Torà de Tost (2)

Una de les localitats de Tost amb més encant és, sense cap dubte, Torà de Tost. Aquest poblet, situat a banda del Monsec de Tost a uns 1000 metres d’alçada es troba al pas entre Tost i Sauvanyà i ha estat un indret rural, sense aïgua fàcil ni llum, fins fa quatre anys que es va electrificar i es va concentrar l’aïgua en una bassa que absateix la vintena de cases que avui hi tenen habitables.

Creiem que una de les cases més antigues és Lo Plació, que ja s’esmenta al document de consagració de Sant Marti (1047) literalment: “Jo Sendred de Torà, dono una terra...que afronta amb la terra del difunt Plació...d’una altra amb la terra del difunt Singifret..d’una altra amb la dels fills de l’Altemir....pel bé de la meva ànima.”
També trobem que Cal Roca dóna una vinya que hi ha al puig afrontada amb la roca, però no estem segurs que es correspongui amb l’actual casa. El que sembla segur és que Lo Plació, que ja no existeix en un cens de 1790, havia estat una fortificació o torre de vigilàcia (de fet per la seva posició dalt del turó bé podria ser) de defensa contra els sarraïns.

Tot el poble està distribuit d’una forma desigual, aprofitant la roca i els clars que hi ha deixat la muntanya pedrosa. No hi una plaça de la vila ni un centre com a tal perquè l’espai ha estat aprofitat pel pas dels carros, la gent i els estris.

De fet, l’esglèsia de la Mare de Dèu de l’Esperança està construïda en un trocet que deuria quedar mort i el tipic cementiri que tots els temples de l’época tenen a banda dreta del mur, està situat en un altre lloc del poble. Ens han explicat que els difunts de Torà s’enterraven a Tost perquè no hi tenien cementiri però que, una vegada, baixant una caixa a enterrar a Tost, una trapuçada va fer que un mort matés a un viu i va ser llavors que es van plantejar tenir un cementiri propi.

Les cases en peu -si no ens en deixem cap- són : Cal Teixidó, Cal Jep, Cal Gravet, Cal Pobladó, Cal Plació, Cal Masover, Cal Roqueta, Cal Roca, Cal Vilarrubla, Cal Conill, Cal Canonge, Cal Fuster, Cal Piteu, Cal Sabater, Cal Gruel i, de cami a Sauvanyà, Cal Felip. De nova construcció, però preservant l’estil de pedra original, tenim Cal Juanito i Cal la Isabel.
L’any 1924 es construí l’Estudi que va ser l’escola de Torà fins l’any 1960 (¿). El primer mestre que la va habitar va ser l'escriptor Miquel Bosch i Jover, que va escriure sobre Torà i el seu folcklore i al qual debem moltes aclaracions a la nostra investigació constant.

Res en sabem de moment -si cap dels lectors hi té res a dir que ho faci- de cases que en tenim documentació de 1850 i que són: Cal Miquel, Cal Lluch, Cal Casanoves, Cal Colom, Cal Peguera, Ca la Beneta i Ca la Sisqueta.

Els veïns de Torà continuen cel-lebrant la Festa Major de Torà cada Setembre. Estarem pendents d’aquest esdeveniment.

El tampó de l'antic ajuntament de Tost (2)

En aquest manuscrit de 1897 s'hi veu estampat una altra versió del segell de Tost també ben curiosa "Pueblo de Tost". El document ens l'ha cedit molt amablement la Sra. Balletbó a qui donem les gràcies. El texte és també peculiar.

El tampó de l'antic ajuntament de Tost

Mireu el que ha caigut a les nostres mans: el segell de l'antic Ajuntament de TOST! Sembla que la flor que fa d'emblema sigui la floreta morada de Torà: algú la coneix? seria així també l'escut?

Sant Esteve de Sauvanyà

Dediquem aquest article a la nostra amiga Cle de Sauvanyà.

L’esglèsia de Sant Esteve de Sauvanyà , també coneguda com St Esteve de Selvanyà, és una esglèsia romànica d’una sola nau, coberta amb volta de canó i acabada amb abcis semicircular, que ja figura en una donació que fa el bisbe Sala a l’any 982, per tant sabem que és anterior a aquesta data, poter del segle IX (¿). Destaca l’enorme contrafort a ponent que tapa una finestra en forma de creu i desplaça la porta, adovellada, cap a un costat. A l’altre costat, també s’hi troba un gran contrafort que juntament amb l’anterior, es deurien construir quan es va modificar cap al 1200 (?) i en algún moment es dubtà sobre la seva estabilitat. Aquestes dues enormes estructures poc comunns (sobretot per a la seva col-locació aleatòria) han estat les responsables de la seva preservació fins avui.

El campanar, també a ponent, és similar al de de St. Martí, amb espadanya de dos ulls, però més arrodonit. Protegit per una paret lateral del temple, i com ja es veu a Tost, a Fontelles i a Nabiners, es troba el petit cementiri de Sauvanyà.

L’interior és molt humild, amb pintures fresques sobre guix de baixa calitat que evoquen a l’altar una finestra a la natura, protegida amb cortines pintades. El seu estat és molt precari.
Aquesta esglèsia està protegida segons BCIL (Bé Comarcal d’Interés Local) acordat pel Consell Comarcal a l’Octubre de 2003. Malauradament nosaltres no hem vist cap signe d’aquesta protecció.

Exterior amb entrada principal, Les tres fotografies de color són Jordi Borrut Mundó i es van pendre fa pocs dies.

Fotografia presa per J.Tous, Arxiu Gabin, l'Octubre de 1965. Com es pot observar en aquella data encara hi vivia gent a Sauvanyà.

El Cens Electoral de Tost al 1932

Curiós document aquest que publiquem avui que relaciona 255 individus amb dret de sufragi dins de l'antic municipi de Tost, l'any 1932. Si suposem que hi havia una cinquantena de nens (?), la població total aquell any seria d'uns 300. Tot i que la majoria són pagesos, hi han mestres, capellans, miners, forners, pastors, paleta i carter. A veure si hi ha algún lector del blog que identifiqui als seus avantpassats...!

L'éxode cap a l'Argentina

Hem parlat alguna vegada de qué va portar a Tost a la despoblació pràcticament absoluta. Les difícils condicions del clima, l’orografia, la manca d’aigua, els accessos impossibles, la vida desprotegida i dura del pagès...tot plegat era ben diferent de cóm és ara. Hi ha però un éxode que val la pena mencionar com a dada significativa i part important de l’història de Tost: l’emigració a les Amèriques.

A principis del s. XX, a Tost hi vivien 369 habitants a 135 cases ( Bastida: 24 habitants, Castellar: 16 h, Hostalets: 44, Montan: 123, Sauvanyà: 22, Torà: 57, Tost: 58 i disseminats: 25) segons l' Enciclopèdia Espasa, Cens 1910. Dels catalans que havien marxat buscant fortuna ja se’n parlava des de feia trenta anys. La crisi de primers de segle era aterridora i a les zones rurals, la sentida es multiplicava per deu.

Els primers valents, fruit de la necessitat i la precarietat, i animats per la promesa d’una vida més rica i més fàcil, ja van fugir de Tost cap al 1910. Una segona tongada la van protagonitzar gent de la vall que ens són propers i que avui encara ens alimenten amb un contacte més o menys llunyà, al 1930, i la tercera desbandada la va provocar l’identitat republicana davant la guerra civil al 1939.

L’Argentina, pais que avui aplanyem per la seva situació economico-social dificil, era el somni d’una gent que no tenia res més que la terra i les seves mans: eren en gran part analfabets. I els argentins ens van acollir amb els braços oberts i els van donar feina i recolzament. Recordem a la gent de cal Tinet (Castellar), cal Puy (La Bastida), cal Taberner (Tost), cal Bissarro (Tost).... i molts altres que van emigrar cap a les amèriques en poc menys de trenta anys (més de cent persones al menys).

Pere Calvet (Tost) i Maria Ponsà (Lavansa)

Antonio Pubill Arnau (Cal Taberner de Tost) i Elvira Calvet Fité amb els fills Rosa i Joan

Ignasi Calvet i Verònica Sabattini (Cal Puy de la Bastida de Tost)

Crònica de la trobada TOTS x TOST (3)

Aquesta és l'aportació d'en Jaume i de l'Uri: el comentari vindrà després..

Crònica de la trobada TOTS x TOST (2)

Aquest és el recull fotogràfic de l' Irma i en "Didac"---------------------

L'hora de dinar

Aquests són els que millor s'ho van passar

La colla en ple

La zona d'acampada

El sopar a "La LLar de Foc" d'Adrall

Crònica de la trobada TOTS x TOST (1)

Aquesta és una primera crònica de la trobada. Us convido a tots els que vau ser-hi a enviar-nos la vostra – més divertida que aquesta, segur – i les vostres fotografies també...

TOST va despertar plujòs i fred el dissabte 11. Els que estàven acampats a Lo Serradal no pensaven que l’aigua els donés respir, però cap a les 10. 15 hores es va començar a obrir el cel i van ser capaços de sortir de les tendes.

Els primers en arribar al pont del riu Tost, van ser el membres de la familia Pubill-Bruña, que encara que no ens acompanyessin durant tot el dia, els vam agraïr la seva habitual puntualitat. De seguida, van treure el cap els de Manresa, liderats pel Tonet, de vuitanta vuit anys i fill de Cal Taberner de Tost i la Montserrat de Castellar de Tost, amb els seus simpàtics fills la Montse i l’Ignasi. Quasi al mateix moment, en Josep Maria Colell de Montan de Tost, ens feia l’honor de representar als membres dels 24 hereus de confiança (Sant Germé), amb el que vam poder compartir opinions i desitjos per a la vall.

Ja amb tots els membres del campament al pont, la familia Guitart-Pubill de Castellar de Tost, encapçalats per la iaia Carmeta (germana del Tonet) i una bona colla de fills i nets-trapella es juntaven amb la familia Mazza-Pubill que arribava de Barcelona. La familia Miranda de Torà, després d’enfangar-se no sé a quin cami amb la fragoneta taronja, van arribar per fer pinya com sempre. En Jordi Seró de Lleida, amb la seva tranquilitat, la familia Macho-Albiol, en Parreta, l’Uri, lo Llorenç, lo Bernat i la familia Perez-Pubill completaren la colla que van caminar des de Tost fins a la barraca del Serradal, per després baixar cap a la Bastida de Tost i de nou, al pont del riu. Com sempre, la familia Pubill-Monasterio, van arribar quan la caminada s’havia acabat, acompanyats per a la seva filla Carolina i una pila de gossos.

Vam dinar i vam riure, banyats per un càlid solet que s’hi va estar fins gairebé les sis, quan va engegar a ploure de nou.

Cap a dos quarts de vuit, ja tornavem a aplegar-nos a “La Llar de Foc” d’Adrall on, com no pot ser d’una altra manera, primer vam veure el partit del Barça-Recre. La Montse Ramon, d’AEDAU, havia pujat a treure el cap al mati a Tost però a la nit a casa seva, semblava que estava en la seva salsa, i el sopar va ser perfecte: uns gairebé seixanta erem. Destaquem el Juan Luis i l’Ana del Campo de Torà, la Laura Pubill i la seva simpàtica amiga, la Mònica Gabin i els seus fills, el Pons i la Lola, l’Anna i les filles del Joan, la Conxita i d’altres (perdoneu si ens deixem algú..) que no havien vingut al mati i es van ajuntar al vespre.

La nit va ser freda, humida i llarga a Tost. L’endemà dia 12, vam rebre la visita del Joan Miranda i el Vicenç (un enòleg de l’Anoia que se li ha ficat al cap tornar a criar vinyes a Tost), el Jordi Borrull i la seva entusiasta familia, la Mònica i els seus fills i la familia Pons. La Gràcia, que ja havia arribat la nit anterior, va restar fins dilluns a la tarda a Tost amb en Llorenç, en Bernat, lo Darwin i la Veleta (uns valents...!).
Estem molt contents que, a pesar de que el temps no ens acompanyés, tot anés com ho haviem desitjat.
La propera trobada la farem pel setembre o l’octubre d’aquest any, si tot va bé.