Les noies de Tost

Cap al 1890 la població de Tost era limitada i els homes que treballaven els camps eren necessaris per a la supervivència de les poques cases que eren habitades. El servei militar era - en aquell temps - massa llarg perquè la mancança de la mà d’obra perjudiqués a la zona.

El Secretari de l'ajuntament de Tost va idear que quan era un noi el que neixia a una casa, fos censat amb nom de noia, de forma que no fos cridat a fil-les i, a canvi, la “noia” havia d'anar a treballar tres mesos de franc a les finques del Secretari. Al cap dels anys, l'administració de l'estat s'adonà que en aquest municipi no hi neixien nois i van enviar uns inspectors. Com a consequència de la inspecció, les “noies” de Tost que tenien menys de cuaranta dos anys van ser cridades a fil-les amb servei a la Seu d'Urgell, on la gent del carrer, al veure els reclutes envellits els identificaven com “les noies” de Tost.

Del espavilat Secretari es sap que, abans de que el jutgessin, el van enterrar a Tost ( tot i que n’hi ha que ho dubten..). Una versió semblant la trobeu a "les filles de TOST a un blog que seguim: http://www.strongboli.BLOGSPOT.COM/

A la foto: la Palanca de Noves de l'epoca.