Avui us presentem un descobriment que no sabem si és fruit de la casualitat o és un fet exprés. A mi m'havia sobtat que l'orientació de les façanes principals de moltes de les nostres esglésies no miressin cap al poble on eren ubicades però mai no li havia donat importància fins ahir.
Vam caure en que les vuit esglésies de Tost miren cap a la Parroquial de Sant Marti de Tost, fixeu-vos-hi en el mapa. Totes elles, la majoria mil-lenàries, podrien respondre a una orientació que tindria com a objectiu el rendir homenatge, o el protegir amb l'ull espiritual de la façana, a l'església mare de St. Marti de Tost.
Ostres, molt molt interessant!
ResponEliminaSi. Nosaltres també ho hem trobat interessant. Tú que en saps..creus que és fruit de la casualitat? o és com alló de la meca...gràcies pel comentari, Natàlia!
ResponEliminaNo crec q res sigui fruit de la casualitat...quan els nostres avantpassats es van plantejar de construir una esglesia, de ben segur q es debien mirar i remirar bé on i com havia d'anar. Així q possiblement hagueu fet un gran descobriment!!
ResponEliminaLas ermitas romanicas, osea, siglos XI-XII de la misma epoca que la Tost, las construcciones estaban situadas siempre; la puerta principal, hacia Poniente, y Abssis hacia Levante. En algunas ocasiones la entrada principal, como el caso de Fontelles esta situada en un lateral.
ResponEliminaEn el caso de iglesias de St Antoni, St. Joan, St Germe, y Santa Coloma,son de construcion mas reciente, siglos XV y XIX, por lo tanto es pura casualidad,en el tema de la orientacion.
Saludos
Juan Luis
El comentari de Juan Luis és força encertat i el de la Natàlia també, en el fons tothom té una part de raó la majoria d'esglésies medievals tenen una orientació de la nau est-oest i la porta original a migdia. Però també es tenia en compte l'orografia i especialment si l'església es construïa en una vessant: aleshores des feia paral·lela a les corbes de nivell i adaptada a l'orografia.
ResponElimina