Aquesta informació ens l'ha cedit molt amablement el geòleg Joan Flinch, al qui donem les gràcies.
La Vall de Tost a l'Alt Urgell representa la zona de contacte entre la anomenada zona de les Nogueres , aflorant des de el Pirineu d'Osca fins al Montsec de Tost i el Mantell del Cadí. Aquesta zona te doncs un interès especial pel que fa al estudi de la formació dels Pirineus doncs permet analitzar la zona basal y de contacte sobre la que els Mantells d'encavalcament s'han relliscat.
A la Vall de Tost es troba una varietat de materials geològics impressionant que comprenent 440 Milions d'any de la història geològica des de el Silurià fins a la actualitat. Trobem materials d'edat Paleozoica, Silurians i Devonians principalment, i sobretot roques d'edat triàsica. La Vall de Tost presenta un dels afloraments més complets i a la vegada complexos de edat triàsica, es tracta del anomenat triàsic de fàcies Germànica, composat per tres unitats : Buntsandstein, Muschelkalk i Keuper . Els gresos del Buntsandstein afloren a la característica "veta roja o vermella" com anomenen els habitants de la regió. Aquestos gresos intersecant la carretera de Lleida a la Seu d'Urgell a la Palanca de Noves, estenent-se cap a l'oest fins al flanc nord de la Serra del Cadí i a l'est fins al Pirineu d'Osca. Es tracta de depòsits de gresos vermells rics en quars dipositats fa 240 Milions d'anys per rius entrellaçats provinents de la erosió dels materials Paleozoics .
A la vall de Tost trobem afloraments de gran qualitat. Les calcàries del Muschelkalk son també força presents a la Vall de Tost presentant nivells de depòsits volcano-clàstics associats a episodis de vulcanisme explosiu únics als Pirineus i que es troben aflorant al nord de la carretera dels Hostalets de Tost a Tost. Finalment els Guixos i argiles bandejades multicolors del Keuper mostren al Solà de Tost plecs de gran dimensions associats a la deformació Pirenaica. Aquestes unitats es troben recobertes per "klippes" o unitats cavalcants de petites dimensions més antigues d'edat Paleozoica que son encara presents a la Vall de Tost especialment al Solà de Tost i la zona de La Bastida.
L'erosió pot fer-les desaparèixer ràpidament i son els últims vestigis preservats d'unitats Paleozoiques equivalents al Montsec de Tost a la vall del Segre. Aquestes unitats continuen a l'est del Riu Segre al Massís de Taus on es troba l'ermita de Sant Quiri. Al nord dels conglomerats basals del Buntsandstein, base de la veta vermella, es troben depòsits d'edat Permiana que en alguns indrets dels Pirineus presenten fòssils dels predecessors dels dinosaures, traces fòssils de dessecació, marques de pluja de fa 270 Milions d'anys !! a més a més de depòsits volcànics. Aquestos depòsits estan ben presents a l'antiga duana on es troba la Transa i a Sauvanyà. Més a l'oest cap a la Serra del Cadí aquestes unitats es troben recobertes per depòsits costaners i deltaics de la Formació Adraén de edat Cretàcica , Santonià 85 milions d'anys, i descrita a la localitat d'Adraén, es tracta de una unitat única als Pirineus.
Aquesta zona va estar estudiada ja a principis de segle per geòlegs francesos i alemanys, algun van resultar ser geòlegs que també eren espies Nazis. Geòlegs de d'Institut francès del Petroli i de diverses universitats d'Alemanya, Anglaterra o d'arreu de l'estat espanyol han contribuït als treballs més moderns atrets per la singular geologia d'aquest paratge.
