Arnau Mir de Tost va néixer als voltants de l’any 1000, es creu que en aquest castell de Tost (restes a la fotografia). Ja de ben jove va tenir un important paper a la cort del Comte Ermengol perquè es va quedar orfe i l'Ermengol el va acollir. L’any 1031 va prendre per muller Arsenda per marxar de Tost poc després, cap a la frontera, per afrontar la reconquesta de Catalunya als sarraïns. Així que es van establir al castell de Llordà i des d'allí es van organitzar per a diverses batalles que van culminar amb la reconquesta del Montsec d' Àger amb la seva ciutat, arribant a combatre amb els comtes d'Urgell i de Barcelona ademés de amb Ramon Berenguer IV i "deslliurant" dels àrabs tantes ciutats importants.
Profundament religiós, com tocava a l'epoca, va ser responsable o corresponsable de més de trenta temples catòlics i/o castells importants a l'época i va acumular també nombroses possessions agràries. La seva condició de vescomte, donat de les seves gestes militars, el va fer senyor d’un poderós Estat dins el comtat d’Urgell.
Va organitzar la primera croada de la història en l'intent de conquerir Barbastre, on l' Ermengol III va perdre la vida. Llavors, va haver de governar el comtat d'Urgell fins que el seu fill l'Ermengol IV va tenir divuit anys.
Va morir amb 71 anys a Àger, on és enterrat, deixant les seves possessions a la seva filla Letgarda.
Font: Arnau Mir de Tost. Josep Lladonosa. Rafael Dalmau.
Aquesta famèlica i simpàtica guineu ens va rondar el passat cap de setmana, prop de S. Genís. Encara que és un carnívor, també la vam veure menjant insectes i fruita. Ens expliquen que les guineus maten per matar, és a dir, maten tot allò que poden independentment de que s'ho puguin menjar o no. Aqui a Tost deuria fer mal quan hi havia aviram i conills (ja fa temps d'això), però ara -pobreta-com no mati alguna perdiu, serp, llebre o conill salvatge, no ho sé pas...
En qualsevol cas, com aquest animal no ens tenia massa por (en Llorenç i la Gràcia s'hi van fer amics i tot), vam poder disfrutar de la seva companyia de dia i de nit.
