dimarts, 14 d’abril del 2009

Crònica de la trobada TOTS x TOST (1)

Aquesta és una primera crònica de la trobada. Us convido a tots els que vau ser-hi a enviar-nos la vostra – més divertida que aquesta, segur – i les vostres fotografies també...

TOST va despertar plujòs i fred el dissabte 11. Els que estàven acampats a Lo Serradal no pensaven que l’aigua els donés respir, però cap a les 10. 15 hores es va començar a obrir el cel i van ser capaços de sortir de les tendes.

Els primers en arribar al pont del riu Tost, van ser el membres de la familia Pubill-Bruña, que encara que no ens acompanyessin durant tot el dia, els vam agraïr la seva habitual puntualitat. De seguida, van treure el cap els de Manresa, liderats pel Tonet, de vuitanta vuit anys i fill de Cal Taberner de Tost i la Montserrat de Castellar de Tost, amb els seus simpàtics fills la Montse i l’Ignasi. Quasi al mateix moment, en Josep Maria Colell de Montan de Tost, ens feia l’honor de representar als membres dels 24 hereus de confiança (Sant Germé), amb el que vam poder compartir opinions i desitjos per a la vall.

Ja amb tots els membres del campament al pont, la familia Guitart-Pubill de Castellar de Tost, encapçalats per la iaia Carmeta (germana del Tonet) i una bona colla de fills i nets-trapella es juntaven amb la familia Mazza-Pubill que arribava de Barcelona. La familia Miranda de Torà, després d’enfangar-se no sé a quin cami amb la fragoneta taronja, van arribar per fer pinya com sempre. En Jordi Seró de Lleida, amb la seva tranquilitat, la familia Macho-Albiol, en Parreta, l’Uri, lo Llorenç, lo Bernat i la familia Perez-Pubill completaren la colla que van caminar des de Tost fins a la barraca del Serradal, per després baixar cap a la Bastida de Tost i de nou, al pont del riu. Com sempre, la familia Pubill-Monasterio, van arribar quan la caminada s’havia acabat, acompanyats per a la seva filla Carolina i una pila de gossos.



Vam dinar i vam riure, banyats per un càlid solet que s’hi va estar fins gairebé les sis, quan va engegar a ploure de nou.



Cap a dos quarts de vuit, ja tornavem a aplegar-nos a “La Llar de Foc” d’Adrall on, com no pot ser d’una altra manera, primer vam veure el partit del Barça-Recre. La Montse Ramon, d’AEDAU, havia pujat a treure el cap al mati a Tost però a la nit a casa seva, semblava que estava en la seva salsa, i el sopar va ser perfecte: uns gairebé seixanta erem. Destaquem el Juan Luis i l’Ana del Campo de Torà, la Laura Pubill i la seva simpàtica amiga, la Mònica Gabin i els seus fills, el Pons i la Lola, l’Anna i les filles del Joan, la Conxita i d’altres (perdoneu si ens deixem algú..) que no havien vingut al mati i es van ajuntar al vespre.
La nit va ser freda, humida i llarga a Tost. L’endemà dia 12, vam rebre la visita del Joan Miranda i el Vicenç (un enòleg de l’Anoia que se li ha ficat al cap tornar a criar vinyes a Tost), el Jordi Borrull i la seva entusiasta familia, la Mònica i els seus fills i la familia Pons. La Gràcia, que ja havia arribat la nit anterior, va restar fins dilluns a la tarda a Tost amb en Llorenç, en Bernat, lo Darwin i la Veleta (uns valents...!).
Estem molt contents que, a pesar de que el temps no ens acompanyés, tot anés com ho haviem desitjat.
La propera trobada la farem pel setembre o l’octubre d’aquest any, si tot va bé.

7 comentaris:

  1. Actes com aquest, on persones amb l'única finalitat de defensar i intentar protegir l'entorn que van heretar dels seus avantpassats i altres el lloc que els va enamorar i van fer propi, són els que dignifiquen el gènere humà.
    Gràcies a tots i endavant amb la salvaguarda de Tost.

    ResponElimina
  2. Una gran jornada! merci per organitzar una jornada així!!

    ResponElimina
  3. Juan Luis4/14/2009

    Por motivos personales no pude asistir a la marcha del entorno de Tost, pero la gran asistencia en la cena noche en soporte a la defensa de la Vall de Tost, demuestra la preocupación en general por la defensa del entorno natural, de este lugar tan encantador que es la Vall Tost.
    Confio en que se realicen mas actos de este tipo, para enseñar los espacios naturales de este pais.

    Felicidades por la organización.

    ResponElimina
  4. Gràcies a Tost i a Tots!!!

    ResponElimina
  5. Jo proposo per la propera trobada, una mixta de “bvici” i caminar i, si es troba algú que s’ofereixi per fer-nos una fideua col•lectiva (per dir alguna cosa) millor que millor. El lloc podria ser Montant? Algú ja ho ha sugerit.
    jordi

    ResponElimina
  6. Anònim4/17/2009

    Una fideuà? kina bona idea...! jo m'apunto.

    ResponElimina
  7. La millor fideua que he tastat mai, la fa la Mónica Gabin de Dosrius que practicament deix cremar sense xamuscar la ceba i la sepia adquereix un gust inigualable... la Monica no es deixa aconsellar: se l'ha de deixar fer..i després JA VEUREU!!

    ResponElimina