Cal Giró (2)

Per gentilesa del Quim Valera hem aconsseguit aquesta fotografia de 1930 de la última familia que va habitar aquesta preciosa masia de Sauvanyà de la qual ja vam publicar fa uns dies el que en sabem.
Hem identificat amb els nombres en vermell damunt la foto a:
1.- Neus Llorach (filla de Paula)
2.- La cabra: no sabem sóm la deien
3.- Agusti Betriu (casat amb Neus de Cal Xico de Castellar)
4.- Enriqueta Betriu (l'àvia del Quim)
5.- Ermengol Betriu
6.- Marti Betriu (casat amb la Lola de Cal Peirot)
7.- Francesc Betriu (nat a Cal Serradal)
8.- Àngela Llorach (filla de Paula i darrera pubilla de Cal Giró)
9.- Paquito Betriu
10.- Paula Travesset Sala (pubilla de Cal Giró que va criar sola a tres filles no sabem massa bé cóm perqué en les condicions de l'época aquesta dona era una heroïna...)
11.- Rosalia Llorach (filla de Paula)
12.- No sabem qui és, però suposem una amiga de la familia

La Palanca de Noves (2)

En aquesta fotografia de 1941 veiem la Palanca de Noves abans de que fos "Cal Maties" i, és clar, "Cal Tú Tries" on hi identifiquem al capellà José Pubill, l'Ignasi Pubill i la Maria Calvet amb els seus tres fills, en Maties (amb la seva dona Pepeta i els seus fills Ignasi, Pepito i Àngel), el Tonet i la Carmeta de Castellar. En aquell moment, ja feia dinou anys que s'havien traslladat a aquesta casa, procedents l'Ignasi de Cal Taberner de Tost i la Maria de Cal Puy dels Masos de la Bastida de Tost. Aquesta és doncs la data en que creiem, 1922, que Cal Taberner i Cal Puy van quedar deshabitades.

Sant Genís de Torà de Tost

Aquesta és la vista frontal de l'esglèsia de Sant Genís de Torà.

Diu la llegenda que Sant Genís va ser escrivà i, tot i que es va dedicar a la pagesia per poder ajudar els altres, la gent el cercava per la seva prudència en donar consells.
La primera esmenta d’aquesta capella acabada de construïr al segle XII i situada entre el despoblat de Tost i Torà de Tost, ja és a l’acta de consagració de St. Martí, al 1040, on se cita textualment: “qui est ad ipsa Plana de Toran qui afrontat de I parte in terra Sancti Gennesii”.
És romànica, d’una sola nau, teulada de doble vessant i absis semicircular. La porta en arc adovellat i la finestra en forma de creu es conserven prou bé des de la seva última restauració al 1768. També marquen el seu estil d’origen les dues finestres de doble esqueixada. El seu difícil accés la manté com està, però no gosa de cap mena de protecció BCIL com St Esteve i St. Marti.

Els goigs que hem extret de “Fets, Costums i Llegendes de l’Alt Urgell” resen:

Vos veneren protector
tots els debots de Torà,
Tost, Montant i Castellar,
obtenen per vós favors
reclamant-vos de bon cor
que els socorreu d’improvís,
Els Hostalets i la Bastida
vos tenen per advocat
quan de Febres atacats
tenen molesta sa vida
I en pena tant sentida
els doneu remei feliç
Siau nostre advocat
Gloriós màrtir St Genís.

La Tardor de Tost

Avui que ha començat oficialment la tardor, volem compartir imatges de la natura de Tost que enguany està plagada de fruits aprofitables i en un estat semiprimitiu. La tardor és una época en la qual es disfruta de la Vall sense patir les extermes temperatures d'Hivern i Estiu i encara es pot arribar gairebé a tot arreu sense masses dificultats.

Cal Giró

Si jo hagués nascut en un altre temps, m'hauria agradat viure a Cal Giró: una impressionant casa situada al terme de Sauvanyà dins d'una finca de més 90 ha, que llinda a l' Est amb les finques del Rodet i del Babot del Plà, a migdia amb l'estret de Coma Llebrera i el Tossal d'Herba Negra, a Ponent amb el Prat de Comelles i al Nord amb el Tossal dels Abeuradors (situat al Coll de Creus).

Plena de pastures pel bestiar i rodejada de bosc de pi roig, alzina i roure, poc queda d'aquesta casa que es va deshabitar als anys 50 i no s'hi ha fet res més que guaitar-la des de llavors.

La masia feia façana amb el riu de Tost i contenia tot el necessari per alotjar cent cinquanta caps de bestiar vacú, oví i porci, aviram i unes quinze persones que els atenien. Un era ben grossa, pallers, cortals, forn de pa, molins i habitatge, complimentaven l'independència d'aquesta casa en llur capella s'hi van esposar, al 1919, Francesc Betriu i Àngela Llorach que van aportar nou fills a Tost. Veieu més informació a http://www.betriu.com/calgirodesauvanya.html.

La perícia d'aquesta gent, que vivien aïllats del món bona part de l'any a causa de les dificultats dels accessos i el clima, feia que fossin autosuficients amb l'alimentació: conrreaven blat, vinya, olives, hortalisses, fruita de secà i altres i ramedaven animals de carn, llet i tir. Van aprofitar l'alçada on neix el riu de Tost, per a fer moure una petita turbina hidràulica que els donava poc menys d'un kW de llum elèctrica i molts maldecaps, perqué la canalitzatció del liquid era sovint sabotejat pels cents d'animals salvatges, la majoria porcfers, amb els quals hi lluitaven a diari.
En aquesta fotografia presa al 1949 a la Festa Major de Colldarnat, veiem les dues filles petites (la Maria i la Carme Betriu Llorach) de l'última familia que va habitar aquesta casa.

L'any 1973, la finca ja en runes, va ser adquirida per l'Ignasi Pubill de Cal Maties, que, com molts a la Vall de Tost, era parent llunyà dels antics propietaris.

Les pastures d'avui són aprofitades pel bestiar de carn més tranquil del món que ademés aquest any, han pogut també variar la seva dieta amb pomes, peres, cireres i codonys que s'hi han trobat.

L'era que mira al penyassegat de la Traïna i al Coll de Creus és encara davant la casa pairal tot esperant que arribi algú que desitgi que no acabi de caure aquesta meravella del passat proper.

L'Estudi de Castellar de Tost

Fa uns anys, la dificultat de movilitat donat de la manca de bones comunicacions i vehicles, era comú que a tots els poblets aïllats hi hagués una petita escola (l'Estudi) on un sol mestre donava lliçó per tots els cursos i a totes les edats. A Tost n'hi havia un, també a Torà, als Hostalets i a Montant, i naturalment, a Castellar de Tost on és presa aquesta foto que poc té veure amb l'aspecte actual. La caseta més blanca a peu d'hort que es veu a l'imatge de 1936, i que avui ja no existeix, era l'estudi d'aquesta població.
I aquesta va ser l' orgullosa promoció d'aquell any on hem identificat al mestre, el Sr. Costa de Tàrrega, la Nieves Obiols de Cal Xico, la Lurdes Vilarrubla de Cal Escolà, la Roser Brossa de Cal Porta, la Rosario de Ca l'Altimir, la Monserrat i el Juanito Guitart de Cal Grau, el Pepito de Cal Joan, el Josep i un parent de Cal Porta, el pare de la MariPau Huguet (?) i el Tonet de Cal Joan.

El darrer dia de curs, al mes de Juny, els bailets no anaven a estudi, treien els "pupitres" fora i se'ls premiava amb xocolata i coca. Aprofitant el bon temps i el dia lúdic, poc després anaven a fer una passejada amb el mestre per despedir-se d'ell (o ella), que per cert canviava pràcticament cada dos anys.

Els menuts de Tost (4)

L'abellot, diguessim el mascle de l'abella, també conegut com a borinot.