El cascall, Papaver Somniferum, ja l'utilitzava la meva padrina amb mi quan era un bebe (bastant donat pel sac, per cert) si no volia dormir. Bullia el cascall i amb un drap de cotó net, embolicava un troç de pa sucat amb llet i sucre, que després mullava amb l' aigua de cascall. El resultat era un bebe que s'entretenia amb aquell munyó de roba mullat dolç, deixava de plorar, i s'adormia de seguit.
Aquestes fotos les he pres a Tost. El cascall és comú i la gent del lloc el sap utilitzar amb prudència...en especial el Joan, que m'ha aconsellat que si no puc dormir per això de la Guixera, pensi en el cascall...uhmm...no sé.
Aquestes fotos les he pres a Tost. El cascall és comú i la gent del lloc el sap utilitzar amb prudència...en especial el Joan, que m'ha aconsellat que si no puc dormir per això de la Guixera, pensi en el cascall...uhmm...no sé.
Hi ha cascalls a Tost?
ResponEliminaAlgún hi pujaré a buscar-ne per treure'm el mal de queixals i per poder dormir la nit del Ple.
Es veu i sent cada cosa, que a l'epoca que estem visquen sembla impossible.
INDIGNATS veniu a la propera sesio del PLE de Ribera d'Urgellet, a veure si amanansiu una mica a la cacicada del nostre municipi.