Cal Giró

Si jo hagués nascut en un altre temps, m'hauria agradat viure a Cal Giró: una impressionant casa situada al terme de Sauvanyà dins d'una finca de més 90 ha, que llinda a l' Est amb les finques del Rodet i del Babot del Plà, a migdia amb l'estret de Coma Llebrera i el Tossal d'Herba Negra, a Ponent amb el Prat de Comelles i al Nord amb el Tossal dels Abeuradors (situat al Coll de Creus).

Plena de pastures pel bestiar i rodejada de bosc de pi roig, alzina i roure, poc queda d'aquesta casa que es va deshabitar als anys 50 i no s'hi ha fet res més que guaitar-la des de llavors.

La masia feia façana amb el riu de Tost i contenia tot el necessari per alotjar cent cinquanta caps de bestiar vacú, oví i porci, aviram i unes quinze persones que els atenien. Un era ben grossa, pallers, cortals, forn de pa, molins i habitatge, complimentaven l'independència d'aquesta casa en llur capella s'hi van esposar, al 1919, Francesc Betriu i Àngela Llorach que van aportar nou fills a Tost. Veieu més informació a http://www.betriu.com/calgirodesauvanya.html.

La perícia d'aquesta gent, que vivien aïllats del món bona part de l'any a causa de les dificultats dels accessos i el clima, feia que fossin autosuficients amb l'alimentació: conrreaven blat, vinya, olives, hortalisses, fruita de secà i altres i ramedaven animals de carn, llet i tir. Van aprofitar l'alçada on neix el riu de Tost, per a fer moure una petita turbina hidràulica que els donava poc menys d'un kW de llum elèctrica i molts maldecaps, perqué la canalitzatció del liquid era sovint sabotejat pels cents d'animals salvatges, la majoria porcfers, amb els quals hi lluitaven a diari.
En aquesta fotografia presa al 1949 a la Festa Major de Colldarnat, veiem les dues filles petites (la Maria i la Carme Betriu Llorach) de l'última familia que va habitar aquesta casa.

L'any 1973, la finca ja en runes, va ser adquirida per l'Ignasi Pubill de Cal Maties, que, com molts a la Vall de Tost, era parent llunyà dels antics propietaris.

Les pastures d'avui són aprofitades pel bestiar de carn més tranquil del món que ademés aquest any, han pogut també variar la seva dieta amb pomes, peres, cireres i codonys que s'hi han trobat.

L'era que mira al penyassegat de la Traïna i al Coll de Creus és encara davant la casa pairal tot esperant que arribi algú que desitgi que no acabi de caure aquesta meravella del passat proper.