Molts de nosaltres ens considerem pacifistes. Però aquesta no és una qualitat que haguem hagut de cultivar gaire: no hem viscut cap guerra propera. Però a Tost, hem trobat dos persontages - n'hi deuen haver més, segur - que en el seu temps, ja van tenir un parell de pilotes.Semba ser que cap a l'any 1600, hi havia un jove originari de Torà de Biosca pastorant a Tost, que va ser cridat pels exèrcits del rei (suposem que els Àustria, però no n'estem segurs). Com ell no volia anar a cap guerra, va desertar, es va amagar al bosc, on avui és Torà, es va construir una caseta i es va canviar el cognom. A la casa li va dir "Cal Torà". Aquest és el nostre primer pacifista: no sabem cóm es deia realment.
Un germà seu, per la mateixa raó, va anar a estar-s'hi amb ell i va construir la segona casa de Torà: Cal Gravet, i més tard hi van arribar d'altres, com els de Cal Poblador. Tots dos van fer familia allà i en honor al seu poble d'origen, li van posar el nom de TORÀ DE TOST. Sabem que es deurien canviar els cognoms perquè al 1868, el Joan Albós i Torà de Cal Gravet, és un dels signants de la famosa agrupació de la Vall de Tost, els 24 hereus de confiança. Fonts: La nostra família i els escrits de Miquel Bosch i Jové, datats de 1927.
L'altre cas de pacifisme és el de l’últim alcalde de Tost : en Maties Pubill, de Cal Maties (Palanca de Noves). Quan per la Guerra Civil el van cridar, amb 34 anys, ell va dir que no havia “pegat” mai un tiro (ni per caçar) i que no ho faria ara. Abans de preparar la fugida, van cridar també a files al seu germà Josep, que tenia només 18 anys. En Maties va intentar convèncer al seu germà que fugís amb ell, però en Josep va marxar amb “la Quinta del biberón” i el van matar a Zaragoza a la primera batalla. En Maties es va escapar cap a Andorra, a peu, atravessant la munyanya i s’hi va estar, fins que va acabar la guerra. La familia del Maties, dona, fills, pares, avi..es van amagar a Cal Puy a la Bastida de Tost. No tenia cap idea política: era simplement un pacifista.
Estàs que et surts... Felicitats. A mi em va comentar un cop no sé qui, crec que la Pepeta Llach, que lo Maties va fugir amb el germà d'ella(el tio de la Borda), i amb un altre, que ja estava malalt i es va morir de camí a Andorra.
ResponElimina