La campana de l'esglesia de la Mare de Déu de l' Esperança de Torà de Tost

Aqui a Torà, les coses van poc a poc. Així és com va haver de pujar el nostre Juan Luis al teulat de l'església per veure cóm estava la seva estructura i adonar-se'n que, també poc a poc, els teulats i les bigues estàn en bastant mal estat i amenacen un deteriorament constant.
No és això el que li passa a aquesta campana, que es va salvar de la crema dels republicans de la guerra i disfruta d'una salut de "ferro" (mai més ben dit), a jutjar per les fotos fetes pel de cal Roqueta.

A veure si trobem una via perqué no acabi de caure...

El Baldalqui de Tost exposat a Madrid

Us recordeu del nostre baldaqui? aquell que ens està custodiant el MNAC? doncs bé..està a Madrid, junt amb la seva cresteria i moltes altres joies del nostre romànic català, mentre estàn fent reformes a les sales del romànic del museu barceloní.

Potent, ara creuem fronteres... alló que nosaltres no vam saber valorar en el seu moment, es pot apreciar a la capital del país veí fins al 15 de maig (data en la que tornarà a la nostra capital)...

Més de mateix a :

http://www.lavanguardia.es/cultura/20110209/54111772056/el-romanico-invade-madrid.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/08/cultura/1297177823.html

http://www.cadenaser.com/cultura/articulo/romanico-cataluna-llega-madrid/csrcsrpor/20110208csrcsrcul_1/Tes

http://www.adn.es/local/lleida/20110208/NWS-0907-MNAC-Madrid-excepcionalmente-romanico-catalan.html

L' Església de St Joan Baptista de Castellar de Tost

De romànica res. I amb orígens romànics, doncs sembla que tampoc. Aquesta església, segons consta al document sota, es va començar a construir el 1875 arrel d'un acord escrit de col.laboració entre els habitants del poble de Castellar entre els quals hi ha representants de la majoria de les cases de llavors (cals Grau, Altimir, Tinet, Porta, Po, Xico, Joan..), i el resultat és aquest que veieu, una sola nau i un estil molt comú a la vall de Tost.
L' interior i ambientació evoca la parroquial de St. Marti. De fet, custòdia la majoria d' imatges que tenia aquesta altra i conté una rèplica del seu baldaqui.
Algú a Castellar segueix empecinat-da (eh Mercè?) en que l'església és sota d'advocació de St. Marti. Fals. Aquesta església està patronada per St. Joan Baptista, segons figura al Bisbat.

El seu estat de conservació, ja el veieu, és impecable. Els icones de les tradicions, es cregui en Déu o no, mereixen ser conservats encara que sigui per tenir un respecte als ancestres que els van desitjar construir.

Imatges de l'interior de St Marti de Tost

Penjo avui aquestes fotos que ens ha passat el Joan Huerta, tot recordant-vos que els alcaldes de Ribera d'Urgellet i Organyà van prometre l' esperada reconstrucció d' aquest icone nostre per aquest proper any.

Opus Spicatum a Sauvanyà

L' Alejandro Deulofeu ens explica en aquest document que us podeu baixar de
http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/viewFile/77743/101464 que l' Opus Spicatum, que és una tècnica utilitzada en la construcció preromànica en la quan es col-loquen les pedres en forma d' espiga, serveix per situar l'obra als voltants de l'any 850 d.C.

Bé, aquestes pedres fotografiades pel Joan la setmana passada, pertanyen a l'església de St. Esteve de Sauvanyà.

L' orientació de les esglèsies de Tost

Avui us presentem un descobriment que no sabem si és fruit de la casualitat o és un fet exprés. A mi m'havia sobtat que l'orientació de les façanes principals de moltes de les nostres esglésies no miressin cap al poble on eren ubicades però mai no li havia donat importància fins ahir.

Vam caure en que les vuit esglésies de Tost miren cap a la Parroquial de Sant Marti de Tost, fixeu-vos-hi en el mapa. Totes elles, la majoria mil-lenàries, podrien respondre a una orientació que tindria com a objectiu el rendir homenatge, o el protegir amb l'ull espiritual de la façana, a l'església mare de St. Marti de Tost.

Sant Marti, l 'icone principal de Tost, inmutable al seu protagonisme.

Mare de Dèu de l'Esperança de Torà de Tost

St. Joan Baptista (molts li diuen també St. Marti), a Castellar de Tost

St. Germé, de Montant de Tost

L' ermita de St. Genís de Torà de Tost

L' imponent església de St. Esteve de Sauvanyà

La reformada esglesieta dels Hostalets de Tost

L' església de Santa Coloma de Montant de Tost

L' ermita de St. Fruitós de Fontelles

L' Ermita de Sant Fruitós

L'Ermita de Sant Fruitós de Fontelles es pot visitar si prenem al Plà de Sant Tirs el cami que va a la Freita encara que també es pot fer a peu des de Torà de Tost. Físicament es troba a uns 350 metres de Cal Franc per sobre del cami que els separa. És del segle XI, d'estil romànic i una sola nau d'uns 40 metres als que afegim uns altres 30 aproximadament que fan de cementiri. El seu estat és força estable perquè el teulat de doble vessant ha estat reconstruït i està a estalvi de saquejadors gràcies als pins, esbarzers i roques que l'envolten. Una altra petita meravella de la nostra història..

Sant Genís de Torà de Tost

Aquesta és la vista frontal de l'esglèsia de Sant Genís de Torà.

Diu la llegenda que Sant Genís va ser escrivà i, tot i que es va dedicar a la pagesia per poder ajudar els altres, la gent el cercava per la seva prudència en donar consells.
La primera esmenta d’aquesta capella acabada de construïr al segle XII i situada entre el despoblat de Tost i Torà de Tost, ja és a l’acta de consagració de St. Martí, al 1040, on se cita textualment: “qui est ad ipsa Plana de Toran qui afrontat de I parte in terra Sancti Gennesii”.
És romànica, d’una sola nau, teulada de doble vessant i absis semicircular. La porta en arc adovellat i la finestra en forma de creu es conserven prou bé des de la seva última restauració al 1768. També marquen el seu estil d’origen les dues finestres de doble esqueixada. El seu difícil accés la manté com està, però no gosa de cap mena de protecció BCIL com St Esteve i St. Marti.

Els goigs que hem extret de “Fets, Costums i Llegendes de l’Alt Urgell” resen:

Vos veneren protector
tots els debots de Torà,
Tost, Montant i Castellar,
obtenen per vós favors
reclamant-vos de bon cor
que els socorreu d’improvís,
Els Hostalets i la Bastida
vos tenen per advocat
quan de Febres atacats
tenen molesta sa vida
I en pena tant sentida
els doneu remei feliç
Siau nostre advocat
Gloriós màrtir St Genís.

Sant Pere de Sauvanyà

Aquesta capella que creiem va ser construïda als voltants del 1700 (?), sabem que està sota l'advocació de St. Pere perqué a l'any 1869 el Príncep d'Urgell va concedir penitència a qui orés un "PareNostre" davant la seva imatge, segons la web dels Betriu. Ja deuria ser una bona "rentada d'esperit" al pecador que es fotés la caminata en aquells anys fins a la finca de Cal Giró - més enllà de Sauvanyà, tocant al Coll de Creus - on es troba físicament aquesta esglesieta. L'imatge de St Pere, no en tenim idea d'on és.

Sant Antoni de Pàdua dels Hostalets

Poc en sabem d'aquesta esglèsia (1752?) dels Hostalets de Tost on tantes misses del gall hem celebrat. Alguns la recordem com era abans d'aquesta reconstrucció que s'hi ha fet fa uns quinze anys...llavors era freda, fosca, humida, intimidatòria.. Hi entravem en silenci, pelats de fred, mig adormits....avui convida a entrar-hi: és senzilla, coqueta i més lluminosa que abans. La seva estructura amb una sola nau, recorda l'estil de les esglèsies de Torà, Castellar i Montant.

Sant Marti de Tost (10) - L' icone més important

Una fotografia pèsima, és veritat, però el contingut és el que compta. Veieu aqui l'imatge de Sant Marti i la més important de la que havia estat aquesta parròquia de Sant Marti de Tost. No direm on és al igual que altres coses que havien estat o saquejades o protegides d'aquesta esglèsia - i que per cert es troba en perfecte estat de revista i a estalvi. Felicitats als protectors de l'història de Tost!

Sant Marti de Tost (9) - Els goigs de la Parròquia

Ens agradaria saber quina tonada tindrien aquests goigs que publica en Joan Bellmunt en el llibre "Fets, Costums i Llegendes" (Alt Urgell), dedicats a Sant Germá (o Germé o Germain) i que cita a la novena estrofa o vers:

".....De molta gent visitat

sou de Tost en la muntanya

que tant gran tresor entranya

pel noble i el necessitat...."

Sant Joan Baptista de Castellar - Fe d'errades

Sentim haver confós els interiors de les esglèsies de la Mare de Dèu de l'Esperança de Torà de Tost, a qui corresponien les imatges publicades en l'entrada anterior i que hem eliminat, i l'interior de Sant Joan de Castellar. Intentarem ser més cuidadosos.

Sant Joan Baptista de Castellar de Tost

Tot i que els habitants de Castellar de Tost, s'empecinin a dir que aquesta esglèsia està dedicada a Sant Martí ( o a St. Ponç, aquesta també l'hem sentit), tenim documents que ens diuen que és l'esglèsia de Sant Joan Baptista i que es va construïr als voltants de l'any 1700 (?). I encara que la toçuda familia Guitart vingui cel-lebrant la Festa Major de Castellar de Tost el darrer cap de setmana de Juliol, el seu patró marcaria que l'haurien de festejar per la revetlla de St. Joan. L'altre dia i per casualitat, ens van dir que, efectivament, aquesta data l'havien canviat per raons "agropecuàries"...no deuria anar massa bé al Juny i la varen passar al Juliol...Bé: tant se val..la questió és que es tirin la festa sigui quan sigui...

Sant Marti de Tost (8) - La cresteria del baldaqui

Durant el mesos d’Abril i Març hem anat resumint parts d’un fabulòs catàleg que el Museu Episcopal de Vic va editar per conmemorar una exposició conjunta amb el MNC, dedicada al baldaquí de Tost, cel-lebrada l’any passat i titul-lada “El Cel Pintat: el Baldaquí de Tost”.

Extractat també d’aquest mateix document, avui parlem de la cresteria que guarnia la part alta del baldaquí i que estava muntada com us ensenyem en aquest dibuix de Jordi Ballonga.

La cresteria és una peça de mitjans del segle XIII, realizada en fusta de pi roig (molt comú a la zona) i policromada al tremp. Representa el Sant Sopar en onze arcs on hi figuren Jesús i els apòstols (encara que Sant Joan és amb Jesús i Judas és davant de Sant Pere).

Com les altres peces del baldaqui i les reliquies, van ingressar al MEV al 1917.