Aquesta capella, d'origen pre-romànic, consta d'una nau trapezial, coberta amb volta que és sotinguda per arcs torals. L'edifici ha estat allargat cap a ponent i aquest troç es cobreix amb encavallades de fusta. L'absis és rectangular. Está situada, a l'esquerra del riu de Tost, seguint el cami antic de Castellar de Tost a Muntant de Tost, però està físicament més prop de la Vall de La Vansa que de la de Tost. Els habitants de Tost no li diuen Sant Germà, sino Sant Germé, possiblement influenciats pel nom francès Germain i pel fet de que Sant Germà fós francés, bisbe de París i màrtir. La rodejen unes boixeres fantàstiques i està al mig d'un pla que permet la celebració de l'Aplec anual, cada 26 de Maig. De ben segur que l'Associació de Propietaris de la Mancomunitat de Tost-Sant Germé prengué el seu nom d'aquesta esglèsia, perqué es trobava en terreny més o menys neutral. Aquesta associació es formà al 1868 amb l'esperit de vetllar i protegir els interesos de Tost, repartint-se entre els veïns els boscos que llavors hi tenien. Aquesta associació avui existeix encara, però ben pocs dels seus membres viuen a Tost. L'esperit modern, solidari i original que els portà al s. XIX a agrupar-se sembla que s'ha perdut per sempre: ara es dediquen a cedir els seus boscos per als negocis extractius. Una verdadera llàstima!
Foto: Interior de St Germé al 1979, presa per Josep Mª Gavin.
Soc de Montant de Tost i membre de l'Associació de propietaris de la Mancomunitat de Tost-Sant Germé, pel que personalment em sento aludit i dolgut per l'anterior comentari. Per això, i sense ànim d'ofendre a ningú, voldria fer les següents puntualitzacions:
ResponElimina1. Si bé és cert que jo mateix, a l'igual que bona part dels que actualment formem l'Associació de propietaris, no som residents a Tost, tampoc són residents bona part dels que se'n declaren defensors, ja que desgraciadament cada cop són ménys les persones que treballen i resideixen a Tost. A pesar d'això puc assegurar que m'estimo tant o més la Vall de Tost i la natura en general que qualsevol dels que se'n declara salvadors.
2. Quan es dona una opinió sobre altres persones, no es pot fer basant-se solament en les apariències o en suposicions. S'ha de saber del cert o és millor no opinar. Les persones que formem part d'aquesta Associació són els propietaris de bona part de la muntanya de Tost, però l'usufruit és de tots els habitants de Tost, per tant, els ingressos que puguem tenir no són per ningú de nosaltres, s'han de destinar totalment en benefici dels habitants de Tost. En aquestes condicions s'han fet, al llarg dels anys, moltes millores de les que se'n gaudeix tothom, a pesar dels mals entesos que hi pugui haver hagut en el passat.
3. Si de veritat es vol defensar Tost, no cal carregar contra ningú. Penso que seria millor trobar la fórmula d'entener-nos en benefici de tots. Estic convençut que entre l'Associació de propietaris i els que volen defensar Tost són més les coses que ens uneixen que no les que ens separen.
Penso que tens la pell molt fina, estimat membre dels 24 hereus de confiança..si t'ha ofés el comentari tant subtil que hem fet sobre vosaltres. Francament, des d'aqui tots pensem que els diners que en treieu de les canteres i els que voleu treure de l'abocador, no s'han vist per enlloc a Tost. Ens ho podries ensenyar si vens a la trobada el dia 11? Ester
ResponEliminaEster, no et passis si et plau. Ens consta que St Germé ha entregat 1000 Eur a cada veï de Torà en concepte d'ajut per a paliar les despeses de l'electrificació del poble. El que hauria de fer aquesta associació és comptar amb tots els que hi tenen interessos a Tost abans de programar una altra destroça de la muntanya. Si hi ha concens social, no hi ha d'haver cap problema, però si el que fan s'ho maneguen per sota mà sense comptar amb els altres, llavors és quan tothom pensem malament. És bona idea que el President de St. Germé vingui a Tost l'onze i ens ho tot expliqui de bon rotllo..
ResponEliminaTot i que crec que ja seria hora de que els (24 o quants?) hereus de confiança donéssiu la cara per explicar la vostra manera tan particular de veure les coses, no crec que el dia 11 sigui el millor moment. De no haver-ho fet avanç de signar els contractes amb Knauff i Sobdit..., tampoc vindrà d’una setmana. Crec que no estaria malament que poguéssim conèixer “tots” els hereus de confiança, fen una reunió mes formal, amb els que segurament en patim mes les conseqüències, com a mínim en els darrers 25 anys i també els que en gaudeixen de les avantatges. Igual trobem aquestes tantes coses que tenim amb comú...
ResponEliminaVull dir que el dia 11 no seria un bon moment per donar gaires explicacions però si per trobar-nos per fer l’excursió, dinar un entrepà assentats al cap d’un roc, sopar al restaurant i fins i tot anar de festa si s’escau.
En el 1er. comentari vaig expossar la meva opinió personal sobre el tema, i la segueixo mantenint.
ResponEliminaEl proper dia 11, no se si vindre a la trobada de Tost, entre altres motius perquè, mentre alguns de vosaltres aprofiteu els dies festius o de vacances per anar a Tost a descansar, (cosa que em senbla perfecte ) jo els aprofito per anari a conrear i conservar la finca de casa, ( per cert, sen coerent amb el meu respecte per la natura, estic inscrit al Consell Català de la Producció Agraria Ecològica, sent l'unic productor de cereal ecològic a la comarca de l'Alt Urgell ).
Això a nivell particular, com a menbre de l'Associació de Propietaris, senpre m'he mostrat crític amb temes com el de les graveres o similars, i senpre he defensat com a principal valor del territori el conservar-lo el mes intacte possible per les generacions futures. Però en la societat de consum en que ens trobem, quan sorgeix prou interès en fer alguna cosa, d'una forma o d'una altra quasi senpre s'acava fent, per això també senpre he defensat l'Associació, ja que és la única garantia de que com a mínim els ingressos que això genera és quedin totalment a Tost, respectan a la vegada l'esperit i la voluntat dels nostres abant-passats del 1868.
Has de saber Ester, que si en aquestes condicions t'acusen d'insolidari i d'especulador amb el territori, realment has de tenir la pell molt dura per no sentirte afectat.