Seguint, des del poble de Tost, l'antic cami de Sauvanyà, ens hem donat una volta per la zona més allunyada de la guixera des d'on - val la pena - es disfruten unes vistes de Torà i de Castellar que són espectaculars. Aquest és el punt més llunyà de Torà: un altre dia us ensenyarem el més proper.
Aquesta és la punta des d'on vam pendre la foto anterior: un dels punts més alts d'aquesta explotació.
Per ser una zona que, segons Knauf no hi ha aigua, ja veieu el noguer cóm està: d'on la deu treure l'aigua?
El mateix diem d' aquest ametller i de la figuera de sota: cóm s'ho deuen fer per ser tant verds si no és per l'aigua subterrànea que pillen?
I aquesta ens ha fet especial gràcia perqué de raïm autòcton a Tost, ja fa temps que no s'en veu...però mira, sembla que tot vulgui demostrar que encara és allà...
Tota la zona és plena de bancals de pedra que donen fe del passat agricola d'aquesta terra...
Ja hi ha nous a Tost, doncs hi pujarem un dia per fer RATAFIA.
ResponEliminaEs una pena que el nostre alcalde es deixi malmetre el nostre municipi.
Cada cop, a la gent li agrada mes veure els paisatges mes verges, nosaltres que els tenim, perqué el nostre ajuntament els permet malmetre?
La ratafia le meva iaia la feia amb nous verdes collides per St. Joan, Montse...ja tardes!
ResponEliminaI respecte a la segona pregunta respondría: perqué li és ben igual, és així de simple.