Cal Porta

La Roser Bossa va néixer a un rebost que Cal Grau de Castellar de Tost tenia davant la seva casa al 1931. No va néixer a Cal Porta perquè la bisabuela Maria Serdà no es duia bé amb la seva jove, l' Antònia Bullich, casada amb en Joan Torà de cal Porta, i aquest últim va decidir deixar la casa fins que la vella cascarràbies els deixés la casa lliure...

A la foto els oncles de la besàvia de la Roser (1820) - Mireu la barretina d'ell i les mans d'ella...

Cal Porta era la segona casa que es trobava al entrar a Castellar de Tost pel cami antic. És petita, de dues plantes i avui s'utilitza com a paller, corral i magatzem d'estris de camp. Els darrers habitants d'aquesta casa eren les tres generacions precedents a la Roser Bossa. Tenien 3 ó 4 vaques, porcs, gallines i conills. Els pollastres els anaven a vendre a la Seu. També munyien i per baixar la llet als Hostalets de Tost, es turnaven amb Ca l'Altimir, Cal Grau i Cal Po per transportar la de tots una semana cadascún. També conreaven blat que potaven a Organyà on el bescanviaven per pà (1 jornal de terra = 1 sac de blat = 20 pans). També tenien un petit hort i alguna vinya. La Roser Bossa encara recorda com al 1940 es va construir l'estudi de Castellar, perquè abans de que estigués fet, ella havia d'anar a estudi als Hostalets ó a Tost (segons el mestre).

Roser Bossa i Josep Torà (besavis de la Roser) al 1865

Antònia Bullich i la seva filleta Juanita Torà al 1890

En Josep Sala (el marit de la Roser) a Organyà al 1937 quan tenia 5 anys

Tost des de l'ull d'en Josep

El cens de Pascual Madoz - Any 1850 (2)

Ens referim un altre cop a aquesta obra descomunal realitzada per Pascual Madoz entre 1845 i 1850 de la qual vam extraure fa uns dies la nota del poble de Tost i avui ens complau afegir-hi els pobles de Montant de Tost, Torà de Tost i Castellar de Tost al 1850. La fotografia està copiada de "Catalunya a Munt i a Vall" del Joan Oliva presa l'any 1995 a Torà de Tost.

Cal Joan de Castellar de Tost

Cal Joan de Castellar de Tost culmina el punt més alt d'aquesta població i està assentada, amb quasi amb tota seguretat, al ciments de l'antic Castell de Castellar de Tost.

Ens remuntem al 1840 quan Marti Arnau i la seva muller ?? Serradella l'habitaven amb els seus tres fills Jaume, Maria i Teresa. L'hereu, en Jaume Arnau Serradella va continuar en aquesta casa amb Maria Freixes amb qui va tenir tenir cinc fills: Joan, Consuelo, Ramon, Josep i Antònia.

El 1962 el quart fill, en Josep (el Pepito) es casa amb Angelina Vilarrubla (els pares eren de Cal Cunilleres de la Bastida de Tost) i cuiden els padrins fins que marxen cap a Andorra i més tard cap a Adrall.

La casa és comprada pel Salvador Guitart de Cal Grau que acaba venent-la a una de les poques persones que avui viu a Tost: la Mercè Gallart, la baronesa (la gent del poble li diu així potser per la seva evident classe...).

La Mercè ha conservat la casa pràcticament tal i com era antigament i s'ha cuidat de tot detall per gaudir-ne preservant-ne la forma original. Una autèntica meravella...!

El vell Puy

El vell Puy va néixer a La Vansa al 1844. Es deia Pere Calvet Ribó i es va casar amb la Rosa Fité Casanova, pubilla de Cal Puy dels Masos de la Bastida de Tost i filla de Martí Fité (un dels originals 24 hereus de confiança). El vell Puy va tenir 7 fills amb la Rosa, la majoria dels quals van marxar cap a l’Argentina als anys 30. Una de les filles del Martí i la Rosa, la Maria Calvet, es casà amb l’Ignasi Pubill Arnau de Cal Taberner de Tost i van acabar traslladant-se a la Palanca de Noves. Quan la Rosa, ja gran, es va quedar cega, els dos avis van sentir la necessitat d’ajut i abandonaren Cal Puy per anarse’n a viure a la Palanca amb la seva filla, que ja tenia fills i nets, on estarien més ben cuidats. Malauradament, la Rosa va morir aviat i el vell Puy encara va remenar per la Palanca fins que hi va morir als 99 anys.

El vell Puy era tot un personatge. Alt, corpulent, decidit i bon xerrador, tenia un sentit de l’humor molt fi i el va conservar fins al final.

Tenia també un caràcter massa fort a vegades. El Tonet ens explica que una tarda de diumenge va arribar a la Palanca el Ton de cal Canyeta de la Bastida de Tost. Venia a jugar a la brisca com cada diumenge, però aquell dia anava una mica trompa. Com que ja anava calent, va continuar bebent fins que la Maria li va dir que lo li servia cap més copa i, com estava tant pesat, el vell Puy i el seu fill Ignasi, van decidir tancar l’Hostal i anar a dormir.

El Ton de cal Canyeta no volia marxar, així que el vell Puy, després insistir que marxés, el va agafar pel coll i el va arrastrar cap a la porta de sortida. En aquell moment el Ton es va desmaiar de la papa que portava i va caure entre la porta d’entrada i la contraporta de fusta que havíen de tancar. Sense persar-s’ho dos cops, el vell Puy el va empényer a puntades de peu i el va deixar al mig de la carretera cridant: “-Mala riera de Dèu us matés!”-.

“-Si el matarà un carro que passi, padri...”-va dir el Maties que s’ho mirava espantat. “-A dormir tothom: si no sap beure que no begui !!-“ i allí el van deixar estomacat.

Per sort, en aquell temps, per la Palanca passaven pocs carros o cotxes, així que l’endemà al mati, quan l’Ignasi sortia a pasturar les ovelles, el Ton s’aixecava ressacós cami de St. Pere Codinet, on l’esperava la familia.

A la foto: (a darrere, de peu, d'esquerra a dreta): El Tonet i la Carmeta Pubill, la Pepeta Llach i el Maties Pubill (davant, asseguts, d'esquerra a dreta): La Maria Calvet, el Pepito Pubill (nen), el Pere Calvet (el vell Puy) amb l'Àngel Pubill (nen) als braços, l'Ignasi Pubill Arnau i l'Ignasi Pubill Llach (nen).

Els aixecaments de Tost i de Castellar de Tost

Trobeu aqui uns aixecaments dels pobles i camins de Tost i Castellar de Tost realitzats pel Josep Azuara, un estudiant de 5è curs d'arquitectura que està fent un treball de recerca molt interessant a la nostra vall, concretament en aquests dos pobles, i s'està patejant tots els camins antics com no ho han fet molts de nosaltres en molt temps...

Un 10 pels nostres batlles

Hem de felicitar als nostres batlles per estar en contra d'aquesta ampliació que no porta res de bó a les nostres terres. Potser hauríem de començar a pensar a gastar aquests diners en fer una xarxa ferroviària com a tots els països avançats europeus que tenen una pila de muntanyes. A Suïssa, per exemple, totes les poblacions es comuniquen en tren. Aquesta és una idea que no és nova, però és clar, és més fàcil abordar l'aire i sobretot és més fàcil pensar que el nostre pais veï, Andorra, se'n pot beneficiar, però no pas nosaltres.

El cens de Pascual Madoz - Any 1850

Pascual Madoz (1806-1870) va ser un advocat i polític espanyol que va dedicar setze anys a completar un document estadístic, del qual avui hem extret la nota que correspon a Tost.

Es tracta del "Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de ESPAÑA y sus posesiones de Ultramar" (rimbombant el títol), realitzat entre 1834 i 1850, any en que es va publicar, i que podeu trobar al Google fàcilment a l'apartat de "Llibres".

A aquest personatge debem possiblement la desamortització que va sufrir Tost a partir de l'any 1855 quan ell era ministre d'hisenda, on totes les terres que estaven a "mans mortes" i que pertanyien al comú, a l'estat o a l'església, es posaven a la venda per a poder crear riquesa "para el estado español". Estem segurs que la llei de Madoz va ser la responsable de que la gent de Tost s'unís per crear el famós document de l'Associació dels 24 hereus de confiança per al qual les terres que estaven en mans mortes, però que eren usades per la gent de Tost per pasturar el bestiar, per conrrear i per fer llenya, no es poguessin vendre a tercers i, per tant, no es poguessin perdre els beneficis que d'elles se'n treia. Però aquest és un tema del que parlarem més endavant.

De moment, aqui teniu l'extracte del renombrat diccionari, que correspont a Tost. Hem publicat també la llista dels acrònims perquè la pugueu llegir.

3ª Trobada Tots x Tost, 20 de Febrer 2010, Àger

Donat de les condicions ambientals de l'época i la diversitat de situacions de tots nosaltres, estem organitzant la nostra 3ª Trobada TOTSXTOST a Àger el proper 20 de Febrer.

- I perquè a Àger? - us preguntareu. Doncs fàcil: a Àger hi tenim part de la història del nostre personatge més important: l' Arnau Mir de Tost i també hi tenim a l'historiador que creiem que més coses ens pot explicar sobre ell: en Francesc Fité, professor de l'Universitat de Lleida i un dels co-responsables de la recerca de les despulles d' Arnau Mir a l'esglèsia de Sant Vicenç d'Àger.

És una trobada cultural: aquest cop, no sortirem a pujar les muntanyes ni treurem les bicicletes. Aquest cop, tant sols escoltarem el que en Francesc ens vulgui explicar sobre el que va fer l'Arnau Mir i visitarem amb ell, allò que ens vulgui ensenyar d'Àger.

Cal que ens confirmeu l'assistència a salvem.tost@gmail.com si voleu que organitzem ademés el dinar i altres activitats no relacionades que poden ser interessants a Àger. Animeu-vos!

El forat dels Tres Ponts

Dos gravats d' Alexandre de Laborde extrets de "Viatge Pintoresc i Històric del Principat" (1850?) on podem observar la pinta que tindria el pas dels Tres Ponts des d'un punt de vista molt detallat.

Cantera de Comacsa: A Castellar diuen PROU! (3)

- Foto de Gerard Eroles (Zenutrio) -

Calendari de les festes de Tost 2010

Aquest és el calendari oficial de les festes de la nostra vall i rodalies perquè us ho marqueu si voleu, que hem trobat a http://noticias.juridicas.com/base_datos/CCAA/ca-o511-2009-tre.html .

Oficials a Ribera d'Urgellet:

- Adrall, 2 de febrer i 5 de juliol
- Arfa, 19 de març i 24 de maig
- Castellar de Tost, 19 de març i 11 de novembre
- Montant de Tost, 17 de maig i 31 de desembre
- La Parròquia d'Hortó, 13 de setembre i 30 de novembre
- El Pla de Sant Tirs, 28 de gener i 9 d' agost
- Torà de Tost, 25 d' agost i 18 de desembre

Extraoficials:

- Tost, 11 de maig i 11 de novembre

Tost: el poble perdut?

Sort en tenim de l'Institut Cartogràfic de Catalunya que guarda, com un tresor, alló que sabem, alló que algún dels nostres recorden perquè els ho han explicat i, en definitiva, alló que ens empecinem a demostrar: que Tost és un dels pobles més antics de Catalunya, que Tost ha estat pas de moltes civilitzacions diverses i que no hem deixar caure el poc que ens queda.

A aquells que ho coneixeu: fixeu-vos per ón passa l'antic cami de Tost... Any: 1780? 1800?

El castell de Castellar de Tost

Fotomuntatge de Josep Azuara i Natàlia Rey.

El castell de Castellar de Tost era una antiga fortalesa que culminava amb la torre de vigilància que encara existeix i era un dels extrems de la muralla que bordejava la població, de la qual encara se'n troben restes. Consta que l'any 1086 Guidenel i els seus fills donaren a Santa Maria de la Seu un alou que tenien: "en apendicio Sancti Martini en locum prenominatum Kastellari, en terminum Castri Tostensi" i va ser finalment empenyorat al bisbe de la Seu, com altres castells dels senyors de Tost, per Arnau Mir de Pallars Jussà (descendent d'Arnau Mir de Tost), al 1150.

La torre que clarament veiem en aquesta fotografia de 1941, cedida per Roser Brossa de cal Porta, mostra una construcció milenària de pedra calissa i forma poligonal que, si seguim la forma de la muralla, fan pensar que cal Joan va ser part d'aquesta fortalesa que vigilava al castell de Tost.

La gent de Castellar de Tost, encara recorda l' última familia que va habitar aquesta construcció històrica (parlem de la torre): ells l'anomenen cal Muxó.

En Joan Cortina (?) a la foto, va tenir quatre fills amb la Pilar: Enric, Elvira, Carme i Juanito. La Pilar, quan havia d'arribar un nen, feia de comadrona. El darrer dels fills, que no estava massa bé, va viure amb els seus pares fins que van morir. Els germans li van buscar un centre especial al 1946, moment en que aquesta casa va quedar deshabitada.

Quan la baronesa Mercè, la dona que avui viu a cal Joan, va fer les reformes de la casa que linda amb el castell al 1985, va acabar de separar la torre de vigilància de la seva casa, per poder fer una mica de mirador. En aquell moment només hi quedaven quatre pedres. Ella creu que les finestretes de cal Joan que miren al poble de Tost tenen forma conal (escletja per fora-repisa per dins), per poder facilitar la defensa del castell i que la seva casa era la part principal del castell original que algún dia, per necessitat, es convertí en casa pairal.

La Font dels Escanamars

Tost, 19 de junio de 1932

Querido tio Jayme:
Espero que la tieta y los primos estén bien al recibir esta carta. Nosotros todos estamos bien de salud, también la padrina aunque cada dia que pasa ve menos. La semana pasada parió la vaca y tiene un vedello que es muy tozudo.
Ya hemos terminado las clases de este año y mi maestro dice que lo hago muy bien. Ayer fuimos de excursión a la fuente de los escanamas y nos llevamos la comida y todo. También bajaron mis dos amiguitas de Castellas porque estaban cerca. Me gustó mucho porque no habia estado nunca. Era un prado grande que se llega después de un camino muy estrecho que viene de Cal Rita (?) y la fuente está debajo de unos árboles muy fresquitos, al lado de otro rio que no es el que baja de Tost. El agua estaba muy buena y después hemos limpiado los platos en la misma fuente que tiene un com (¿) de piedras para lavar también la ropa. Me lo he pasado muy bien pero se me ha roto un poco el vestido y me han picado mucho los mosquitos.
La mama dice que si no me caso pronto me mandará contigo a Buenos Aires. A mi me gustaría ir pero no sé.
Bueno ya me despido de parte de tu neboda Maria. Dale muchos recuerdos a la tia y a los primos.

La Maria, que per cert, mai no va enviar aquesta carta perqué la tenim nosaltres, parla de la Font dels Escanamars, un lloc que la gent de Tost anava d’ excurssió cada Primavera com molts altres llocs que ells consideraven que estaven bé per passar-hi el dia. La font encara existex i es troba sota el poble de Castellar de Tost. Encara es pot veure l'antic cami -molt emboscat- del que parla i també el torrent que passa pel costat de la font.

A la foto del 1941, veiem una altra excurssió on reconeixem al Salvador Guitart, el seu pare, la Carmeta Pubill i el Nasiet. Darrere del Nasiet tenim la padrina de Cal Puy, vestida de negre. Tots ells fan probablement un picnic similar al que va fer la Maria, que no sabem qui era ni si finalment se'n va anar cap a l' Argentina a buscar marit.

L' Aeròdrom de Ribera d'Urgellet

Ja ho hem manifestat en algunes ocasions: una cosa és un aeròdrom local i petit i una altra molt diferent un aeroport en tota regla. Des d'aqui ens volem solidaritzar amb l' Associació en Defensa de l'Alt Urgell i els Ajuntaments de Ribera d'Urgellet i Montferrer perquè l' aeròdrom planejat a Adrall resti com està planejat avui i prou. Veieu notícia http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=95933&seccio=Comarcas&fecha=2010-01-08&sortida=03:00:00

Els Badia de Sauvanyà

En Josep Badia i Serra de Barcelona ens envia aquesta fotografia de la seua familia de Sauvanyà demanant-nos informació. La còpia que també ens fa arribar de la partida de naixement del seu pare Ramón Badia Codina, nat a Sauvanyà el 26 de novembre de 1906 i fill de Ramon i Maria, ens fan creure que fossin d'alguna casa d'aquesta localitat. Malauradament, no hem sabut trobar-li la conexió. Sabem també que en Ramon Badia tenia un germà flequer que es deia Joan.

Faig una crida des d'aqui per veure si algú ens sap dir alguna cosa mentre continuem mirant papers antics per localitzar-lo.

Cartell de l'estudi de Tost

Amb cartells com aquest, que pertany a l'escola de Tost, la canalla de la zona aprenia a llegir, escriure i comprendre l'ortografia i la gramàtica castellanes. Part del material didàctic que pertanyia a l'estudi de Tost i que Valentin Tàpia té inventariat en un meticulós document publicat en aquest bloc, quan l'escola de Tost va tancar per sempre, al 1939, se'n va anar cap a l'escola de Torà de Tost, on encara hi havia activitat docent. Allà és on hem trobat aquest explícit cartell que deuria ser un avorriment pels infants.

Neolític a Torà de Tost

Aqui teniu unes fotografies d'una destral trobada a Torà de Tost, pel Juan Luis del Campo. No és estrany en aquesta vall, com en altres punts del Pirineu, topar-se amb vestigis de vida humana i animal de milers d'anys d'antiguitat, i per això estem sempre pendents del que veiem i trepitgem. Aquestes armes o eines, és curiós que, en la mateixa época, a diferents punts on se'n troben, sempre estàn fetes del mateix tipus de pedra.

El riu roig de Tost

El riu de Tost que atravessa tota la vall des del Coll de Creus fins a desaparèixer al Segre a l'alçada dels Hostalets de Tost, baixava aquest mati ben regat pels molts torrents que l'alimenten al seu pas. Aquest color que li confereix la terra de Tost, es fa encara mes intens a mida que t'endinses en l'obaga...pocs cops l'any tenim aquesta quantitat d'aigua gelada i neta...

Els voltors ahir

Aquesta au rapinyaire i carronyaire, capaç de medir més d'un metre en vertical i dos metres i mig amb les ales en vol, tot i que ja ho sabem que és molt comú arreu, ens va impressionar ahir per la pau que respiraven prop de la Bastida de Tost. Tipes, amb el pap ben ple: ho dic perquè gairebé m'hi vaig poder acostar a tres metres amb la merda de càmera que portava...i elles ben panxes, guaitant-me, sense inmutar-se...alli s'estaven, com només per mi.Aquesta foto, naturalment, no la vaig fer jo (ja m'agradaria). És d'un tal Angel Rollón i la hi he robat de la xarxa. No m'hi he pogut estar perquè, tot i que he vist aquesta volada mil cops, no la he pogut caçar amb el meu traste fotogràfic.

I aqui la teniu: ben quieta, esperant - segur - a que jo em fotés de cap pel penyat (bocata en una mà, càmera en l'altra...)
I aquests són alguns que van arribar més tard i també volien sortir a la foto...són impressionants..no em cansaria mai de mirar-les, encara que donin mal auguri..i una mica de por.