4ª Trobada TotsxTost: La Festa Major de Tost

Dia onze del mes onze de l’any onze: onze del mati. L’Antoni “tot-ho-puc” arriba a Tost on jo l’esperava. Com ja feia estona que era allà, havia tingut temps a donat una volta pel despoblat de Tost. “-Li diràs”- vaig pensar- “perqué no ho deixem córrer?” ..hi havia molta feina a desbrossar, se’m feia costa amunt…no veia clar a quin lloc ho haviem de preparar tot, a arreu era complicat. Però l’ Antoni, abans de que li digués que ho veia dificil, ja m’havia llegit el pensament: “-vinga va, ho fem aquí mateix, a la placeta, davant l’església, és fàcil, ja ho veuràs..”. Abans de que m’hagués donat temps a pensar-hi, ja teniem el Primo, lo Bernat (quina màquina), l’Albert i l’Antoni “tot-ho-puc”, amb dues desbroçadores, dos xerracs i moltes ganes…i placeta de Tost neta i llesta! …i en algún moment es va omplir el tirador de cervesa perqué estigués ple i s’havia posat el veure en fred..!

Arriba l’Àngel: “-encara no teniu el rom pel cremat?” a quina hora se suposa que hem de començar?”…nervis, la llum del dia s’acaba, anem a buscar-li la clau de l’església al técnic de l’Ajuntament (i batlle d’Organyà) que al final s’apunta també a la festa..l’Antoni recull de no sé on cadires, taulons, fogonet pel cremat, el rom, grup electrògen, benzina, vasets de paper…nosaltres anem a buscar queviures i mam.

Esperant l’Antoni, fem una foguera: brutal. El foc va ser mitja vida tota la nit. Arriba lo “tot-ho-puc” amb un remolc on el Joan li havia preparat tot dins: quina familia aquestos de Castellar! ..en un plis muntem el grup, la llum, les taules, el menjar, la barra-lliure, i l’Àngel comença a fer el cremat. La Montse de la Palanca va ser clau en l’organització alimentària i la Witty, la Fina i la Bea hi van posar la cirereta femenina.

Comencen a arribar els de Castellar, els de Torà, els de Premià, els triomfants senderistes que havien arribat la nit abans, amics entranyables diversos i finalment, la colla de la Bastida, que n’eren una pila, amb francesos inclosos. I arriben els acordeonistes…comença la festa. El Fiol va fer un pregó curtet. Ens vam quedar una mica curts de menjar, però no esperàvem a tanta gent!

Van haver tres ànimes a la festa: 1) el grup Xandra-Jordi Meso-Bea-Fina-les franceses de la Bastida, que van liderar la marxa fins al final, 2) la música d’acordeons de la Pilar i el Carles de Cal Vilarrubla que no se’ls acabaven mai les piles i 3) els nens de la Bastida, de Castellar i de Torà (qué preciosos son tots!) que van disfrutar més que ningú. La resta de seguidors els acompanyavem amb rondalles, paiassades i ballaruques….qué bé ens ho vam passar tots!!! I qué bé va anar el foc! ...i la lluna: estava molt especial.

A l’hora dels adèus, dins de l’església de St. Marti, a més d’un se li van caure les llàgrimes de l’emoció…hem de tornar l’any que ve, segur!

Donem les gràcies als fotògrafs (Lorenzo, Witty i Elsa), a tota la logística de Castellar, a l’Aquilino que va netejar de rocs el cami, a la gent de la Palanca de Noves, al Joan de la Mancomunitat d’Escombriaires, a la Genissa i la gent de la Seu, d’Adrall i del Pla que van venir, a la Mari del Plassó per la truita,.. i a tots els demés que van col.laborar amb la seva presència i ganes: va ser memorable.