Així és com el el meu germà Llorenç recorda Tost quan li sona el telèfon: "Pouvre Martin" (pobre Marti) "et son misère" (i la seva misèria...) cantada pel cantautor francés Georges Brassens i que a ell li fa gràcia perqué és cóm era Tost, abans de que tots la deixessim....pobre Marti, el nostre patró...si que vas arreglat...gràcies Llorenç!
Sentiu al Georges al link:
http://www.dailymotion.com/video/x4o1xu_georges-brassens-pauvre-martin_webcam
però com no és fàcil a la primera, aqui teniu la cançó transcrita (potser hi ha alguna falta, com de costum....)
Avec une bêche à l'épaule,
Avec, à la lèvre, un doux chant,
Avec, à la lèvre, un doux chant,
Avec, à l'âme, un grand courage,
Il s'en allait trimer aux champs!
Pauvre Martin, pauvre misère,
Creuse la terre, creuse le temps!
Pour gagner le pain de sa vie,
De l'aurore jusqu'au couchant,
De l'aurore jusqu'au couchant,
Il s'en allait bêcher la terre
En tous les lieux, par tous les temps!
Pauvre Martin, pauvre misère,
Creuse la terre, creuse le temps!
Sans laisser voir, sur son visage,
Ni l'air jaloux ni l'air méchant,
Ni l'air jaloux ni l'air méchant,
Il retournait le champ des autres,
Toujours bêchant, toujours bêchant!
Pauvre Martin, pauvre misère,
Creuse la terre, creuse le temps!
Et quand la mort lui a fait signe
De labourer son dernier champ,
De labourer son dernier champ,
Il creusa lui-même sa tombe
En faisant vite, en se cachant...
Pauvre Martin, pauvre misère,
Creuse la terre, creuse le temps
Il creusa lui-même sa tombe
En faisant vite, en se cachant,
En faisant vite, en se cachant,
Et s'y étendit sans rien dire
Pour ne pas déranger les gens...
Pauvre Martin, pauvre misère,
Dors sous la terre, dors sous le temps!
dijous, 24 de febrer del 2011
dimarts, 22 de febrer del 2011
dimarts, 15 de febrer del 2011
Butifarres, xorissetes i fuets
Aprofitant aquest clima fred i sec que tenim a Tost, el cap de setmana passat ens vam dedicar a fer butifarres i xorissetes. Ja sabeu -suposo- que són butifarres si es mengen cuites i fresques i fuets si els deixem assecar i els mengem crus....No van matar el porc. La carn i els budells els vam comprar a l'escoxador. Veieu el procés a continuació:
dimarts, 8 de febrer del 2011
El Baldalqui de Tost exposat a Madrid
Us recordeu del nostre baldaqui? aquell que ens està custodiant el MNAC? doncs bé..està a Madrid, junt amb la seva cresteria i moltes altres joies del nostre romànic català, mentre estàn fent reformes a les sales del romànic del museu barceloní.
Potent, ara creuem fronteres... alló que nosaltres no vam saber valorar en el seu moment, es pot apreciar a la capital del país veí fins al 15 de maig (data en la que tornarà a la nostra capital)...
Més de mateix a :
http://www.lavanguardia.es/cultura/20110209/54111772056/el-romanico-invade-madrid.html
http://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/08/cultura/1297177823.html
http://www.cadenaser.com/cultura/articulo/romanico-cataluna-llega-madrid/csrcsrpor/20110208csrcsrcul_1/Tes
http://www.adn.es/local/lleida/20110208/NWS-0907-MNAC-Madrid-excepcionalmente-romanico-catalan.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)