La Seu d'Urgell ens recolza

Després de quasi quatre anys picant totes les portes sense massa éxit, al ple de l' Ajuntament de la Seu d'Urgell  es va votar -per unanimitat- recolzar la proposta dels companys de Lo Riu Roig de demanar que la guixera de Tost no s'aprovi. A voltes, les coses obvies es veuen clares quan t' interesses a coneixer-les a fons. I com diu el meu amic Antoni: "-...fins i tot el més tonto veu que això no es pot aprovar...-". Veieu la notícia a Radio Seu: http://www.radioseu.cat/not%C3%ADcies/Medi+Ambient/La+Seu+fa+costat+a+la+plataforma+contra+la+guixera+de+Tost

No sóm els únics que ho veiem

Molts cops, quan un està tant colapsat mentalment per alguna cosa que el fa patir, no veu amb claretat la realitat.  Aquest podria ser el meu cas que porto lluitant quasi cinc anys contra aquest projecte de la guixera i, després de veure com, a pesar de tot, aconssegueix resolució favorable a l'Ogau, m'enfonso per enèssim cop.

Per això, llegir aquestes realitats publicades els darrers dies a

em diu que potser no estic tant boig en pensar que nosaltres no sóm els únics que pensem que aquest projecte provocaria una destroça que no s'hauria de permetre.

http://www.elperiodicdandorra.ad/opinio/la-finestra-oberta/19444-la-vall-de-tost.html i a http://saravilagalan.blogspot.com/2012/05/un-futur-hipotecat-per-la-vall-de-tost.html

Visió global del nostre problema des de l'óptica de "Territori"

Bastant ben acurat aquest resum de la nostra situació, publicat per l'Observatori de Projectes i debats territorials de Catalunya, on es fa una passada ben informada de tots els moviments fets fins ara, contra la guixera de Knauf. Si no el podeu llegir bé, us el podeu descarregar de http://territori.scot.cat/cat/notices/2011/10/pedrera_de_la_bastida_ribera_d_rsquo_urgellet_3008.php

Pasejant per zona de guixera

Seguint, des del poble de Tost, l'antic cami de Sauvanyà, ens hem donat una volta per la zona més allunyada de la guixera des d'on - val la pena - es disfruten unes vistes de Torà i de Castellar que són espectaculars. Aquest és el punt més llunyà de Torà: un altre dia us ensenyarem el més proper.

Aquesta és la punta des d'on vam pendre la foto anterior: un dels punts més alts d'aquesta explotació.

Per ser una zona que, segons Knauf no hi ha aigua, ja veieu el noguer cóm està: d'on la deu treure l'aigua?

El mateix diem d' aquest ametller i de la figuera de sota: cóm s'ho deuen fer per ser tant verds si no és per l'aigua subterrànea que pillen?

I aquesta ens ha fet especial gràcia perqué de raïm autòcton a Tost, ja fa temps que no s'en veu...però mira, sembla que tot vulgui demostrar que encara és allà...

Tota la zona és plena de bancals de pedra que donen fe del passat agricola d'aquesta terra...

I aqui teniu la font de Conilleres, que tampoc van trobar els de Knauf en la seva exploració per la solana de Tost...jo no sé quina exploració van fer per dir que no hi ha aigua, que només són quatre matolls i arbres joves i que no hi ha res...

I aquest pobre vidriolet, pobret: va veure oli en el moment en que es va topar amb la Violant..

Els perills de la guixera per a la salut

Directament aportat pel nostre personal sanitari de Torà de Tost (que per cert, el dissabte a la nit em van salvar la vida), us hem extractat aquests documents de Lafarge, que suposo que és competència o client de Knauf, i que podeu trobar complert a: http://www.lafargenorthamerica.com/MSDS_North_America_Spanish_-_Natural_Gypsum.pdf. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions sobre l'efecte dels pols de guix en persones, animals i plantes: aqui no ens solem inventar res.

Si l' Ajuntament vol, pot evitar que s'aprovi la Guixera

Bé, ja veieu el precedent. Amb la població en contra i l'Ajuntament també, Medi Ambient no va aprovar aquesta guixera de Toledo que volia fer l'empresa Iberplaco. Així que no defalliu: a vegades l' administració fa les coses que toquen...

Per una altra banda, a Aleas (Guadalajara) y després de 30 anys d' explotació d'una guixera a una zona protegida, es va ampliar la mina 30 anys més després d'una forta oposició veinal. Veieu la notícia a

http://www.eldecano.es/index.php?option=com_content&view=article&id=25628:ecologistas-denuncia-la-prorroga-de-la-cantera-de-yeso-de-aleas&catid=3:destacadop

Ja en tenim experiència en això: si es dona un permís a mines, les ampliacions subseqüents són automàtiques i no les para ni Déu. Ja sabem que és així com ha passat a Comacsa, on hem presentat una pila de recurssos i no hi ha hagut forma de parar-la. Per això, és bo que posem tota la carn a la graella ARA, perquè després d'aprovar, l'administració es torna sorda.

Viure al costat d'una guixera: un xollo?

Aquest article que ens passa l' Isabel parla de que les plaques de guix fabricades per Knauf a China, emanen gasos de sofre que fan malbé les coses de la casa i provoquen molèsties de salut a les persones que hi viuen prop. Més de mil afectats, diu l'article, podrien trobar-se a Florida mentre es fan investigacions sobre la corrossió i els mals olors que pateixen les cases d' una zona concreta d'aquest estat dels US. L'article es pot descarregar també de http://www.alterslaw.com/sp/press_release/25/tablera_de_yeso_de_china_ha_sido_culpado_por_problemas_en_hogares.html

Per un altra banda, també podeu llegir aquest article d'aquesta guixera argentina. La població es queixa dels problemes de salut provocats per la pols en suspensió de la mina. El podeu llegir millor a http://gpinoticias.blogspot.com/2011/04/exigen-solucion-urgente-por-planta-de.html

Tots els que parleu tant de que aquesta explotació no tindrà efectes negatius per a la població i per a la flora i la fauna, haurieu de vindre a viure aqui quan s'exploti la mina. Podriem fer un canvi de casa...

Un munt d' alternatives a la Guixera

Mentre que a l'entrada anterior, demostravem que l'afectació visual, de paisatge i de sorolls és més que evident des de La Bastida, Torà i Castellar (tot i que l'estudi de Knauf diu que "sólo viven dos familias")...avui us presentem les alternatives que Knauf tindria per extraure guix, dins del territori català, i molt més properes a Guixers, que és on es processa el mineral.

També aqui, l'estudi diu que "los yacimientos de yeso no son abundantes y la actividad solo se puede realizar en esta zona". Bé doncs, veiem el primer plànol, on els geòlegs d'Ipcena ens han marcat les zones a Catalunya on es troba aquest "preciat" mineral....ostres, que no parlem d' or!
Si Knauf triés la zona de Ponts, Sanaüja, Biosca, Torà de Biosca...es trobaria a 64 km de la zona de procés...

Si Knauf triés la zona de Súria, es trobaría a 56 km de la zona de procés...totes dues, aquesta i l'anterior, més planeres, més accessibles i més fàcils d' explotar que la muntanya pedregosa de Tost on an d'anar a més de 1000 metres d'alçada...

Però és clar, han triat la "zona fàcil" de Tost, a més de 90 km de Guixers, perquè els nostres amics 24, "propietaris" de la mumtanya, els ho han posat fàcil i barat: 30'000 Eur/any durant 30 anys (la primera fase) i no sé si revisaràn el preu en les altres dues fases...perqué Knauf diu que el recurs dóna per 90 anys...

Els més afectats per la Guixera de Knauf

La Bastida de Tost, en plena guixera.

Hem al.legat a l' OGAU avui contra la GUIXERA

Aquest mati, aquesta plataforma ha presentat al.legació en la que han participat 263 persones, moltes d'elles aportant els seus coneixements particulars i de la vall de Tost. Intentaré resumir, encara que no és fàcil, perquè hem estat analitzant el projecte d'impacte ambiental presentat per KNAUF a l'OGAU-Lleida, on hem trobat tantes i tantes imprecisions i minimitzacions de que aquest impacte és SEVER en quasi tots els punts següents, tot i que l'empresa els ha qualificat com a impactes compatibles i/o moderats: 1.- Impacte Atmosfèric: El impacte del pols el patirà La Bastida de Tost, Tost, Torà de Tost i els masos de Tost i la C14, per tres raons: i) les voladures ii) el pas de 30 camions diaris i iii) la criba del guix que es fa in-situ per només emportar-se a la planta de Guixers la fracció de partícula que es necessita pel procés.
Knauf diu que mullarà amb aigua el cami però a Tost, amb prou feina tenim aigua per nosaltres, i per això no sabem d'on la treuràn. Knauf diu que no hi haurà contaminació de pols perqué els vents són de llevant a Tost (qué?) i construiràn basses de decantació d'aigua de pluja. És clar que la pluviometria i la direcció del vent que diuen que tenim estàn basades en uns estudis fets a Adrall de 1935 a 1966 (?!). És evident que no es coneixen Tost.2.- Impacte Acústic: Si jo, des de Torà sento les sirenes de posició de les màquines de Castellar que treballen per la pedrera de Comacsa, cóm es pot dir que l'impacte mesurat per ells a 110 dB(A) serà compatible amb les cases que es troben a 100 metres? ...home, que ja en tenim d'experiència...
3.- Impacte Hidrològic: Diu l' estudi de Knauf que aquest por ser sever perqué podria contaminar quimicament els torrents (al menys reconeixen alguna cosa...) però és clar, es deixa de dir que amb les voladures pot desviar-los i per tant, a la Bastida, a cal Collet, a cal Vila, a la Barraca del Serradal i a d' altres llocs de la solana de Tost, ens quedarem sense aigua.

4.- Impacte Geotècnic: Ja coneixem qué els ha passat a totes les cases de Castellar amb les voladures de Comacsa: totes estàn esquerdades! Per tant, qué passarà amb les cases de Torà i de la Bastida? qué passarà a l'ermita de St Genis? qué passarà al castell de Calassanç?...ostres que l'impacte de les dinamitades és fort i el nostre patrimoni és molt feble!

5.- Impacte morfològic i sobre les infraestructures: Cóm es pot dir que la única cosa que li passarà a la morfologia de les nostres muntanyes és que baixaràn 20 metres? però, i els talussos que ens deixaràn? i per una altra banda, cóm és que es permet que ens tallin els camins de transhumància i pas de la Bastida a Tost, de Tost a St Genis i de la Bastida a Sauvanyà?

6.- Impacte sobre flora i fauna: L'estudi de Knauf diu que només tenim roures, alzines i alguna esparreguera respecte de la flora i el trencalós, respecte de la fauna. Fals. Tenim espècies gipsícoles protegides i moltes aus, rèptils i amfibis també protegits.

7.- Impacte Socio-Econòmic: Óstres, ens hem gastat una pila de diners en arreglar les cases de la Bastida, Castellar i Torà durant els darrers vint anys i ara ve Knauf a menysprear el valor de les nostres cases i el nostre paisatge i desvaloritzar les nostres finques amb una pedrera que té un benefici de (no us ho perdeu) 30.000 Eur/any! a fé de Dèu que nosaltres movem més diners anuals amb la reconstrucció que estem fent de la vall de Tost, dels camins, dels prats, dels boscos...i la nostra "explotació" és sostenible i admirable perquè és fruit de la nostra passió per casa nostra i la du a terme gent de casa, no de fora!

8.- Impacte visual: Bé, aquesta foto de baix està presa des de l'estudi de Torà de Tost, la primera casa de Torà. La proximitat a les zones d' explotació és prou evident i l'impacte que això provocarà també...no cal dir res més.

I després està el tema dels nostres amics 24 hereus de confiança, o com se'ls coneix ara: l'Associació de la Mancomunitat de Tost: St. Germé. Aquestos s'omplen la boca i els estatuts dient que les seves accions les fan en benefici i per la prosperitat dels habitants de Tost....collons, si per regalar-me uns pantalons, m'has de trencar una cama i cobrar l'assegurança...no els vull aquestos pantalons!!

La Guixera de KNAUF a punt d'aprovar-se

Molt a pesar nostre, aqui teniu la sol.licitud de KNAUF per portar endavant la famosa guixera a la vall de Tost.....10 cops més gran que Comacsa, aquesta que veieu a la foto...costa de creure que no la poguem parar....

DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

ANUNCI d'informació pública sobre una sol·licitud d'autorització ambiental relativa al projecte i estudi d'impacte ambiental d'una activitat extractiva al terme municipal de Ribera d'Urgellet (exp. LA-2010/0036). (Pàg. 35387)

ANUNCI

d'informació pública sobre una sol·licitud d'autorització ambiental relativa al projecte i estudi d'impacte ambiental d'una activitat extractiva al terme municipal de Ribera d'Urgellet (exp. LA-2010/0036).

En compliment del que disposa l'article 9 del Reial Decret Legislatiu 1/2008, d'11 de gener, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació d'impacte ambiental de projectes, se sotmet a informació pública el projecte i l'estudi d'impacte ambiental d'una activitat extractiva, promoguda per Knauf, GMBH al terme municipal de Ribera d'Urgellet (exp. LA-2010/0036).

El projecte i l'estudi d'impacte ambiental està a disposició del públic, en hores d'oficina, a les dependències de l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada dels Serveis Territorials a Lleida del Departament de Territori i Sostenibilitat, carrer Clot de les Monges, 6 -8, durant el termini de 30 dies. Dins d'aquest termini s'admetran totes les al·legacions que es presentin per escrit.

Lleida, 15 de juny de 2011

M. Dolors Tella Albareda

Directora dels Serveis Territorials a Lleida

Castellar de Tost carrega contra Medi Ambient

I és que no n' hi ha per menys.

Intentarem resumir: resulta que Medi Ambient ha adequat la cantera de Comacsa a la llei mediambiental sense tenir en compte els propis preceptes de la seva pròpia llei. Amb això, si haguessim tingut aquesta desgràcia només fins al 2020, resulta que la explotació es podria ampliar no sabem fins quan més....és increible...quan convé, les lleis se les passen pel f....

Cantera de Comacsa: A Castellar diuen PROU! (3)

- Foto de Gerard Eroles (Zenutrio) -

Cantera de Comacsa: A Castellar diuen PROU! (2)

I aquesta és la versió de LA SEXTA al problema que ja venim denunciant des de fa massa temps: http://www.lasextanoticias.com/videos/ver/un_pueblo_lleno_de_grietas/219282. Ens agradaria que això servís per alguna cosa positiva que acabi protegint el que tenim i eviti que es destrueixi més el que queda.

Cantera de Comacsa: A Castellar diuen PROU!

Ja fa dies que ens queixem: que l'ambient és irrespirable, que el soroll és inaguantable, que la muntanya del torrent penjat és irrestaurable, que...en definitiva ja en tenim prou. Aquesta cantera que va començar fa vint anys de la mà dels 24 hereus de confiança i que ara, aconssegueix -no sabem cóm- adequació a la llei mediambiental, s'está fent insoportable pels veïns de Castellar de Tost...i no és per menys: encara ens queden 20 anys més!! cóm ho resistirem? ho resistirà la muntanya de Tost? qui ens arreglarà les nostres cases? Diversos medis es fan resó aquests dies del nostre problema a http://www.tv3.cat/videos/2130659 ...tela..

I per acabar-ho d'adobar, una altra empresa extractiva ja demana permís per extraure guix a l'altre costat de la vall...francament: creiem que a l'Administració tant local com central, s'ho haurien de mirar això.

Els ruquets guixaires de Tost

És cosa sabuda que a Tost hi tenim guix, i molt. Però això no és pas nou perquè els nostres avantpassats ja traginaven amb el guix i el coien als seus propis forns dels quals ens queden, al menys, una trentena a la vall de Tost.

El mineral (el guix) es recollia en forma de pedra de la pròpia muntanya on aflora. La gent de Tost construia els forns fent un gran forat en una pendent (a mà o dinamitant-lo) que cobrien amb rocs resistents (el guix cou a 200ºC), de forma que el foc quedés a la part baixa i des de la part alta es pogués carregar el material. Calien tres dies d’alimentació del forn en continu per coure el material que, un cop cuit i fred, era més lleuger i per tant més senzill d’esmicolar i triar. Sabem que alguns forns tenien molins sota la fogata, però no n’hem trobat cap de moli.

Quan el guix estava als sacs, aquests es carregaven en els burrets que ajudaven a portar la càrrega a vendre-la. És per això que molts anomenaven a la gent de Tost: “Els ruquets guixaires de Tost”.

L’empresa alemanya Knauf coneix el procés molt bé, però ells ho fan de forma moderna. Investiguen, s’instal-len, dinamiten i s’ emporten el mineral a la planta de tractament. Això és el que vol fer ara a Tost i per això ha demanat una Concessió d’Explotació minera de 8 quadrícules (unes 240 hectàrees) localitzades sobre l’ermita de St. Genís de Torà de Tost (expedient CD Tost nº 4232/1). També, i de cara a l’ampliació futura d’aquesta mina a cel obert que segur li otorgaràn, ha demanat d’investigar (expedient Tost-2 nº 10254bis) en 14 quadrícules (unes 420 hectarees més) de cara a emportar-se tot el guix que hi tenim.

Però Knauf no baixarà el guix a la planta de St. Llorenç de Morunys a peu i carregant ruquets. Això també ho farà de forma més moderna: de 15 a 25 camions de gran tonatge circularan diariàment per les muntayes de Tost per fer aquesta extracció de la que tant sols es beneficiaran els 24 hereus de confiança - St Germé (que li han llogat les terres de Tost) i ells mateixos.