Amb la col-laboració d'una pila d'entitats, veieu aquesta ruta creada sobre el nostre compatriota que podeu fer quan us vingui de gust. Estaria bé afegir-hi l'església de St. Marti, quan estigui arregleda. 
dimecres, 30 de juny del 2010
La ruta d' Arnau mir de Tost
Amb la col-laboració d'una pila d'entitats, veieu aquesta ruta creada sobre el nostre compatriota que podeu fer quan us vingui de gust. Estaria bé afegir-hi l'església de St. Marti, quan estigui arregleda. 
divendres, 18 de juny del 2010
El fi del municipi de Tost
El 26 de desembre de 1968, els pobles de ARFA (amb la Freita, Nabiners i La Coma), TOST (amb Montant, Torà, Sauvanyà, Castellar, els Hostalets i la Bastida), LA PARRÒQUIA D'HORTÓ (amb Adrall i Gramós) i el PLA DE ST TIRS (amb St Pere i Codinet), van deixar de ser municipis independents per agrupar-se en un únic al que van dir RIBERA D'URGELLET.
Tres mesos després, el 31 de març del 69, es cel-lebrà aquesta fusió en un solemne acte, amb la presencia del ministre José Maria Martínez, al que veieu a la foto prenent jurament als representants de cada poble.
El ministre de Franco es veu que va fer una exposició llarguíssima (en castellà, és clar), que va avorrir a tothom i que va durar hores.
Després van signar aquest document que es troba avui al despatx del Toni Capdevila, alcalde actual de Ribera d'Urgellet. 
Aqui veiem al Josep Colell, a qui agraïm aquestes fotografies, signant el document anterior. Aquesta placa conmemorativa de sota, suposem que algú la va llençar al Segre quan va morir Franco, perquè no l'hem vista mai més..
L'alcalde de Tost de llavors, en Maties Pubill i Calvet, que va ser un dels propulsors d'aquesta iniciativa, va arribar a la Palanca de Noves creient que s'havia tret un pes de sobre i que les coses a Tost anirien millor d'aquesta manera...
dimecres, 16 de juny del 2010
La bassa de Torà de Tost i el gripau parter
Aquesta bassa que veieu a la dreta de la foto del Joan, presa fa vint anys a Torà, és la mateixa bassa que la de la fotografia del Miquel Vila, presa fa trentacinc anys. Fa molts anys que és allà.
Com ja hem repetit tantes vegades, l'aigua és un bé escàs a Tost. Per això, els veïns de Torà la capten de dos llocs: el torrent del Pou i el torrent de la Manyada i l'amagatzemen a un dipòsit-pulmó, que quan està ple, desguassa en aquesta bassa que veieu. Els anys de pluja abundant, ademés, aquesta bassa serveix d'hàbitat per aquest petit gripau, el Gripau Parter ó Alytes Obstetricans que és ben particular donat que és ell - i no ella - el que tragina i protegeix els ous.
A aquest petit amfibi, ja el sentim cantar a la primavera cercant a la femella que serà la que posarà els ous. El mascle els deixarà anar a la bassa perquè esclatin cap a primers de juny i no seràn molts els que viuràn ja que estàn molt depredats per serps d'aigua i mussols, també presents a la vall.
És per això que és important pensar dos cops abans de buidar la bassa sense raó aparent: molts animalons depenen de les nostres decisions animals...en fi, ademés és una espècie quasi amenaçada per la manca d'hàbitats adients per ell i aquest, n'és un: pensem-hi una mica.
Els Tupedala per Tost
Aquesta és la crònica i fotografies de la sortida dels TUPEDALA per Tost, el passat cap de setmana. Al final de tot, també poder veure un video. Apa, a veure qui més s'anima a la próxima!
dimarts, 15 de juny del 2010
Castellar de Tost carrega contra Medi Ambient
I és que no n' hi ha per menys.
Intentarem resumir: resulta que Medi Ambient ha adequat la cantera de Comacsa a la llei mediambiental sense tenir en compte els propis preceptes de la seva pròpia llei. Amb això, si haguessim tingut aquesta desgràcia només fins al 2020, resulta que la explotació es podria ampliar no sabem fins quan més....és increible...quan convé, les lleis se les passen pel f....
dilluns, 14 de juny del 2010
Cal Jep
Cal Jep és una de les cases més orientals de Torà de Tost i la seva façana mira cap al torrent de la Manyada. L'últim que la va habitar va ser aquest home que veieu aqui: en Josep Dayna i Espunyes, nat a Torà el 1867 i al qui anomenaven "el Jepet". Com és tradicional a Tost, els primers nets es deien com els seus padrins: el padri d'aquest, Josep Dayna i Arnau, "el Jep", es casà amb Francisca Caselles i Puy el 1819 i va tenir diversos fills entre els que destaquem al pare del Jepet, en Marti Dayna i Caselles (1826-1881), que es va esposar amb Manuela Espunyes i Serra de Canelles.
Creiem que en aquesta casa vivien diverses "families Dayna" perquè tenim enregistrada a Dolors Dayna Grau, nascuda a cal Jep el 1880 i filla de Marti Dayna i Vidal, que podria ser cosina del Jepet, segons el que ens escriu el Pere Cerqueda de Cal Vila de Vilanova de Banat. Es veu que la Dolors va anar a fer de masovera a Cal Pey de Lletó amb el seu marit, Josep Buchaca.
El Jepet va marxar de Torà de Tost amb 14 anys i va deixar la casa de Cal Jep habitada, al menys, segons els nostres papers, fins al 1934. Quan ja casat a Barcelona, en va tenir necessitat, se la va vendre no sabem a qui, va passar diverses mans, i avui és propietat d'una familia de Barcelona. 
Com tots els homes de Tost (excepte un que a Torà coneixem bé...) aquest paio era una gran treballador en tots els "aspectes"...va tenir 15 fils !!! dels quals només en queda viva una filla. A la foto el veiem amb un encarregat.
Cal Jep fotografiada per qui ens proporciona aquesta informació, en Miquel Tutusaus de Prats de Lluçanés, l'any 1971 les de B/N, uns anys després les de color.
A l'escala de Cal Jep, veiem la filla, neta (amb marit) i bisnet del Jepet.
Dos fotografies de la mateixa entrada preses en dos moments diferents.
Gràcies Miquel!
dimecres, 9 de juny del 2010
El negociant de Torà de Tost
Aquest que veieu aqui amb el bou, és el Genís Planavila i Anell (1908-1998).
Aquest home, originari de Torà de Tost on està presa aquesta foto cap a l'any 1945 (?), se'n anava a la Vall Fosca o al Pont de Suert de tant en tant a buscar bous joves. L'anada la feia com podia (en autobus o en qualsevol vehicle que vulgués portar-lo) i quan ja tenia els bouets comprats, els portava cap a Torà a peu.
Un cop a casa, els capava i els enssenyava a treballar durant dos o tres anys. Quan el bou, ja ensinistrat, era adult, se'l pulia per tres vegades més del que li havia costat...i doncs, qué us pensaveu, que a Tost erem rucs, o qué? qui tenia més collons aqui, l'home o el bou? L' història i la foto ens l'envia la seva neta Isabel que sembla que ja ha començat a remenar calaixos per ajudar-nos. Gràcies flor!
dimarts, 8 de juny del 2010
Caçant a l'estiu del 51
Algún diumenge d 'estiu, aquests dos amics autòctons de Tost (el Juanito Guitart de Castellar i el Nasiet Pubill de la Palanca de Noves) es trobaven bora el riu i s'en anaven a caçar conills, perdius i d'altres petits animalots que trobaven facilment als masos de la Bastida de Tost. Aquesta era una activitat lúdica a l'any 1951, perquè no en depenien per menjar i tenien munició suficient per per a passar-ho bé.
Ells explicaven però, que el que més els agradava era provar el que el padri Ignasi havia aconsseguit un cop si, un altre també cinquanta anys abans quan la munició no era tan senzilla de disposar: caçar dos conills d'un sol tret. No sabem si ho van fer mai.
divendres, 4 de juny del 2010
Els mitgers de Cal Giró, Els Badia de Sauvanyà - Fe d' errades
Publiquem avui exactament les correccions que ens fa en Pere Cerqueda des de Vilanova de Banat, sobre una crida d'informació que un dia vam fer sobre una familia concreta, els Badia de Sauvanyà, arrel de que un dels seus descendents ens ho va demanar i ens va enviar unes fotos.
Ens agrada molt que ens corretgiu. A veure si entre tots, troben l'informació exacta. Gràcies Pere!
dijous, 3 de juny del 2010
El Cortal del Felip
Ja hem dit en alguna ocasió que Cal Felip, a Torà de Tost, era una de les cases que més ens agradaven. L'altre cap de setmana però, vam estar al seu cortal, a l'altre costat del riu de Tost i també a l'altra faldilla de la mateixa vall. Si la casa gran disfruta dels millors fruiters i de la millor situació ...el seu cortal distruta les millors vistes...té, fins i tot la vista d'una petita cascada de lo riu roig!dimecres, 2 de juny del 2010
Curiositats a Tost
Pel tamany i pel color creiem que el peixet és una bagra o Leuciscus Cephalus, un peix que frecuenta el riu de Tost donat de la seva baixa contaminació. Aquest peix ademés està identificat com a espècie amenaçada per la CE. La fotografia la va pendre la passada setmana en Joan Tatjé i Puit d'Oliana (joantatje@hotmail.com) , sota el toll del pont de lo riu Roig, cami de Torà.
Aquesta altra curiositat ens l'envia en David Manzanera i Serra ( david@davidmsfoto.com ) i que l'identifica com una Orquídea Catalana o Limodorum Abortivum. Diu que l'ha trobat per la zona de Sauvanyà...totes dues fotografies són fantàstiques.Moltes gràcies a tots dos!
dimarts, 1 de juny del 2010
Les nostres cuineres
Reproduïm avui una entrevista publicada a "Les Mesures" al núm 117 que també podeu consultar a http://www.lesmesures.blogspot.com/ versada sobre l'experiència de dues dones que ens són molt properes i que parlen de les cuines de dos restaurants que havien estat claus en l'història de la nostra terra "Cal Maties", a Tost, i "El Roures", a St Pere i Codinet. Elles, que van ensenyar a cuinar a grup de joves recentment, parlen amb certa nostàlgia de les seues respectives cuines, que avui no són ni de larg el que abans eren.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)