La Torre del Moro

La Torre del Moro, o la Torre dels Moros, es troba de cami entre Torà de Tost cap a Colldarnat, abans d'arribar al trencant de Castellar de Tost. En queden poques restes, potser una quinzena de fileres de pedra disposades en forma rectangular i una paret separada, tot però, emboscat i amagat per la vegetació i els arbres.

Està situat en un sortint de la muntanya, una penya natural, que divisa perfectament els pobles de Tost (just davant en linia recta), Castellar de Tost (davant - esquerra) i La Bastida de Tost (davant - dreta).

Tot fa pensar que és part, al igual que els castells de Castellar, Torà, la Bastida i Calassanç, del sistema defensiu del Castell de Tost que controlava la vall de Tost, mitjançant diferents punts, durant el transcurs dels segles IX, X i XI.

El sistema de carreus treballats és idèntic al del Castell de Tost, datat del segle X.
La planta de la torre és totalment rectangular...però no hi queden masses restes, malhauradament.

L'interior de la torre avui guarda les pedres que segurament formaven les parets exteriors. Això impedeix veure cóm es distribuia l'espai interior.

El cami antic d'accés a la torre -avui perdut- podría ser lateralment per sota des de Torà de Tost a jutjar per un mur lateral que trobem una mica més a vall.

Cal Castell

Aquestes fotografies pel record, que donen una visió de la vida de Montant de Tost als anys seixanta, ens les cedeix molt amablement el Josep Colell pare. Amb unes eines una mica més modernes, el seu fill Josep Mª encara es dedica -quan pot- a moltes de les tasques de camp que aqui es descriuen gràficament.

Els menuts de Tost (6)

Mira Juan: a la octava salió!

És, tal i com diu el del Campo, una Zygaena Filipendulae ó Gitana ó Zigena dels sis punts. Aquesta, com moltes altres espècies comuns, és especialment tòxica per al depredador (posem un ocell) que se la vulgui menjar.

La mà del Marroi

A la finca de Cal Marroi, situada a Sauvanyà, hem trobat, seguint l'estela del Pere de Cal Fuster, una mà dreta perfectament esculpida damunt d'una pedra, que podria haber tingut funcions de dolmen, de grans dimensions. Tota la roca es troba plena de líquens, inlcuida la part on hi ha la mà esculpida. Ademés, aquesta mà està al costat d'una creu, també ratllada a la roca. Què hem de pensar? es correspon amb un ritus antic? és una senyal de localització cristiana? és simplement una fita de finca?
En aquesta fotografia veieu la petjada humana que, per facilitar-ne la visió fotogràfica, li hem ratllat amb un guix la motllura.

En aquesta fotografia es veuen les pedres que falquen a les pedres més grosses

I aqui teniu el conjunt (alguns de nosaltres pensem que dolmènic...d'altres pensen que la disposició de les pedres és fruit de la pròpia natura...) La veritat és que la fotografia no li dóna valor al tamany real: això s'ha de veure allà per a dir de cert que no és un dolmen!
La vista posterior amb l'home que assenyala, us donarà una idea del tamany de la pedra. Ademès, la part superior està plena de "cassoletes"...Bé, esperarem a veure qué hi diuen els experts.

Ratafia de nous

Després d'empipar la Montse de la Palanca de Noves quasi un any perquè ens ensenyés cóm es fa la seva famosa ratafia de nous, hem aconsseguit fer-la amb ella i aqui teniu el resultat.Ingredients (per 4 litres d'alcohol). Les fotos es corresponen amb una garrafa de 10 litres (amb la Montse no es pot fer res a la cuina que no sigui per menys de 25 persones...): 3 litres d'anis dolç, 1 litre d'anis sec, 4 nous verdes que es puguin tallar, 1 rama de canyella, 1 nou moscada, 1 cullaradeta de matafaluga, 1 cullarada de cafè en gra, 1 branca de Maria Lluïsa, 1 branca de menta fresa, 1 garrafa de vidre semi-tapada.

Aboquem l'anís sec a la garrafa.
Aboquem l'anís dolç (es veu que aqui l'ordre dels factors si que altera el producte)
Afegim les nous que haurem tallat i deixa't assecar dos dies abans i la matafaluga.

Afegim la "branqueta" de Maria Lluïsa

Tallem la nou moscada per la meitat i la tirem dins la garrafa.

Afegim el cafè en gra.

Hi tirem les rames de canyella.

I seguidament hi tirem la menta fresca.

Remenem bé. No em direu que no és fàcil?

Tapem la garrafa i la deixem 40 dies a "sol i serena" (això vol dir a la solana, que de nit, és clar, no tindrà sol, sino ombra). Passats els 40 dies, es cola el sòlid que hi tenim dins, excepte les nous moscades que hi restaràn dins l'alcohol.

Hi han alguns que en aquest moment encara hi afegeixen sucre, però..això va amb els gustos.

Ja tenim la Ratafia de Nous llesta per pendre.

Els menuts de Tost (5)

Els insectes a Tost estàn mes emprenyadors que mai. I no és per menys: han esperat massa enguany, per a sortir a voltar. La Natàlia i jo, vam estar aquest cap de setmana de persecució fotogràfica continua pels prats...i aquest es el resultat! Ara nomes falta que un que jo sé ens identifiqui als menuts!