Aquesta informació ens l'ha cedit molt amablement l'associació ecologista IPCENA, a qui donem les gràcies.
A la Vall de Tost, on s’està tramitant la petició d’investigació minera, existeixen espècies gipsòfiles úniques que estan protegides per la Comunitat Europea, concretament per la Directiva 97/62/CE, d’hàbitats, éssent aquesta vessant de la muntanya de tost un hàbitat d’interès comunitari prioritari, gipsòfil, per la seva singularitat dins la unió europea i la seva representativitat en aquest territori. Aquest hàbitat, per la seva catalogació com hàbitat d’interès prioritari, mereix una especial protecció i atenció per part de l’administració, en tant que la Unió Europea determina explícitament la seva necessitat de protecció.
D’altra banda, el Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran (PTPAPA), aprovat definitivament en data 25 de juliol de 2006 pel el Govern de Catalunya, ha protegit tota la conca del riu Tost com a espai obert “de protecció especial”: El Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran crea una xarxa de sòl no urbanitzable de protecció especial que té com a objecte la connectivitat territorial i ecològica entre els espais naturals protegits a nivell nacional (PEIN i Xarxa Natura 2000) i que inclou, d’una banda, els espais de major valor natural a nivell comarcal i regional i, de l’altra, els connectors territorials i ecològics necessaris per acabar d’assegurar la connexió i continuïtat territorial del conjunt de la xarxa.
La selecció dels espais naturals de valor comarcal o regional de l’Alt Pirineu i Aran s’ha fet a
partir de:
• Els seus valors naturals i/o físics intrínsecs.
• El seu potencial natural com a espai a restaurar.
• El seu caràcter d’amortiment d’espais naturals ja existents (franja tampó).
• La seva funció de connexió ecològica entre dos o més espais naturals.
En tot cas, hi ha espais que tenen valor pel seu interès ecològic intrínsec i n’hi ha d’altres que a més tenen valor de connector entre espais naturals. Trobem que la conca del riu Tost acumula aquestes dues virtuts, i el Pla cita textualment:
20C*. Conca del riu de Tost. Connector fluvial entre el Segre i el Cadí amb diversos hàbitats
d’interès comunitari prioritari entre els quals una extensa verneda.
Interès regional.
Com a element important volem destacar que el propi Pla reconeix que per tal de seleccionar aquests espais “s’ha considerat, també, l’existència de factors pertorbadors com les infraestructures linears o les activitats extractives”: és a dir, que una activitat extractiva és un factor limitant per poder donar aquesta categoria a un sòl en concret. Com a exemple tenim al mapa 1 l’activitat àrids la Vansa, que ha condicionat que tota una àrea al nord d’aquesta indústria no sigui catalogada com a sòl de protecció especial a l’espera que sigui una futura ampliació seva.
Segons l’ACORD GOV/78/2006, de 25 de juliol, pel qual s’aprova definitivament el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran i n’estableix la vinculació a les normes d’ordenació territorial, es cita:
Article 2.6
Sòl de protecció especial: regulació
1. El sòl de protecció especial haurà de mantenir la condició d’espai no urbanitzat, i amb
aquesta finalitat serà classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal, llevat que convingués incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic, que poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent. En els sòls de protecció especial determinats pel Pla s’hi aplicarà el règim que estableix aquest article.
2. En relació amb les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l’emparadels apartats 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), s’entendrà que el sòl de protecció especial està sotmès a un règim especial de protecció al qual fa referència l’apartat 5 de l’esmentat article, i que seran incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial. Els plànols distingeixen, dins del sòl de protecció especial, aquell que es protegeix principalment pel seu interès natural i ecològic –en el qual l’ús agrícola i ramader sovint juga un paper rellevant a preservar– i aquell que ho és principalment pel seu elevat valor agrícola productiu.
Vista de la casa gran de la Bastida, Cal SOLÉ, des de Castellar de Tost
.jpg)
.jpg)
