
Cal Roqueta
Pablo Hoste i Guitart
Cal Colom
Magdalena Colell i Vidal
Cal Poblador
Pere Albós i Fusté
Cal Peguera
Miguel Piqué i Rogé
Cal Roca
Maria Hoste Caselles
Ca la Sisqueta
Josefa Guitart i Guillem
Ca la Beneta
Francisca Guitart Bordes
Ca la Martineta
Francisco Betriu i Guitart
Cal Serradal
Joan Grau Caselles
Cal Conill
Joan Vidal i Grau
Cal Sabaté

dijous, 23 de juliol del 2009

La matança del porc

La matança del porc era una tradició molt comú a les zones rurals i es vivia com una festa. Sovint, es compartia aquesta tasca amb cases properes perquè la feina que comportava havia de fer-se en grup i el mateix dia de la mort de l’animal. Amb la carn i la cansalada del porc s’en feia llonganissa i butifarrra blanca, amb la sang la butifarra negra, amb les orelles i el morro feien connes, amb les cuixes salades elaboraven pernils, maceraven la carn magra i les costelles per a la seva conservació i dels organs interns s’aprofitava tot. Ademés, peus i mans, es reservaven per als gourmets més estimats. Aquell dia no es feia res més que acabar tota l’elaboració, veure vi, riure, passar-ho bé i disfrutar de la companyia dels altres. La resta de les feines de cada dia restaven a un segon pla: era un dia molt especial.

A Sauvanyà, com a la resta de masies de Tost que hi tenien porcs, els de Cal Marroi sembla que compartien la trobada amb els de Cal Peirot...fixeu-vos en aquestes fotografies de 1966!
Homes de Sauvanyà trinxant una peça del porc acabat de matar

Dones de Cal Marroi i Cal Peirot preparant butifarres amb les tripes del porc prèviament netejades i bullides.

El Foc - Prohibit trepijar els boscos

A banda d'aplanyar familiars, amics i companys d'aquests quatre bombers que han mort a Horta de Sant Joan i acompanyar amb el sentiment a tots els que, sense arribar a perdre la vida, han patit tant aquests dies per culpa del foc, les inclemències del vent, la estupidesa d'alguns polítics i la poca comprensió -d'alguns veïns de la zona- de la tasca realitzada pels millors professionals, veieu la decisió presa pel batlle de Ribera d'Urgellet de no entrar en els nostres boscos: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/07/l_ajuntament_de_ribera_d_urgellet_prohibeix_totalment_l_acces_al_bosc_pel_risc_d_incendi_forestal_66544.php
Certament, no sabem qué pensar...
El foc és terrible i les seves consequències ecològiques, econòmiques i humanes són inconmensurables però, no hauriem de començar amb una concienciació general de les causes que el provoquen abans que amb prohibicions imperialistes que són impossibles de fer complir?

dimarts, 21 de juliol del 2009

Els Hostalets de Tost (2)

Ens fixem avui en aquest poblet, Els Hostalets de Tost, on hi regna la pau pròpia de tots els pobles de la zona. Situat a tocar de la C-14 i el riu Segre, és la punta més occidental de la Vall de Tost i pas obligat pels que la visiten. Aquest indret, que acull el negoci La Ganaderia del Carmen, deu tenir una capacitat de producció de llet similar a la granja de Castellar de Tost a jutjar pel nombre d'animals...però el que més diferencia Els Hostalets de la resta de Tost, sense dubte, és la planúria on està ubicat i l'aigua. Aquesta proximitat amb el Segre, li permet conrear aquesta meravella de blat de moro que veieu a la fotografia en grans extensions de terreny ben pla...són ben afortunats, si.





dilluns, 20 de juliol del 2009

Cal Marroi

Aquest finca de Sauvanyà es troba poc abans d’arribar a aquesta població per cami antic de Sauvanyà. D’aquest cami ja n’hem parlat en alguna ocasió: s’agafa al despoblat de Tost i puja fins a Sauvanyà des de la vertent esquerra del riu, és a dir que no passa per Torà de Tost. També, obviament, s’hi pot anar per Torà, però es fa més volta.La construcció imita les de la zona: la pedra vermella característica del sól es la base de les tres construccions que la composen: vivenda, paller i cortal. L’edificació és del segle XVIII i no està actualment habitada: la família Balletbó-Pujantell la va deixar al 1967 per traslladar-se a Castellciutat en buscar una vida menys difícil i solitària que la que li oferia Cal Marroi. Fins llavors, aquesta família es va dedicar de ple a la pagesia: tenien un centenar d’ovelles, unes quantes vaques, 2 bous, conills , gallines i porcs. També conreaven per consum propi.
Els últims habitants de Cal Marroi d’esquerra a dreta: Clemen Balletbò, Climent Balletbò, Jùlia Pujantell, Josefa Pujantell Romà (de Cal Pairot), Joan Pujantell i davant els germans Josefa, Pau i Antoni Pujantell Viñoles . Foto de l’any 1964


A banda de la casa principal, la finca té tres cortals que donaven indepèndencia als habitants dels estris, els materials i el bestiar que hi convivien amb ells.

divendres, 17 de juliol del 2009

Els menuts de Tost (2)

Aqui la teniu. Potser és una de les que vam fotografiar fa un mes feta una cuca en la nostra entrada anterior...és molt comú a Tost: és una Papallona Zebrada o Iphiclides Podalirius, estava fent la posta...ben quieta...

Cal Bissarro


Aquesta casa que sembla un castellet, és Cal Bissarro. Sabem que l'any 1890 encara era habitada. Es troba a tocar de Cal Serradal i resta amagada a simple vista perquè la seva posició està molt emboscada. Per Cal Bissarro, passava un dels molts torrents d'aigua que avui s'han assecat a Tost i encara s'hi troba la canal de pedra que la portava al poble de Tost. Hem volgut fer aquest entrada perquè fa uns dies s'hi van arribar uns sudamericans buscant el lloc on van nàixer els seus avantpassats: eren de Cal Bissarro i van marxar cap a Amèrica l'any 1909.

dimecres, 15 de juliol del 2009

La tomba d' Arnau Mir de Tost

La Col-legiata o Esglèsia de Sant Pere d'Àger va ser construïda per Arnau Mir de Tost cap a l'any 1050 després de conquerir als sarraïns aquesta vila, on acabaria morint rodejat dels monjos que habitaven la Col-legiata a tocar de casa seua.

Sembla ser que el seu sepulcre li fa fer construïr l'Ermengol X i es va situar al Presbiteri de la Col-legiata, quedant destruït a les Guerres Carlines.

Aquest sarcòfag ja va disfrutar d'una primera fase de reconstrucció al 2005 per part de Ramon Solé i amb l'ajut del Institut d'Estudis Ilerdencs però ara, la Generalitat de Catalunya financia la segona fase, a càrreg del mateix restaurador, i que es presentarà a la propera Fira d'Àger (desembre). Allà que ens hi anirem, doncs... Veieu més informació a l'artice de "La Mañana" http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=92620&seccio=cultura&fecha=2009-07-15&sortida=03:00:00

dilluns, 13 de juliol del 2009

Castellar de Tost (4)

Uns doscents caps de bestiar conviuent diàriament a Castellar de Tost produïnt llet per "Cadi". Aquesta activitat gens fàcil - i en ocasions dificil de rentabilitzar - s'ha vingut desenvolupant des de fa més d'un segle. Unes deu families ocupen aquest poblet assentat a la roca de Tost i es preparen per celebrar la festa major el proper dia 25 de Juliol.





dissabte, 11 de juliol del 2009

Útils antics de Tost

Pedra basal de premsa d'oli


Forn de pa

Estris diversos

Tope de cargol premsa de vi

Pila baptismal

Cargol Premsa



Porta de forn

Comacsa (6)

Aquestes són les darreres fotos preses ahir a l'explotació d'àrids de Comacsa, on es pot apreciar l'inexorable ascens de les màquines extractores cap al cim del Torrent Penjat i cap a Castellar de Tost. Només esperem que l'alçada i la dificultat que assoleix l'activitat, faci que aquest negoci deixi de ser rentable aviat...

A baix, tot observant la mina cada dia, guarda silenci la preciosa casa de la Reula..
En aquesta vista ja podem observar l'avanç des de Castellar de Tost mateix...no augura un futur amb esperança..