Aquest article que ens passa l' Isabel parla de que les plaques de guix fabricades per Knauf a China, emanen gasos de sofre que fan malbé les coses de la casa i provoquen molèsties de salut a les persones que hi viuen prop. Més de mil afectats, diu l'article, podrien trobar-se a Florida mentre es fan investigacions sobre la corrossió i els mals olors que pateixen les cases d' una zona concreta d'aquest estat dels US. L'article es pot descarregar també de http://www.alterslaw.com/sp/press_release/25/tablera_de_yeso_de_china_ha_sido_culpado_por_problemas_en_hogares.html
Per un altra banda, també podeu llegir aquest article d'aquesta guixera argentina. La població es queixa dels problemes de salut provocats per la pols en suspensió de la mina. El podeu llegir millor a http://gpinoticias.blogspot.com/2011/04/exigen-solucion-urgente-por-planta-de.html
Tots els que parleu tant de que aquesta explotació no tindrà efectes negatius per a la població i per a la flora i la fauna, haurieu de vindre a viure aqui quan s'exploti la mina. Podriem fer un canvi de casa... 
Us explicaré la meva experiència. Soc de Cal Bernat de Montferrer, om avui hi ha el restaurant La Masia, era el paller i la quadra de casa meva. La casa al vendre-la al Incasol va quedar en una parcel•la de serveis, on avui ho han construït un taller de mobles de cuina.
ResponEliminaDe petita era preciós tots els voltants de casa meva, mica en mica es van anar espatllant, quant el Rei de Montferrer per pagar les carreres als seus fills va vendre la costa de Cal Rei, a lo que sempre hi ha hagut la gravera d’en Pascuet i en Batalla, avui en dia Promsa.
El verd que teníem als costats es va tornar gris, tot empolsinat, en aquella època el meu para ja intentava minimitzar el contaminació, per nosaltres, els vedells i els pors. No hi havia manera, no va aconseguir res, tampoc va aconseguí res per les esquerdes de la casa quant van fer voladures, Resumint: com ells eren mes forts, nosaltres ens teníem d’aguantar.
Lo pitjor va venir quan van posar la planta asfàltica, sortien unes voliaines negres que allà on queien ja no es podien treure. La meva mare estenia roba i quedava grisa quan treien pedra i la trituraven, però queda va amb taques negres quan hi havia la planta asfàltica.
Suposo que hem creureu per totes les dades que us dono, ja que son reals. He viscut als peus d’una gravera i li no desitjo ni al meu pitjor enemic.
Encoratjo a tothom qui hem llegeixi a lluitar contra una altra planta extractiva. Jo era petita quan lo de la gravera del Pascuet i en Batalla, ara soc gran i encara segueixen. Aquestos permisos un asseguro que son per vida. LLUITEU EN CONTRA. N’ESTEM FARTS DE TANTA GRAVERA, Y SOBRETOR TANTA MERDA, NO HO SABEU BE, PER SABER-HO HI HAURIEU D’HAVER VISCUT COM JO.
Sabeu el meu parer, podeu preguntar a la meva mare, els meus germans, i als veïns, menys al Rei, es clar, es qui ho va vendre.
NO MES EXPLOTACIONS EXTRACTIVES DE CAP TIPUS.
Montse /avui, no cal ni signar, pel nom de les cases, sabeu qui soc.
Gràcies Montse. A fe de Dèu que necessitavem algú que parlés amb coneixement de causa...estem farts de sentir que això de la guixera no és res...que sóm un exagerats...que ens passem de voltes...en fi, gràcies de nou per la teva aportació.
ResponEliminaAl anònim anterior,
ResponEliminaPoca cosa ets si critiques el meu article del començament.
No hi ha cap conte a Cal Rei.
Cal Rei es una casa de Montferrer que es diu així, de cognom porten Canut.
Si jo he penjat la meva experiència es perquè es certa.
Tu no tens ni idea de res, pel que veig.
Ah! al escriure, sobre tot sense faltes, perds credibilitat, demostres ignorància.
Eh que jo viscu a merdiana i tambe se m'enbruta la roba quan l'estenc... I no per això vull tallar el transit.
ResponEliminaI parleu de pols com si fos aixo el desert home que hi ha mes guixeres i ningu sa mort.
Si chica lo de les faltes es per que a la meua epoca se estudiava en castella... Quan dic conte es per que totom ho coneix ningu ho dubta jo tambe me enrecordo filla.... Pero a tot aixo se li diu progres! Per que uns menjin altres han de passat gana ez trist pero es aixi assumiu que la guixera es fara i evitareu un sobrecost a les farmaceuticas per antidepresius,
Soc l'anonim...
Per cert, queda algun forn de guix dins l'àrea afectada per la guixera.
ResponEliminaSi en quedés algun s'haurà de preservar per l’ humanitat, forma part de l'historia de la Vall de Tost.
Els inclourem a les nostres rutes turístiques. S'ha de cuidar per tal de mantenir-los tal com eren.
I el mes important, els camins rurals, que ja tenim classificats. Com que la guixera no els pot tallar, ni tancar, els podem transitar en qualsevol moment. I a la que us sembli els podem marcar.
Si la guixera en talla algun es pot denunciar, son camins rurals, comunals i, o municipals que no es pot perdre la municipalitat o comunalitat d’ells. Ens empara la Llei.
No entenc com una multinacional com Knauf es posa en tants problemes per treure, segons ells poc guix, per nosaltres tot el que tenim. Incomprensible, segurament hauran de traslladar monuments, hauran de conservar els antics forns guixaires, no podran tallar els antics camins rurals i hauran de vigilar no contaminar les aigües. A més de vigilar nit i dia els pols i la contaminació acústica que també passen els nivells recomanats per la OMS.
Montse
Forns de guix diria que no, tot i que poder heu fet una mica tard, això ho haurieu d'haver mirat abans, per la lentitud del procés, tal i com he llegit sembla ser que a l'octubre us comencen les excavacions.
ResponEliminaEn quant al tema de la municipalitat i dels camins, si l'ajuntament i medi ambient donen permís per la guixera poden fer i desfer, segueixen sent comunals, però amb un ús determinat, una persona o empres pot fer ús dels boscos i terrenys comunals sempre i quan l'ajuntament i medi ambient ho aprovin.
Jo el que potser miraria, tot i que repeteixo es tard, es el tema dels vinyers, i les barraques, podrieu mirar d'incloure-ho dins del catàleg de patrimoni si determineu que corresponen a un cert periode en el que sigui necessària la seva conservació.
A risc de ser criticat, menyspreat i insultat de nou…
David Manzanera
De forns de guix n'hi han molts a Tost
ResponEliminaRaquel a Tost si, però us n'heu d'assegurar que estiguin dins de la zona on es fa la guixera per anar bé, per altra banda i sent crític, l'experiència em diu que el que moltes vegades pensem que és un forn de guix al final no ho es, no totes les famílies ni les cases en tenien de forns, però si parleu amb el Lluis Obiols us ho explicarà millor…
ResponEliminaPer cert veig que has eliminat la opció dels anònims…millor
Continuo amb la meva experiència de nena, soc de Cal Bernat de Montferrer.
ResponEliminaRecordo, que de petita no teníem els joguets que tenen ara els nens, hi havia menys recursos.
Els nens i nenes, molts de nosaltres ens fabricàvem els nostres joguets. Era interessant.
També passàvem molt temps recullin fruits del bosc per fer menjars, collíem panellets, mores negres, mores roges, cireretes de pastor, aranyons, etc..De les mores feien vi rosat o negre, i mentre tant ens anàvem menjant els panellets, per petits que eren ens entreteníem en partir a quarts tal com anaven marcats.
Els nens plegaven vidalba per fumar, i tots fumaven amagats pels boscos que desprès va ser la gravera, sota el poble de Montferrer, principalment quant les mares ens enviaven a buscar aigua amb el canti a la Font de Le Mules (que la gravera es va carregar)
Recordo un dia, que la meva mare ens va enviar al meu germà Sisco i a mi, amb un canti cada un, a la font de Les Mules. Mentre jo esperava que s’emplenés el canti, ell va desaparèixer. A la poca estona torna fumant i va dir-me: en vols i al dir-li que no, hem va fer xantatge, si no fumes li diré a la mana...(no recordo el que)..total que ja hem veieu a mi amb un tros de vidalba encès a la boca, que dolent, li vaig dir Sisco, jo no el vull es molt dolent i hem contestà si no t’ho acabes ja saps. Au, a continuar amb la vidalba, al acabar no podia caminar, portava una chufla com un piano, que ens vam tenir d’esperar, fins i tot vaig dormir i al arribar a casa la mare ens va dir: com es que heu tardat tant...els dos callats...
El meu germà es fabricava joguets amb rodes de moto, cotxe o camió, i les feia córrer amb la ma, pel camí que anava de casa a la llau que hi havia darrera casa. També es feia amb el amb els ...no recordo..on hi van enganxats els rais de la bicicleta un aro, que el feia córrer amb un ferro que tenia un enganche a la punta. Agafava unes velocitats impressionants, era un gran corredor, les carns no li pesaven gens.
Darrera casa i havia una llau, que ens hi anàvem a banyar, es podia dir que per nosaltres ers la nostra platja, no hi havia perill, sols quan hi havia tempesta ens ho prohibien.
Tot lo que us he explicat es va acabar al començar la gravera, el camí estava totalment transitat per camions a unes velocitats que no us podeu imaginar, total ja no ens hi deixaven anar a jugar; el fet de recollir fruits del bosc també es va acabar, eren grisos de pols; la font de les Mules també es va acabar, van tallar la beta; a la llau tampoc ens deixaven anar a banyar-nos, l’aigua us podeu imaginar, feia fàstic; la vidalba dels nens era plena de pols, tots van deixar de fumar.
Tot això es lo que ens va portar la gravera d’en Pascuet i en Batalla, gravera que ara es diu PROMSA, de socis hi ha en Pascuet i la cimentera del Molins, no se si algú altre.