La matança del porc era una tradició molt comú a les zones rurals i es vivia com una festa. Sovint, es compartia aquesta tasca amb cases properes perquè la feina que comportava havia de fer-se en grup i el mateix dia de la mort de l’animal. Amb la carn i la cansalada del porc s’en feia llonganissa i butifarrra blanca, amb la sang la butifarra negra, amb les orelles i el morro feien connes, amb les cuixes salades elaboraven pernils, maceraven la carn magra i les costelles per a la seva conservació i dels organs interns s’aprofitava tot. Ademés, peus i mans, es reservaven per als gourmets més estimats. Aquell dia no es feia res més que acabar tota l’elaboració, veure vi, riure, passar-ho bé i disfrutar de la companyia dels altres. La resta de les feines de cada dia restaven a un segon pla: era un dia molt especial.
A Sauvanyà, com a la resta de masies de Tost que hi tenien porcs, els de Cal Marroi sembla que compartien la trobada amb els de Cal Peirot...fixeu-vos en aquestes fotografies de 1966!
Homes de Sauvanyà trinxant una peça del porc acabat de matar
Dones de Cal Marroi i Cal Peirot preparant butifarres amb les tripes del porc prèviament netejades i bullides. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada